Avui el dia s’ha aixecat
lluminós. Algun núvol decoratiu i sobretot sol, força sol. Marxem cap al mercat
de les puces. Metro i més metro per arribar. De Porte d’Italie a la Porte de
Clignancourt. La ciutat de sud a nord. Ens acostem cap el mercat i donem les consignes habituals. Cal
una certa precaució i prou. Al mercat hi ha gent però no massa. Amb el pas dels
minuts el bullici va augmentant. La tropa es va dispersant segons els
interessos. N’hi ha que porten objectius clars, d’altres es deixen seduir per l’entorn.
El Marché aux Puces és molt i molt gran. Pots trobar qualsevol cosa i qualsevol
cosa pot portar molt i molt de temps esperant comprador. Algunes sempre estaran
allà. Hi ha de tot i més. Tot allò que un es pugui imaginar pot ser trobat en
un racó o altra d’aquest immens espai. Pels turistes no especialitzats és un
punt de trobada de samarretes i souvenirs o algun que altre objecte curiós.
Sota el pont de Péripherique, riuades d’ofertes de colònies de marca, bosses de
mà de marca, rellotges de marca i cinturons de marca anunciats per venedors
ambulants. Els nostres subgrups es van trobant i van exhibint les seves
conquestes. Els seus “èxits” amb el regateig. Destacant les seves preuades
peces. Recollim samarretes d’equips esportius o no, arracades, converse, vans,
dessuadores, gorres, etc. Fins i tot algú, tot i està avisat, es deixa diners amb
uns “trilleros” de la zona. Sortida molt recomanable.
Per dinar baixem fins la
zona de Les Halles. Els deixem a la Rue de Rambuteau i quedem amb ells a l’esplanada
del Pompidou. Només gaudir de l’ambient de l’esplanada del Pompidou val la
pena. Qualsevol dia a qualsevol hora pots gaudir d’un espectacle de carrer de
nivell elevat. Quan arribem, migdiades al canto. S’han de recuperar hores de
son a marxes forçades. Després de 3 nits la cosa comença a pesar. Poc a poc ens
traiem la mandra de sobre i ens dirigim cap a la Plaça d’Igor Stravinsky, just
al costat. Des d’allà caminem cap a la Rue du Temple, la Rue des Rossiers, la
Rue des Archives, etc. fins arribar a la
Place des Vosgues pel carrer dels Francbourgois. Gent a vessar pels carrers.
Botigues de moda i coses per la casa exclusives. Llibreries jueves, sinagogues
i pastisseries formant part del nostre paisatge. Bona part de la tropa descansa
a la gespa de la Place des Vosgues sota la inspiració del Victor Hugo. El sol
que il·lumina la gespa convida al repós. Altres marxem a la recerca de la
botiga de fotografia. Som 6 intrèpids i valents que cerquem més aventura. Ens
tornem a perdre pels carrerons del barri del Marais fins arribar al nostre
objectiu. Podem dir que hem aconseguit la missió sense baixes significatives.
Només una patejada més sobre les nostres castigades cames. Preu petit per assolir
la missió i fer content a alguns memebres de l’expedició. Reunits en grup a la
Plaça marxem cap el riu. Després de travessar la Rue du Rivoli arribem a la
parada de metro de Sully-Morland. És de la nostra línia que ens portarà
directament a la residència.
La
sortida nocturna d’avui és l’ajornada del divendres passat. Avui el dia
acompanya i emprendrem la nostra singladura fluvial. Anem fins el Pont Neuf,
per agafar el Bateau Mouche. Puntuals, a les 21h30 sortim a navegar. Un passeig
d’una hora que ens mostrarà París des d’un altre punt de vista. La llum del sol
s’anirà apagant per deixar pas a les llums elèctriques. Passem per sota tots
els ponts imaginables fins arribar a la estàtua de la llibertat prop de la Tour
Eiffel. Allà girem per tornar fins l’Île de la Cité i lÎle de Saint Louis. La
guia ens descriu cadascun dels ponts i edificis emblemàtics del recorregut. El
Louvre, l’Assamblea Nacional, el Palau de Tòkio, etc. Nosaltres fem fotos cap a
dins i cap a fora de l’embarcació. L’ambient de la tripulació és festiu però
tranquil. Creuem amb gent als ponts, a les ribes del riu, en altres vaixells. A
pràcticament cal saludar-nos i que retornin la salutació. Quan comença a caure
la nit alguns acusen el canvi tèrmic i comencen a tenir certa sensació de fred.
Altres, el més valents aguanten amb samarreta. Malgrat els avisos s’han deixat
les jaquetes i les dessuadores. Per sort la majoria si va ben equipada. Esperem
que no passi factura en forma de refredats. Els comandament van curts d’efectius
i potser no donen l’abast si hi ha alguna baixa més. Just abans d’acabar el
recorregut passem pel Pont Marie. Aquest fa les delícies dels més romàntics.
Baixem a terra. Repleguem les tropes i
arribem poc més tard de les 23h a la residència. La nit es presenta serena.
Malgrat tot sembla que caldrà fer tasques de recuperació anímica. Cal que tothom
tingui la moral a tope per encarar les jornades que quedem. Si s’han de fer
actuacions, han de ser d’emergència. Les friccions, si n’hi ha, s’han de
solucionar de manera ràpida. Les emocions estan a flor de pell. París no deixa
de ser un viatge iniciàtic. Un viatge de retrobaments i allunaments. Cal
rebaixar tensions. Els esdeveniments se succeeixen amb molta rapidesa. Aquells
que es pensaven que per ser joves eren forts, indestructibles i que podien amb
tot, Morfeu els està posant a ratlla. Quin imprudent s’atreveix a desafiar als
Déus. Les fotos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada