Bitàcola 4t d'ESO és un blog creat amb la intenció d'establir mecanismes àgils de comunicació amb les famílies dels alumnes de 4t d'ESO de l'Escola Patufet de Gràcia (Barcelona).
Diuen que la nostra és una escola petita. Ho diuen per les instal·lacions i que només tenim una línia. A mi m'agrada anomenar-la escola familiar. Penso que aquest terme s'ajusta més al nostre model d'escola. Com escola familiar ens coneixem tots, ens relacionem tots i tots intentem participar de les festes de l'escola col·laborant com podem. Com escola familiar tots la sentim nostra. De fet l'escola som tots i totes. Direcció, professorat, personal no docent, pares i alumnes. La castanyada ha estat una mostra d'això. S'ha fet una celebració interna. El projecte pensat i ideat per les mestres d'infantil ha sortit rodó. Moltes felicitats en especial a elles. Malauradament els temps ens ha obligat a activar el pla "B". En aquesta festa han participat els alumnes d'Educació Infantil i 1r de Primària. Part de l'animació anava a càrrec dels alumnes de 4t d'ESO. Com deia l'altra dia. Tanquem el cercle. Els més grans fent activitats pels més petits. Detalls com aquests defineixen la nostra escola. Expliquen part dels nostres objectius quan parlen d'educaió integral. Això n'és una mostra. Haurieu d'haver vist les cares dels petits de la casa escoltant embadalits aquells nois i noies tan grans. Haurieu d'haver vist les cares dels alumnes de 4t d'ESO participant de la festa. De fet aquí sota les veureu.
La festa a 1r de Primària
Seguim a 1r
Les imatges prenen vida.
Un cop acabada la festa a 1r de Primària cal recollir els bàrtuls i anar cap el carrer Encarnació. Allà ens esperen els alumnes de P3, P4 i P5. Ara els toca a ells i elles. Els toca als més petits de la casa. La clase de P4 és converteix en una carpa improvisada. No ens cal més per fer una bona festa.
Cal animar una miqueta això.
Ha estat una bona experiència per tots. Tots ens hem fet una miqueta més grans. Pas a pas.Poquet a poquet anem assolin els nostres objectius. Moltes felicitats a tots per la il·lusió i les ganes. Més fotos de la festa a la web de l'escola.
La preavaluació sempre és o hauria de ser un punt d'inflexió i reflexió. Un punt de canvi. Un punt de trencament. Un punt de recolliment personal. Un punt per aturar la inèrcia del dia a dia i cercar l'essencial. Un instant per pensar on estic i on vull anar i com ho he de fer per anar-hi. És un moment d'aturar-se i pensar en el camí fet i el que encara ens queda per fer. No només una reflexió per part dels alumnes, sinó una reflexió serena per part de professors i famílies. Ara encara estem a temps. A temps de posar remei a les coses que pensem que no han funcionat. Cal reflexionar sobre la situació. És molt fàcil, senzill i simple, culpar als altres. Traspassar responsabilitats. El profe em té mania, aquest noi/a és un gandul, la família no ajuda gens. Milers i milers d'exemples més que podríem posar. Sempre acabem recorrin a aquells formulismes que ens consolen, que ens auto justifiquen. Que ens donen una suposada resposta simple a una situació complexa. Perquè una persona per definició és complexa. I els nois i noies no ho oblidem, són persones. Persones que es comencen a obrir pas en un món adult, hostil, estrany i distant per ells, però persones. Persones, que sovint, porten tant de temps sentint un NO a l'inici de cada frase, de cada oració. que ja no el senten. Per això hem de parar i reflexionar. Ens ho hem de qüestionar tot. Tots els agents que intervenim tenim el mateix objectiu que no és altre que el bé de l'alumne. El proporcionar-li les millors eines pel seu desenvolupament emocional i intel·lectual. El de dotar-los de les millors recursos perquè pugui afrontar el futur amb un mínim de garanties. És per aquest motiu que potser ens hem de plantejar canviar alguns dels nostres discursos. Algunes de les nostres maneres de fer. Potser hem d'assumir més les nostres responsabilitats en aquest univers de la formació. No podem seguir fent el mateix i tenir la sensació que ens donen cops de cap contra la paret. Com deia Albert Einstein "Si busques resultats diferents, no facis sempre el mateix". Aquest pensament és aplicable a tothom. Hauria de ser un dels nostres motors, de tots nosaltres, per avançar, per provocar el canvi.
Finalment ha arribat la jornada. Anem al TNC. El dia s'ha aixecat força seré. Cel blau amb algun núvol per decorar. Poc a poc algú despenja el teló vellutat i es deixa una finestra oberta. El Tibidabo és ben fosc. Núvols densos van caient sobre la ciutat. El cel s'enfosqueix i el vent comença a bufar. Les previsions es van complint. Esperem que ens permeti fer les activitats previstes.
Les paraules que darrerament sonen més són crisi i retallada. De tant sentir-les i patir-les ja formen part de la nostra quotidianitat. Fins i tot de tant utilitzar-les sonen desvirtuades. No per això són menys preocupants. D'economia, confesso, no en se gaire. De totes maneres si ingresso 10 i en dec 7, doncs, només en puc gastar 3. Aquí, arribo. És evident que si retallen en sanititat i ensenyament han de retallar en cultura. Això sembla obvi i no cal fer demagògia. La pregunta ve quan dubtes de com es fa tot això. Vull creure que és un problema de comunicació i no de planificació. Vull creue que algú ha parat un instant, encara que sigui un instant, per veure què hem de fer i cap on hem de tirar. Vull creure que és així encara que tot apunta una certa improvisació. La retallada sembla indiscriminada. Hem de reduir un 10%, un 15%, etc. i ja t'ho faràs. Espavila a complir això. I tot sense paralitzar el país. En aquests moments no em serveixen els gestos polítics per ser políticament correctes. Dels economistes potser espero massa. Per massa entenc solucions imaginatives. Retallar i retallar d'aquesta manera ho sabem fer tots, no? Solucions imaginatives que ens permetin tornar a ingressar més i que no sigui sempre recolzant-se a les espatlles dels mateixos. Potser espero massa. Un altre nom que em ressona pel cap avui és el de Gregori Peces-Barba. Impressionant el que som capaços d'aguantar. I aquí bona cara, no fos que ens toquessin la cadira i el crostó. Jo també em pregunto perquè no és van quedar amb Portugal. Penseu que ara coses com la samba i les caipirinhes serien espanyoles i els tindríem distrets. Quina sort ser portuguès.
Anem per feina. Hem sortit de l'escola amb il·lusió. Alguns amb molta il·lusió. En tenien ganes. Altres amb cara d'alegria per perdre classes. Molts encara no entenen que farem avui també forma part de la seva formació. Per això ho fem. Sortim cap a l'imprevist. A guanyar noves experiències. De fet no sabem que trobarem. Els sherpes ens porten en metro cap el teatre.
Que mones
Que monos
Que tendre
Arribem a les escales del TNC. Punt de trobada amb l'Àngels Zamora. La clau que ens permetrà entrar en aquest món d'il·lusió. Serà la nostra guia tota la jornada. Tret d'un mal estar gàstric d'algun component del grup, tot rutlla. Segur que el podrem recuperar i podrà gaudir del dia. Per cert, cada cop més fosc.
Últimes instruccions
Útimes instruccions que s'acosta l'hora d'entrar. Vocació d'actor en té molta gent com podeu comprovar just aquí sota. De fet em recorda a algú i mai em surt el nom. No us passen aquestes coses a vosaltres.
Amb puntualitat britànica arriba l'Àngels i l'aventura comença. Ens porta a una sala on ens projecten un vídeo. En aquest vídeo se'ns mostren tots els oficis que giren al voltant del teatre. Carai. Des de que el dramaturg escriu el text fins que l'obra s'estrena mai hagués pensat la quantitat de gent que pot arribar a estar implicada. Aprenc força vocabulari i veig molts i molts oficis. Caracterització, vestuari, llums, so, decorats, maquetes, escenògraf, dramaturg, música, productors, directors, ajudants de direcció, actors, actrius ... Acabat el vídeo la nostra guia ens porta cap una sala d'assaig. Buf. Quin espai i tot per nosaltres. L'espai és l'enveja de tots. Frases com, t'imagines si tinguéssim la meitat d'això ... ressonen a les ments d'actors, actrius i directors de la nostra modesta obra.
La sala
En aquesta sala ens espera en Marc Montserrat. Presentar al Marc és fàcil i difícil a l'hora. Podem dir que és actor i director teatral i no anirem errats. Si feu una cerca a google ho veureu. Penso que el Marc és molt més que tot això. És un apassionat del teatre. Un estudiós. Un perfeccionista. Un didàctic. Li encanta passar la barrera. Transgredir. Provocar. Generar sensacions. Transmetre sensacions i sentiments. Li agrada ensenyar. Li agrada demostrar que ser actor o actriu és molt més que pujar a un escenari. És posar-se al servei, no d'un mateix sinó del creador. Del que genera art. Del dramaturg. Del director.
Aquesta passió és la que ens transmetrà durant les més de tres hores que dura el seu taller. Un taller més que de teatre, de la vida. On aprenem el sentit de paraules com inhibició, desinhibició, obrir portes, tancar portes, prejudicis, pors, vergonyes, limitadors, bloquejadors. Ens parla de persones, actors i personatges. De quan un text esdevé creació. Quan esdevé art. Per què ens interessa una obra i perquè no. Que l'art resideix en saber extreure les coses rellevants dels fets quotidians. De l'originalitat. Ens parla i ens explica l'essència de ser actor. Ens explica perquè per esdevenir actor s'ha de treballar i estudiar tant de temps. Els crea el neguit de voler més. De seguir aprofundint. D'explorar altres límits. Aquest taller justifica sobradament el dia. Després de la teoria ve la pràctica. Ens separem en grups i creem improvisacions. L'única condició és que tinguin inici i final. Les improvisacions:
Un cop trencat el gel anem a la feina. Ens repartim els rols i preparem dues escenes de l'obra que veurem a la tarda. El compte Arnau basat en poemes de Joan Maragall. Fem dos equips. Ja tenim directors, equips de so i música, atrezzo, maquillatge i actors. Ja podem preparar les escenes.
Assejant els balls
Sombra aquí, sombra allá
Sobren les paraules
Els tècnics de so
Caracteritzacions i assajos. Preparar el so i les llums. Aquí teniu el producte final. Aquí teniu el resultat:
Tot això en les tres horetes de taller. Quin potencial. Caldrà alimentar-lo. El que ens espera a final de curs. Tota una sensació. La cosa promet. Ens acomiadem del Marc i ens dirigim cap a dinar. Tornar del món de la ficció i retrobar-se amb la realitat és dur. Més dur quan el decorat exterior és hostil. El cel s'ha tancat del tot i la pluja fa estona que rega els carrers. El peristil del teatre ens acull per dinar i descansar una estona. Cal pair bé totes les sensacions i experiències. Després més. L'Àngels ens recull i ens guia per les interioritats del teatre. Per passadissos laberíntics apareixem a les diferents sales. Primer la gran, després la petita i passant pel magatzem la sala tallers. En aquest recorreguts ens barregem amb actors i actrius que entren i surten dels camerinos. Amb tècnics atrafegats. S'acosta l'hora de les funcions i tot es va posant a lloc. Coneixem les històries de les diferents sales mentre contemplem de manera privilegiada els escenaris buits d'actors i les butaques sense públic. El magatzem és punt i a part. És el racó de la fantasia. Allà podem trobar de tot. De tot i més. El que hagi anat alguna vegada al Nacional és farà tips de reconèixer objectes de diverses obres. Per exemple el cartell de la puntual. El de la primera obra del TNC. L'auca del senyor Esteve.
S'acaba la visita i recuperem el hall del teatre. Allà ens barregem amb altres escoles. Escoles desconeixedores de l'experiència que hem viscut. Ara només ens queda gaudir de l'obra. Ens hem de deixar endur per les sensacions. Potser no és la millor obra per incitar a anar al teatre. El compte Arnau és una obra dura. M'atreviria a dir que molt dura. Que estigui basada en els poemes de Joan Maragall tampoc ho fa més assequible pel gran públic. La gran posada en escena de Hermann Bonnin, el treball excepcional dels actors i actrius i les fantàstiques veus del cor de cambra del Palau de la Música Catalana ajuden molt. Però segueix sent una obra complexa. Segur que amb les experiències viscudes la mirarem amb uns altres ulls. Dia fantàstic. Experiències excepcionals. Activitat més que recomanable. M'atreviria a dir que d'obligat compliment.
El reportatge fotogràfic complert el trobareu a l'apartat d'imatges del curs 2011-2012 de la web de l'escola.
Efectivament, tal i com va dir Felip II després de la derrota en la Batalla de les Dunes, cap allà l'any 1639: "Duc, jo vaig enviar les meves naus a lluitar contra els homes, no contra els elements: que s'acompleixi la voluntat de Deu". Des d'aquell dia ha plogut molt, i mai més ben dit, ha plogut molt i sembla que seguirà plovent. Si Felip II no podia lluitar contra els elements, nosaltres no serem més agossarats que un rei. Que després passa el que passa. Així doncs, davant les previsions meteorològiques adverses pel proper divendres, ajornem la visita al cementiri. La passem a dimecres dia 2. Penso que molt millor. Si la climatologia ens acompanya, el dia 2 serà un dia indicat, molt indicat. El dia dels difunts. Després del dia 1, tots sants, malgrat els peregrinatges al cementiri hagin baixat darrerament, serà un dia molt florejat. Segur que després del llarg cap de setmana de la castanyada, el cementiri ens esperarà lluint les seves millors gales. S'haurà posat de llarg per rebre la nostra visita. Quina data millor, que aquesta, per recórrer el laberint dels carrers del repòs etern.
Aprofito per comentar un fet que fa més escola. Que dona sentit a la feina dels mestres, professors i personal no docent del centre. El proper divendres els alumnes d'Educació Infantil faran la celebració de la castanyada a l'Escola. Es tracta d'una festa d'ordre intern. Per ajudar a la festa 8 alumnes voluntaris, de 4t d'ESO, participaran en la celebració explicant contes, cantant cançons i amenitzant la jornada. Penso que fa escola perquè és com tancar el cercle. Els alumnes més grans col·laboren i ajuden a mantenir una jornada tan tradicional, com és la castanyada, pels més petits de l'Escola. Segur que tots s'ho passaran molt bé.
Aquesta serà una setmana curta però intensa. El proper dijous anem a fer l'activitat Un dia al TNC. La veritat és que és una activitat molt més que interessant. Passem allà tota la jornada. Comencem a les 10 del matí amb una presentació del que farem al llarg del dia. Després, una sessió intensa de teatre. Fem classe d'interpretació, direcció, atrezzo, so, il·luminació, maquillatge, vestuari, tot allò que cal per posar en escena una obra. Aquesta escena després la representem amb allò que hem après. Abans d'anar al teatre treballarem el text que ens han passat. Les escenes que hem de saber perquè l'activitat sigui més fluïda. Són escenes de l'obra que veurem a la tarda. Després de dinar fem una visita a totes les instal·lacions del teatre: les 3 sales, els camerinos, els magatzems, per tot arreu. Finalment, ens disposem a veure l'obra. Segur que hi trobarem matisos que sense haver passat el dia al TNC no veuríem. Us deixo l'enllaç al la fitxa de l'obra que anirem a veure. En el seu moment tindreu tot el reportatge. Us passo el vídeo promocional d'aquesta activitat. És un vídeo fet pel TNC. Casualment l'escola triada per fer el vídeo és la nostra. Es tracta de la visita que vam fer al TNC per treballar aquesta mateixa activitat fa dos anys. A veure si reconeixeu alguns escenaris i alguns artistes:
Després de veure el vídeo, si algú de vosaltres amb vocació d'artista es vol apuntar ja ho sap.
Divendres, al cementiri, tota una experiència. Tornat del cementiri reunió de preavaluació. No se ben bé com lliga tot això. Interpretació lliure. Ja us explicaré.
Es veu que la xerrada de dimecres passat va donar els seus fruits. De tant en tant s'han d'anar fent aquestes xerrades per posar les coses a lloc. Al principi estava clar que ningú entenia res del que deia. Sembla que poc a poc, i després d'un curs, els missatges arriben amb més claretat. Sembla que s'entenguin més, no sonen tan críptics. Divendres ja es van veure alguns brots verds. Utilitzo aquesta expressió amb tota la mala intenció. Espero que el temps em faci menjar les paraules i per això l'he emprat. Dimecres cadascú anava per lliure i pràcticament ningú estava centrat en feines col·lectives. Divendres tot estava girat com un mitjó. La producció era desbordant. Tancant el tema de calendaris, les bosses pels petits per anar a piscina, els sortejos, la fàbrica de polseres, el dibuix per les samarrates, etc. Sembla que si, que tornen les samarretes aquest any. Això de treballar per impulsos ja passa. Recordeu allò de l'efervescència. Què us he d'explicar. Doncs això. Ara es tracta que la fase de pujada duri cada cop més. Recordeu que l'hivern s'acosta i amb aquestes pluges més. A veure si encara necessitarem les castanyes calentes per escalfar les butxaques com feia el meu avi. Qui no té records de les castanyeres. Per acabar-ho d'adobar el proper cap de setmana deuen canviar l'hora, no? Doncs, què us he d'explicar més. A les 6 ja serà de nit. Sort que tenim un cap se setmana llarg per pair-ho. Caldrà vigilar amb les castanyes, els moniatos i el moscatell si volem pair bé.
Abans de començar a explicar el tema d'avui que no és altre que el dels emprenedors, deixeu-me omplir un parell de línies amb una de les notícies del dia. Bé, més que la notícia del dia. Es tracta del cessament definitiu de l'activitat armada per part d'ETA. Més enllà de les possibles consideracions polítiques, això hi ha moltes persones molt més qualificades que ho faran aquests propers dies, aquesta notícia és un pas, sembla que pràcticament definitiu, cap a una pau definitiva al País Basc. Només aquest fet ens ha d'omplir d'esperança. És un dia històric després de 52 anys. Ens hem d'alegrar per Euskadi.
Dit això, anem als emprenedors. A principis de setembre explicava una mica amb la boca petita que a la matèria de tecnologia els alumnes farien un projecte de creació d'una empresa. En aquells moments poques pistes més podia donar. No podia entrar en detalls. Encara estàvem en procés de negociació i els temes encara no estaven tancats. Com dirien en els contractes dels futbolistes quedaven alguns serrells. Hores d'ara tot està tancat i ja podem explicar el misteri dels emprenedors. Segons el diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans:
emprenedor1 -a
adj. [LC] Que no vacil·la a posar en execució els seus designis, que no tem d’emprendre les coses, que posa una gran activitat en les seves empreses. Un projecte per a gent emprenedora.
Bé, gràcies a l'Ingrid, vam establir contacte amb la Fundació Escola Emprenedors. Aquesta fundació ofereix assessorament i ajut per crear un projecte propi. No m'extendré. Qui vulgui més informació, que consulti la seva web. Us he posat el link un parell de línies sobre aquesta. El projecte té una durada de 12 sessions d'una hora. Va, des de pensar el projecte que vull desenvolupar fins el màrqueting que he de fer per llançar el producte o servei al mercat. Tot això passant per desenvolupar la idea, calcular els preus, estudiar la competència, posicionar-se en el mercat, etc. El desenvoluparem al llarg del segon trimestre, a raó d'una hora setmanal. Una persona de la fundació vindrà a l'escola i assessorarà, guiarà, dinamitzarà i ajudarà als alumnes a tirar endavant els seus projectes. Cada projecte pot ser una empresa, un projecte d'empreneduria social o d'innovació dins d'una empresa. Cal promoure la creativitat i deixar que la imaginació treballi al 100%. La part més curiosa o interessant és que tot això que acaba en una presentació "formal" de cadascun dels projectes que es fa en anglès. Cal que els alumnes afrontin aquestes dificultats i superin aquests nous reptes. Que aprenguin a moure's una mica més dins d'aquest món globalitzat. Això els ha de dotar d'un plus en la seva formació. Els alumnes que participaran en el projecte seran els alumnes de tecnologia i/o els alumnes d'ampliació d'anglès. Així doncs, a part, de l'hora setmanal que guiarà l'expert, els alumnes tindran més hores per desenvolupar el projecte a l'escola.
Penso que aquest tipus d'informació i formació no estrictament formal, cada cop hauria d'estar més present a les escoles. Hem de dotar als nostres alumnes d'altres "armes" perquè desenvolupin tot el seu potencial creatiu en uns temps laboralment complicats i insegurs com els estem travessant.
Finalment, no voldria acabar aquesta entrada al blog sense deixar-vos el vídeo de la conferència que l'Steve Jobs, va pronunciar a la Universitat d'Stanford l'any 2005. Sabent la fatal notícia de la seva pèrdua, el document potser pren molta més rellevància. Que cadascú n'extregui les seves pròpies conclusions.
Certament està confirmat. El proper mes de febrer els alumnes de 4t d'ESO hauran de passar la prova d'avaluació de 4t d'ESO. "És una prova que avalua les competències i coneixements bàsics que ha d'haver adquirit l'alumnat al final de l'educació secundària obligatòria en competència comunicativa lingüística i en competència matemàtica." Aquest paràgref està extretde la web del Departament on s'explica tot allò referent a aquesta avaluació. Us passo l'enllaç per aquells que tingueu curiositat i volgueu més informació.Més endavant començarem a treballar amb els alumnes per afrontar les proves. Us recordo que aquesta avaluació no serveix per aprovar o suspendre l'ESO. Segueixo mantenint l'opinió que tenia el dia de la reunió. Crec que és bo tenir una avaluació externa. Això sempre i quan sigui un mètode contrastat. Donat que és el primer cop que s'aplica a 4t d'ESO, permeteu-me que tingui les meves reserves sobre aquesta prova en concret. Bé, potser més que en la prova en concret, en les dates d'aplicació. M'explico. Penso que seria més interessant o rellevant a final de curs. Passar-la el mes de febrer quan estem a la meitat del temari de 4t em sembla una mica precipitat. Realment, és orientatiu fer aquest control el mes de febrer? Quedaran encara 4 mesos de classe, és a dir, la meitat de curs. He vist els models de proves, si voleu i seguiu el link anterior, en trobareu models. Hi ha temes que en principi no s'expliquen fins a finals del segon o tercer trimestre. Potser, aquests temes s'han treballat en cursos anteriors, en un nivell més bàsic. Per ells és com si s'haguessin treballat fa un munt d'anys. En algun lloc he llegit que els models s'adaptaran o tindran en compte aquesta situació. Però la meva pregunta és: tots els centres segueixen el mateix programa? Per tant, tots els alumnes hauran treballat les mateixes parts del temari quan arribin les dates de l'examen? Bé, penso que no hem d'angoixar a ningú. Nosaltres hem d'anar fent la nostra i ja passarem les avaluacions quan toqui. Després ja tindrem temps d'analitzar els resultats i treure les conclusions oportunes. Que ningú pateixi. Segur que sortiran molt bé.
Sembla ser que aquest llarg estiu està arribant a termini. Al migdia encara es ressiteix, però les nits i matinades imposen la llei de les estacions de la nostra latitud. Bé, llarg o desplaçat estiu. Alguns reivindiquen allò que el juliol ens va pendre. Ara podeu especular i parlar i parlar d'un terme que darrerament ressona cada cop menys en els mass media com és el canvi climàtic. Ja no està de moda. Fins i tot la crisi ha tapat el canvi climàtic. Recordo que no fa massa un polític parlava de brots verds. Aquesta setmana he pensat força amb ell. Sobretot quan he escoltat i llegit la notícia que a la zona de Lleida es van trobar plantes de marihuana en mig de les plantacions de blat de moro. Sort que tenim un policia ben preparada i formada. Es veu que als "astuts" mossos d'esquadra, no se'ls escapa una. Fent missions d'observació aèria veien cercles verds en mig dels camps grocs. Quina perícia la d'aquests nois. Eren aquests els brots verds que veia el nostre polític? Si eren aquests és normal que veiés que tot anava bé. Ara que s'acaba l'estiu permeteu-me una altra referència. En aquest cas literaria. Aquest darrer estiu he estat mirant la sèrie Game of thrones. Ara he recuperat el llibre i anem fent perquè són uns quants volums. Doncs bé, al que anàvem. En aquest llibre hi ha una referència constant a que ve l'hivern. No us desvetllo res dient això per els que el volgueu llegir. De fet parlen de que s'acosta l'hivern. El temor de tothom és que és un hivern llarg fred i dur que dura anys i anys. Aquesta referència em va bullint al cap des del primer cop que la vaig sentir i esdevé una idea recurrent. Se'ns acaba l'estiu que hem tingut i s'acosta el mes de novembre. El Madrid li acaba de fer el 4t al Betis, serà un presagi. Aquest any té un mes de novembre especial. Espero que no sigui la porta d'entrada d'un llarg i obscur hivern. 20-N ja sona gèlid, i fins i tot fa entrar calfreds. Esperem que l'hivern no sigui llarg. Bé jo volia parlar del Treball de Recerca. Paraules màgiques aquestes de Treball de Recerca. Des de l'inici de curs sona com una gran llosa a les consciències dels alumnes. De fet quan es deia treball de síntesi a l'escola ja anàvem amb la idea de fer treballs de recerca. La Sílvia ha estat fent la feina prèvia a classe. Ha sentat les bases generals i ara s'acosten dates crítiques perquè han de començar a triar companys de grup i tema del treball. Ja els comentem que han de triar companys no per afinitats ni "amiguismes" sinó per interessos comuns. Aquest és un punt delicat perquè sovint no sabem gestionar el "no" i ara és un moment per saber dir no si convé i no ferir cap sensibilitat. És una prova de maduresa. És un signe d'anar cerixent. Al final estem nosaltres per ajudar si convé. Triar grups o deixar-los triar sempre és un mal negoci. Mai ningú l'encerta. Sempre acaben plovent crítiques. Si els escoltes a ells, i a vegades als pares. Cadascú treballa molt i l'altre és el que no fa res. A vegades és flagrant, però a vegades hi ha molts dubtes. No per això deixarem de fer treballs. Un segon punt és la tria de tema. Tants i tants grups s'han trencat perquè un de l'equip imposa un tema i no és una cosa consensuada. A mesura que van treballant la corda es tensa i el grup es trenca. Hem evitar aquest problema. El treball de recerca és un banc de proves prou important per tots, però sobretot pels que volen fer un batxillerat. Ara poden experimentar i cometre errors que el preu que hauran de pagar és baix. Pels que facin batxillerat el seu proper treball ja els pot sortir força més car. Cada grup té un tutor de treball. És el seu referent. El seu guia. Com a tal l'han d'utilitzar. Cada grup ha de treballar coordinadament amb el seu tutor. Cal que segueixin les seves indicacions i vagin redint comptes del seu treball periòdicament. La feina és del grup a perseguir i quedar amb el tutor. No del tutor perseguir als grups. Un bon ritme de treball és quedar cada dues setmanes per anar veient l'evolució. Cal pensar que és un treball de recerca i per tant cal tenir una hipòtesi que intentarem comprovar. Important també és la planificació. M'explico. És un treball que comencen ara i han de presentar a finals del mes de març. Això vol dir d'aquí 5 mesos. Us imagineu per ells planificar-se a 5 mesos. Aquestes generacions que el temps els crema a les mans. Que pensar en demà passat és pensar a llarg termini. Pensar en el mes que ve és una eternitat. Doncs aquí tenim una mostra més d'anar contra corrent. Cal ajudar a que és palnifiquin a 5 mesos. Per això és important aquest seguiment amb els tutors. Són recurrents els casos de no fer res fins els últims 15 dies i aleshores correm-hi tots. Aquesta no és la idea. Treballar així tampoc aporta res. Malgrat la importància que té el Treball de Recerca tot no ens hem d'angoixar. Hi ha temps de sobres. Més que suficient. Cal organització i anar pas a pas. Per això estem aquí. Per ajudar i acompanyar. No per fer els treballs. Cal que s'espavilin ells i elles. Cal que aprenguin a gestionar el seu temps i a organitzar-se en equip. Recordeu que tenen una hora setmanal per organitzar-se i totes les noves tecnologies per tirar endavant el treball. Esperem que el llarg hivern que s'acosta no congeli les ganes de pencar i poguem gaudir en arribar la primavera d'uns fantàstics treballs. Ànims a tots i totes!!! Permeteu-me fer un incís personal. Mentre escrivia aquesta entrada he rebut un mail. És d'un exalumne. Un alumne que ara fa 2n de batxillerat. Permeteu-me també que mantingui el seu nom en l'anonimat, però m'agradaria copiar-vos el que diu el seu mail:
Hola Cesc!
Estic a punt d'entregar el meu TR i com que m'has vingut moltes vegades a la memòria mentre el feia em fa il·lusió enviar-te'l.
Si tens temps de llegir-lo i no t'aburreix diga'm que et sembla, però no me'l massacris massa.
M'ha servit de molt el treball de 4t d'ESO i els consells que vas donar-me.
A per cert, si encara fas allò de les xerrades als "teus nens" si vols m'agradaria oferir el meu coneixement del batxillerat a les noves generacions.
Us puc prometre que no estava preparat. He rebut aquest mail quan estava a punt de publicar l'entrada del bloc. Serà un senyal? Alea jacta est.
Com ja vam comentar el seu dia, els alumnes que fan reforç de català van a la Plaça del Diamant a llegir la novel·la homònima de Mercè Rodoreda. Com sempre, unes imatges valen més que mil paraules i un vídeo ni us explico. Aquí ho teniu.
Quina concentració
Recordant grans polítics
Una manera diferent de fer classe
Apurant les ombres
Fugint de la calor
El líder de la "secta" dels lectors
Agraïm l'esforç del Xavi per motivar aquests nois i noies i pel seu reportatge fotogràfic i videogràfic.
Permeteu-me fer alguna reflexió ara que arribem al primer mes de classe. Si, si, ja fa un mes que van començar l'escola. Com passa el temps, oi? I més aquest any. Ja ho vam comentar el dia de la reunió d'inici de curs, aquest any passa molt ràpid i tenim moltes coses a fer. La tria de futur: cicles o batxillerat. París i les campanyes econòmiques. La consolidació d'una manera de fer i treballar. Potser la tasca més important és preparar-se per poder escollir. Triar el que faran el proper curs. Per mi és molt important arribar a final de curs amb la possibilitat de triar. Que les accions que he anat fent al llarg de l'any em permetin està en condicions d'escollir. Per aconseguir-ho és bàsic consolidar coneixements i mètodes de treball. D'aquesta manera podrem afrontar qualsevol repte de futur, sigui quin sigui. Aquesta és una de les feines més rellevants d'aquest curs. La feina que hem d'assegurar que s'aconsegueixi. És per això, que cal que els nostres alumnes piquin pedra i segueixin picant pedra. Que l'objectiu s'assoleix treballant dia a dia, setmana a setmana, mes a mes. Que un resultat parcial no els faci perdre el nord del veritable objectiu terminal. Cal que assumeixin la responsabilitat del seu treball, del seu estudi. En definitiva de la seva formació. Nosaltres des d'aquí i vosaltres des de casa els podem ajudar, els podem acompanyar, els podem assessorar, els podem aconsellar, però els principals responsables del seu futur són ells. Nosaltres, ni vosaltres, podem fer o hem de fer les coses per ells. Han d'aprendre a volar i assumir les conseqüències dels seus actes o dels seus no actes. Han d'entendre que l'esforç que hi estan o hi han de posar ara, no dona els seus fruits de manera immediata. Aquest esforç, aquest treball, donarà els seus resultats a mig i llarg termini. És un procés lent, del dia a dia. És una tasca individual i personal de cadascú d'ells. Ells i elles han de ser jutges del seu propi esforç, de la seva dedicació, de la seva implicació. Hi ha temps per fer totes les coses de l'edat. Entre elles estudiar. Cal només organitzar-se. Sabem que és lluitar contra corrent. Que la moda són els premis i recompenses immediats i que l'esforç ha perdut punts dins les nostres escales de valors. Però hem de seguir lluitant i hem de seguir treballant per aquests objectius. Perquè els entenguin i facin seus. Per tant, no dimitim de les nostres responsabilitats, ni vosaltres com a pares i mares ni nosaltres com educadors, hi ha massa en joc. Al menys que no sigui per nosaltres ni vosaltres.
Primera sortida lúdico-festiva del curs. Aquestes sortides es fan per crear germanor. Per generar unes sinèrgies diferents. Per fer ambient entre els alumnes. Per fer relació entre 3r i 4t. Per tal que tots ells i elles passin un dia fora de les aules i estableixin punts de referència diferents que els d'estar a classe o jugar al pati. En aquest sentit penso que ha estat tot un èxit, tots els objectius assolits. Entre aquest 3r i 4t hi ha bona relació. Potser feia temps que no veia tan bona relació a nivell general. Normalment hi ha respecte, però en aquest cas aquesta barrera s'ha traspassat. A l'autocar cares il·lusionades.
Gemma i Joan
Jordi i Alejandro
Clàudia i Mee
Tània, Rut i Fredy
Altres venen cansats de casa o malgrat no trobar-se massa bé fan l'esforç de venir a la sortida.
Marc
Joan
Empúries és una molt bona sortida. L'entorn, el marc, és incomparable. Personalment m'agrada pujar les escales que porten a la ciutat romana i mirar el golf de Roses amb Roses al fons i la punta del cap de Creus a la meva esquerra i l'Escala i Begur més enllà a la meva dreta. M'imagino els primers grecs provinents de Marsella aturant-se en aquest indret de privilegi. Portem molts dies de molta calor. Els telenotícies expliquen que anem batent rècords de temperatura pel mes d'octubre. Que si 25 o 30 graus i uns cels blaus. Doncs avui cop de realitat i la tardor ha tret el nas. Empúries ens ha rebut amb el cel tapat, núvols compactes i amenaçadors i una tramuntana intensa i constant. Cops de vent aixecant sorreta i tothom a protegir-se el ulls. Aquesta tramuntana provoca que la mar estigui arrissada. Que només els agosarats windsurfistes s'atreveixin a deixar les seves esteles al mar. Les tonalitats blavoses d'aquests darrers dies han deixat lloc a una paleta de grisos i blancs pràcticament infinita.
En aquestes condicions meteorològiques adverses el Josep dóna les últimes instruccions per fer una visita que han preparat amb la Sílvia. Entrem doncs a Empúries. Entrem dins la història.
Sota una tramuntana intensa el gran grup es converteix en petits grupuscles per avançar a través de la història i el vent, i descobrir les intimitats de les ciutats gregues i romanes. Per aquells que vulgueu aprofundir i tenir més informació d'Empúries us passo l'enllaç. Alguns passen ràpid i només pensen en la pilota. Es poden atrevir a jugar fins i tot a la plaça del fòrum. Quin sacrilegi!!! Altres van per feina i només veuen pedres i pedres. Quatre fotos aquí i quatre allà i feina feta, ja treballarem a casa. O no. Altres pregunten i demanen. Estan encuriosits. Mai saps si és per poder fer bé la feina que se'ls ha manat o perquè realment hi ha interès, però la realitat és que pregunten i s'interessen. Suposo que pocs d'ells són realment conscients del terra que trepitgen. Als adults ja se'ns escapa. Mai havia vist tants alumnes dels nostres visitant el museu d'Empúries. Suposo que la tramuntanna convida a fer cultura d'interior. Tenim alumnes colonitzant tot l'espai. Han conquerit tant la ciutat grega com la romana. Cert és que hi havia poca resistència. Les pedres no s'oposen gaire. El lloc és tan inspirador que incita a fer "performances".
Una horeta i quart després arriba el passeig pel camí de ronda a la recerca d'un espai a la platja per dinar. Una platja espectacular amb una sorra virginal ben pentinada pel vent. Nosaltres trenquem l'estètica amb les primeres patjades.
Poesia
Platja i parc infantil han estat les localitzacions del dinar i l'esbarjo. Una estona abans de l'hora de marxa els Déus ens beneeixen amb l'escalfor del Sol. L'espessa capa de núvols ha desaparegut i el Sol escalfa les pells castigades per la tramuntana. Aprofitem per fer algunes fotos de grup.
Del gran grup que avui ha fet la sortida.
On està ara la tramuntana!
Amb les motxilles buides de menjar i begudes, però plenes de records i experiències tornem a desfer el camí de ronda, entre acudits i bromes, per arribar a l'autocar i deixar centenars d'anys d'història enrere. Deixem descansar les pedres en pau. Que siguin uns altres els que torbin la seva tranquil·litat ... Si voleu la sortida en imatges aquí la teniu.
nEn aquests temps confusos i de revoltes socials. En aquests temps o a uns els baixen al sou i els altres fan veure que se'l baixen. On no hi ha qui entengui les llistes de les prioritats operatòries. On ningú entén quan comencen a comptar els 45 dies, o els 60, o els que siguin. On encara no sabem si hem de fer les classes en català, castellano o valencià. On la setmana blanca ja no és blanca, però si vols la pots fer blanca. On la prima de risc està al voltant dels 400 punts. On gairebé ningú sap que és la prima de risc. On cada dia tot sembla més i més improvisat. On i que no sembli demagògia sempre pringuen els mateixos. On seguim pensant en clau de partit i mantenir la cadira més que en clau global. On temes banals passen a ser de primera magnitud i els realment importants s'esvaeixen com la boira quan surt el Sol. On tothom vol el seu minut de glòria. Els nois i noies que fan informàtica no podien ser menys. Aquí els tenim en plena producció. Espero que aquesta guerra oberta pel protagonisme mediàtic deixi lloc a un treball constant i a no perdre la lluita pels objectius. Aquí els tenim ... treballant amb els seus paisatges idílics ...
S'ha de fer justícia i aquí intentarem fer-la. Els alumnes que no fan EViP fan Física i Química. Això ho dic perquè els alumnes que fan Física i Química reclamen el seu espai al blog, volen tenir presència al ciberespai. Pengem doncs aquestes fotos com a testimoni del seu dur treball. Ja se que és principi de curs, però tots ells estan molt interessats per aquesta matèria normalment menystinguda i vilipendiada. Sovint s'arriba a titllar de gent estranya i altres paraules que no reproduirem aquí, a aquelles persones que tenen un interès per la ciència i pel mètode científic. Trenquem una llança a favor d'aquests intrèpids i agosarats estudiants i reconeguem també el seu mèrit i el seu esforç.
Aquestes són les seves cares a principis de curs ...
Finalment i després de 3 jornades hem acabat amb les explicacions dels cicles formatius i els batxillerats. El curs passat ja ho vam fer, però la memòria és dèbil i ara que s'acosta el moment val la pena repassar aquestes coses. Ja sabem quines són les 22 famílies professionals dels cicles formatius i els tres batxillerats que existeixen. Ja sabem que el batxillerat és una formació més teòrica que el prepara per la universitat i que els cicles són estudis més aplicats que et permetes accedir al món laboral abans i amb un títol a la butxaca que et qualifica per treballar. Ja sabem que és força complicat, menys del que sembla, tot això de l'accés a la universitat. Ja sabem que si començo a fer cicles formatius també puc arribar a fer estudis universitaris. Ja sabem que necessito per passar de curs a batxillerat i quan puc canviar de modalitat. Amb totes aquestes coses que ja sabem ja hem d'anar posant fill a l'agulla per decidir què farem el proper curs. A la dreta del blog teniu un enllaç que es diu estudiar a Catalunya. Allà teniu tota la informació per poder començar a decidir. Ara comencem el compte enrera ...
Ja estem en plena rutina de dilluns. A primera hora gimnàstica i després piscina per acabar el matí fent castellà. La gimnàstica i la piscina són un dels grans cavalls de batalla de 4t d'ESO. Fins que vaig començar a treballar a l'escola i tal i com m'havien ensenyat de jovenet, ja fa uns anys, em pensava que les menstruacions femenines eren, aproximadament, cada 28 dies. Si els càlculs no em fallen això volia dir cada 4 setmanes. Des de que els dilluns hi ha piscina me n'adono que les menstruacions s’escurcen en el temps i trobem noies que la tenen cada 15 dies, tres setmanes a molt estirar. Clar, qui és el guapo que comprova això? Val a dir que aquesta excusa per no fer piscina amb el temps s'ha anat debilitant i ja no és l'estrella de les excuses. Les excuses per no fer piscina han evolucionat cap a: m'he deixat la bossa de piscina, m'he deixat el gorro, m'he deixat el banyador, m'han posat el banyador del meu germanet petit i no m'entra, estic una mica constipat, el clor no va bé a la meva pell, tinc una berruga al peu, divendres vaig tenir decimetes, aquest cap de setmana he tingut una mica de mal de coll, no em ve de gust, etc, etc, etc. A l'hivern aquestes excuses és multipliquen per 1000. Arribada l'època freda de l'any, a aquest pas ens la saltarem, t'expliquen que si poden fer gimnàstica i no piscina perquè estan constipats. La veritat és que al gimnàs corren i corren i suen i suen i surten sense canviar-se la samarreta en màniga curta i amb un fred que pela a l'exterior. Això va molt bé pels colls inflamats i els nassos que ragen. Tot plegat és complicat i va desgastant. Hi ha una altra cosa que m'impressiona força. És aquesta moda d'anar a fer piscina, a la platja tampoc l'entenc, amb banyador llarg i calçotets a sota. Jo que vinc del món de l'aigua no ho entenc i fins i tot m’angunieja. Digueu-me tiquis miquis. Veure algú banyant-se amb calçotets. Uixx. Sort que els monitors i monitores de piscina marquen territori i controlan que no proliferi aquesta moda. Tot aquest rotllo era per comentar que avui hem començat l'activitat física. Al gimnàs han treballat de valent. Sembla que aquest any promet. A la piscina com sempre. Uf, que cansat és això. Que li preguntin a la Marta que acabarà triplicant els dilluns. Sort que aquests nois i noies són força aplicats i la majoria no presenta cap d'aquests problemes.
