Sol a tope. Potser el dia de més sol
des de que estem aquí. Sol i caloreta. Ja tocava un dia així. De totes maneres
molts dies d’aquests esgoten força més que els dies amb temperatures més
baixes. El dia d’ahir va ser força esgotador i això s’ha deixat notar durant la
diada d’avui. Per començar a alguns ja els ha costat força llevar-se. Altres
fins i tot han arribar just per marxar. Avui tocava Orsay. Només l’edifici
sempre m’has fascinat. Serà perquè em motiven especialment els trens i les
estacions. Els viatges i veure món. Orsay era una estació de tren. L’edifici ja
imposa. La vista a l’interior de les sales des de la 5èna planta et permet
fer-te una idea de com era l’estació. Els rellotges, les bigues de ferro i l’espai.
Sobretot l’espai. Un altre racó que m’agrada especialment són les vistes del
Sena i París des del darrera del vidre d’un enorme rellotge. Les emocions han
viatjat de la mà de Monet, Manet, Pissarro, Gaugin, Van Gogh, Millet, Rodin,
Toulouse Lautrec, Renoir, Cézanne. Els hem visitat en els seus nous espais.
Orsay va estar d’obres i presenta uns espais molt remodelats. La distribució actual
facilita força més la visita. La tropa, a aquestes alçades totalment fatigada,
ha perdut efectius ràpidament. La Marta diligent ens anava fent de guia. Ens ha
aportat des de curiositats de la vida dels pintors fins a explicar les diferents
tècniques pictòriques. Del com, quan i perquè plasmaven cada detall en les
seves obres. Davant dels quadres s’obrien sessions de debat. De les diferents
impressions que causava una pinzellada o una altra. De les sensacions que
transmetia cada traç del quadre, cada cara, cada gest. De les sensacions que
transmetien la llum i el color. Quan t’expliquen entens moltes més coses.
Gràcies, Marta. Gràcies de part dels que t’han seguit. Dels que hem gaudit amb
les teves explicacions. Altres han preferit anar per lliure i han fet una
visita curta. La fatiga va en augment i un museu no motiva massa.
Per recuperar forces hem dinat a la
Cité Universitaire i hem allargat la migdiada. Sessió de relax a la gespa del
campus. Alguna enlloc de relaxar-se ha aprofitat el temps. Ha creuat quatre
mots i alguns detalls de contacte més amb un noi de Mauritània. La tarda tampoc
es presenta excessivament complicada. Poc a poc marxem cap a la Place de la
Bastille. Des d’allà i seguint una mica la Rue de Lyon arribarem a l’inici de
la Proménade Plantée. Recorrem el camí que discórrer entre flors i plantes de
manera distesa. Es fan i es desfan grups, com sempre. Ens aturem a un parc per recollir
una mica més d’energia solar i descansar. Algun s’adormen profundament. Les
nits curtes i els dies llargs passen factura. S’acosta el final del viatge i no
és moment de generar més estres. Les emocions a flor de pell causen algun
estrall abans d’hora.
Tornada a la residència. Cal
refrescar-se una mica i cap al darrer sopar tots junts a París. Les planxes de
cabell fan les delícies de part del sector femení. Algunes pintures de guerra
llueixen als rostres d’elles. Ells es preparen per l’ocasió. Un grup de
franceses dispara les alarmes. La testosterona es posa en marxa i tots els “machitos”
surten a escena. Alguns semblen galls d’indi en zel. Altres queden per quan
tornem. Es pensen que han aconseguit un trofeu. Poc a poc la tropa s’aconsegueix
reunir per dirigir-nos al centre ciutat. Marxem cap el centre. Allà espera
aquest darrer sopar. Hem quedat a les 23h30 a Cluny-Sorbonne per tornar cap a
la residència. Sembla que el sopar a estat força distés. Han aconseguit sopar
tots junts, que no està malament, sent 28. Lentament tornem cap a la
residència. Hi ha sensació de voler estirar el temps. La nit és força temperada.
Una nit agradable per passejar per qualsevol ciutat. Si és París, millor.
Sembla que la intendència els ha fallat. El no tenir en compte els detalls és
important. Hi haurà canvi de plans. A l’arribada a la residència hi ha un
primer intent de contactar amb les noies d’abans. Sembla que aquest primer
intent ha estat poc fructífer. Segur que igual que Amanecer zulú hi haurà més
càrregues. En aquest casos la tropa revifa. La segona onada també fracassa. Ens
espera l’última nit a París. Les fotos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada