Els vaixells ens recorden que hem de reciclar

La prosperitat no és una mesura; 

només l'adversitat serveix de balança per pesar els amics.

Plutarc

L'hivern cada cop es fa notar més. Cada cop el seu pes és més feixuc. Aquests darrers dies amenaces de vagues a metro i autobús. Avui vagues d'estudiants. Serà només l'inici? Tindrà continuïtat? Serà un pas definitiu cap a un nou model de societat? Això només el temps en ho dirà. Només el temps ho decidirà. No sigueu naïf i recordeu que la Història l'escriuen els vencedors. Els que tenen la paella pel mànec... Nosaltres no hem fet vaga. Hem fet una sessió de reflexió. Una banda hem reflexionat sobre l'entrada del blog d'ahir. Hem reflexionat. Hem pensat. De fet ha estat bàsicament un monòleg. Una reflexió en veu alta. Hi havia certa tensió a l'ambient. L'idea era recapitular on ens trobem. El pensament era aturar un bullici creixent. Una situació que corria el risc d'enquistar-se. De generar conflicte. L'idea era saber on estem.  L'idea era reflexionar què fem. Però no només, on estem i què fem. És molt important també on volem anar i com i volem anar. Hem reflexionat sobre si volem ser grans i el que això implica. Si volem lluitar per algun objectiu comú. Si ens volem ajudar com a companys. Si som capaços de fer sacrificis pels altres. Si som capaços de pensar en algú més que en nosaltres mateixos. Si som capaços de ser generosos amb els companys. Si som capaços de ser generosos sense esperar res a canvi. De ser generosos pel plaer de ser-ho. De ser generosos perquè creus en el projecte comú. Ens hem dedicat un temps per saber si som capaços de veure més enllà del nostre propi nas. Més enllà dels interessos estrictament personals. De si volem que ens ho facin tot o volem contribuir a fer alguna cosa. Si volem formar part del projecte o senzillament ser espectadors. Si malgrat ser individus força diferents i tenir motivacions molt diverses, de tant en tant podem treballar junts i assolir objectius comuns... Igual que les vagues d'estudiants només el temps dirà si aconseguim els objectius inicials. La llavor una vegada més està plantada. És qüestió que cada test en funció del seu adob la faci germinar. Si germinen totes, al final el jardí serà força lluït. Si no és així ... La segona part de la reflexió, encara que la primera en ordre cronològic, ens l'han aportat els nostres companys de P4. Avui 3 companys de la classe dels vaixells ens han fet una visita. La Laia, la Mariona i el Pau. Ens han visitat per tirar endavant una part del projecte Agenda 21. Dins de les activitats de relació entre cursos, ens han vingut a explicar el reciclatge. Igual que els companys de 1r de Primària, que van venir fa algunes setmanes, han estat uns mestres fantàstics. Passades les primeres pors i vergonyes, entrar a una classe amb alumnes de 4t d'ESO impressiona, ens han explicat les 3R. Ens han parlat de reduir, reciclar i reutilitzar. També ens han parlat dels diferents contenidors que hi ha: el blau, el groc, el verd, el marró i el gris. Gràcies a ells hem après moltes coses i recordat moltes altres. Ara ens toca a nosaltres aplicar-ho seriosament a la nostra vida. Integrar-ho com una cosa més. No només hem de dir que sabem la teoria. L'hem de portar a la pràctica. A la pràctica del dia a dia. Moltes gràcies al Pau, la Mariona i la Laia per aquesta estona de reflexió. Per les ganes de comunicar. Per l'esforç de gestionar les seves emocions davant l'auditori. Per vèncer les seves pors i transmetre els seus coneixements. Felicitats. Cal fomentar aquestes trobades. Aquestes trobades enriqueixen a uns i altres. Als uns, als altres i a l'escola en general. Aquestes estones són les que ajuden a suportar el llarg hivern ...

La Laia ens ha fet un dibuix. Moltes gràcies Laia.

2n Trimestre. S'acosten exàmens

L’experiència et permet veure el talent en els altres i, 

si ets intel·ligent, seràs generós i el promouràs: també el faràs teu.

Margaret Geller

Seguim en ple hivern astronòmic. L'altre hivern cada cop és més cruel. De l'actualitat es fa difícil comentar. La realitat desborda tota ficció. Des del ”gobierno” i des del govern segueixen amenaçant. Les coses estan molt malament i encara estaran pitjor. Seguim sent víctimes d'una estratègia ben elaborada. No paren de donar xifres nefastes. Cada cop més nefastes. L'única solució són les retallades. Retallades i més retallades. Els ciutadans no entenem res. Només entenem que cada cop hi ha més retallades. Només entenem que cada cop hem de fer més sacrificis. Després de retallades i sacrificis seguim igual o pitjor. Això la majoria. Altres cada cop estan millor. I els responsables? Bé, per això es fa dificil comentar l'actualitat. I les mesures per reactivar l'economia? I el talent per poder tirar endavant? És normal que en aquesta situació, "la tropa" defalleixi. De totes maneres la nostra "tropa" està bastant desconnectada d'aquesta realitat. Serà per sort? Serà per desgràcia? Serà per poca motivació? Del que no s'ha de desconnectar és de l'estudi. Del treball diari. Aviat, la propera setmana, tenen els exàmens finals del segon trimestre. El segon trimestre de 4t sempre acostuma a ser el més complicat del curs. Estàs a terra de ningú. Sembla que encara quedi molt per arribar a final de curs. Ja portes desgast acumulat des del setembre. Sembla que gairebé tota la feina estigui feta. Sembla que tot el peix ja està venut. Per aquest motiu alguns pensen que encara tindran temps de reaccionar. Altres pensen que ja tenen tota la feina feta. Que ja no hi ha marxa enrere i que segur que aprovaran. Per alguns l'esforç del dia a dia es va fent cada cop més pesat. Hi ha molts altres estímuls que motiven més que el treball diari. Són estímuls que acostumen a donar recompenses de manera immediata.  El del treball diari dona els seus fruits molt més tard. I com és sabut això avui no ven. Qualsevol petit detall desconcentra tot el grup. Per això és perillós el segon trimestre de 4t. I més perillós és aquest any. Aquest any hi ha exàmens al setembre. Qualsevol sentència s'ha de resoldre després de l'estiu. És més important que mai arribar net a final de curs. És més important que mai portar les coses al dia. El preu que es pagarà pels errors comesos. El preu que es pagarà per la feina no feta serà un preu molt més alt que en cursos anteriors. Val la pena seguir lluitant. Val la pena portar les coses al dia. Val la pena treballar intensament aquests tres mesos que queden de classe. 3 mesos i hauran acabat l'ESO. Per bé o per mal només queden 3 mesos. Des d'aquí convidem a tothom a lluitar aquests darrers 90 dies. El premi final mereix aquest esforç. Queden poques etapes hi hem de procurar arribar tots al final. Hem de procurar que ningú es despengi excessivament abans d'hora. Que ningú abandoni. És el moment de ser una mica més egoïsta en aquest sentit. És el moment que cadascú lluiti pels seus interessos. Nosaltres podem ajudar. Entre ells es poden ajudar. Nosaltres podem treure pedretes del camí. Però la feina l'han de posar ells i elles. Ells i elles han de tirar dels seus propis carros. Els seus objectius. El seu destí. El seu futur està a les seves mans. Ells i elles han de ser els primers convençuts en lluitar dia a dia per assolir els objectius. Sense el seu esforç nosaltres no podem fer res. Ànims!

Seguim endavant

Un país que es troba en una cruïlla històrica ha de tenir alguna opinió
sobre si mateix, sobre les seves possibilitats, sobre què vol ser, quina
funció vol exercir, a què vol apostar i què intentarà evitar.

Václav Havel

Ara que estem en ple hivern. Ara que malgrat les temperatures suaus estem a ple hivern. Ara que sembla que el fred rigorós ens ha donat una treva. Sabem el què volem com a país. Potser nosaltres ho sabem, però, els que tenen la responsabilitat en aquest camp, malgrat ho sàpiguen, fan alguna cosa pel país? I per la gent d'aquest país, fan alguna cosa? Alguna cosa a part d'insistir i insistir que va venir, està entre nosaltres i vindrà el llop. A part d'insistir en que estem molt malament i que estarem pitjor. Posant la por al cos, evidentment amb motiu, i així aconsegueixen els seus objectius. D'aquesta manera fan amb nosaltres el que volen. D'aquesta manera poden colar el que volen. En interès de qui? Mentre es resolen aquests dubtes nosaltres seguim treballant. Seguim intentant formar als nostres alumnes. Els intentem formar com a persones. Els intentem formar en el respecte. Els intentem formar en la pluralitat. Els intentem formar amb criteri. Els intentem formar amb esperit i sentit crític. Mentre els formem, l'obra de final de curs va avançant. El teatre i tot el que l'envolta és part de la seva formació. Seguim treballant mentre hi ha dubtes. Mentre hi ha pors. Mentre hi ha manques de confiança. Mentre hi ha inseguretats. Mentre hi ha crisi d'identitat. És bo. És bo que aquestes situacions surtin. És bo que aquestes situacions emergeixin. És bo a nivell personal i a nivell de grup. Això és créixer. Això és fer-se gran. Això és madurar. Això són experiències vitals. Avui hem passat pel teatre. Mamma mia progressa ...

El test d'orientació. Entrada número 100 del blog.

Quan una cosa passa, deixa de ser impossible.

I les coses passen quan hi ha algú que les vol fer passar.

Nelson Mandela

Estem en ple hivern. Les temperatures insisteixen en portar-nos la contrària. Al migdia, si fa sol, l'ambient és força agradable. El cel blau intens i la llum brillant de l'astre rei fan que t'oblidis per un moment de que estem en ple hivern. Ahir vaig assistir a la representació de Baixos fons al TNC. Sembla estrany que una obra estrenada a Moscou el 1902, fa 110 anys, sigui tan i tan actual. Qualsevol de nosaltres es pot veure en aquesta situació d'un dia per l'altre. Obra angoixant i depriment. Pràcticament sense un bri d'esperança. Sense esperança en el futur. De fet no hi ha futur. L'obra retrata a la perfecció la vilesa humana. Fins on pot arribar la degradació de l'ésser humà. La pèrdua de la condició humana. La pèrdua del sentit i valor de la vida. La pèrdua de la identitat. La pèrdua de tota esperança. Si voleu passar dues hores d'angoixa vital no us la podeu perdre. Un treball de direcció esplèndid. Una posada en escena espectacular, amb públic a banda i banda, que et permet entrar totalment dins de l'obra. Sembla que visquis a l'estació de metro. Un treball d'actors fantàstic amb un desplegament físic i mental de molt nivell. En definitiva molt recomanable. Per tal que els nostres alumnes tinguin un futur amb esperança cal que estiguin en disposició de triar el seu futur proper. Per tal que puguin triar el seu futur proper avui hem posat un granet més de sorra. Avui han fet el test d'orientació professional. El més important d'aquest test són els instants de reflexió personal en el moment de desenvolupar-lo. Al menys durant una estona han pensat en el seu futur. Han pensat en allò que els agradaria fer i en allò que no els agradaria fer. Aquest moment de recolliment. Aquest moment de reflexió sempre és bo. És bo per prendre consciència del fet de triar. És bo prendre consciència de que el futur s'acosta. Que el moment de la tria s'acosta. Els resultats no abocaran, en la majoria de casos, cap sorpresa. Seran un indicador més. Una llumeta més que pot servir per il·luminar quin camí haurà d'agafar cadascú. No cal demanar miracles. Sigui el camí que sigui caldrà esforç i compromís. Sense esforç i compromís l'hivern pot ser molt i molt llarg ...

Test d'orientació

L'assertivitat

Un bon mestre és només un trampolí i, 

tard o d'hora, cal saltar sol.

Eduard Márquez

Les temperatures segueixen suaus, sobretot a migdia. Malgrat tot l'hivern està plenament instal·lat. Les responsabilitats econòmiques es veu que sempre recauen sobre els mateixos. En seran ells i elles els grans culpables de la situació global? Es veu que si. Retallades del 3% del sou als treballadors públics acumulades en la paga del mes de juny. Això vol dir reducció a la mínima expressió de la "paga doble". Les vacances de molts, retallades. Aquesta retallada vol dir menys poder adquisitiu, vol dir menys diners circulant, vol dir menys consum, vol dir menys ... de tot. Així es crearan llocs de treball? I els responsables polítics d'aquesta situació on estan? Mentrestant anem preparant a les noves generacions pel futur. Quin futur? Quin futur els i ens espera? Com pots motivar a l'auditori quan veus estudiants adolescents atonyinats per la policia a València i no passa res. Per les reaccions dels "cossos de seguretat" semblaven activistes terroristes extremistes atacant amb artilleria pesada les arrels de la civilització occidental. Calia? Era necessari? El que passa és que ja tot ens sembla "normal". Ja estem plenament vacunats o idiotitzats i tot ens sembla acceptable. La sensació és d'haver baixat els braços definitivament. D'haver-se rendit i deixar que les coses vagin succeint. Que les coses vagin fluint. La nostra capacitat de sorpresa està sobrepassada. Ja tot ens sembla bé. Davant d'això ves parlant d'assertivitat. Avui hem començat el programa de l'Agència de Salut Pública del Consorci Sanitari de Barcelona pensat pels alumnes de 4t d'ESO. Actualment sota el paraigües del programa Fem Salut. El destinat a 4t d'ESO s'anomena Parlem-ne; no et tallis! Es tracta d'un programa escolar de salut sexual i comunicació. M'agrada començar aquest programa per la comunicació. De fet m'agrada treballar en primer lloc l'assertivitat. La veritat és que treballar això en grup resulta complicat. Més que complicat caòtic. És molt difícil poder agafar el punt just per tal que tot flueixi amb una certa naturalitat. La seva capacitat de concentració conjunta és en general baixa. A classe hi ha de tot: l'interessat, el passota, el que desconnecta al minut 1, el motivat, el que no s'entera, el que pensa que això és un pal, el que vol aprendre, el que ja ho sap tot, el que en sap més que ningú, el que no està content mai amb res, el que opina el mateix que el company, etc. Quan veus això és quan tornes a pensar la falta que fa la formació en molts altres aspectes de la capacitat humana que els estrictament acadèmics. Penses que mai és tard, però que cada cop costa més. Penses que cada cop estan més aïllats emocionalment. Que cada cop tenen més dificultats de desenvolupament en aquest sentit. Que cada cop els costa més superar situacions adverses. Que estan poc acostumats al patiment. Que els mantenim massa temps protegits. Que en general els sobre protegim. En l'activitat proposada d'avui es donaven tres situacions poc transcendents i ells havien d'explicar que farien en cada cas. En una els enviaven a comprar mentre estaven estudiant. En una altra els tornaven malament el canvi en una botiga i en l'última un amic arriba tard a una cita per anar a un concert i arriben tard. Es tractava doncs d'explicar que farien. La finalitat era veure si la seva resposta era agressiva, passiva o assertiva. Sovint en casos exemple tractats a classe apareix el que anomeno doble moral. A classe gairebé tothom respon el que s'espera que responguin i després sovint actuen d'una altra manera. Aquest cercle és complicat de trencar. L'altre aspecte complicat en aquest sentit és la gestió del grup. Els manca molt per poder realitzar aquestes tasques grupals. Parlen uns sobre els altres. Només s'escolten quan es dirigeixen la paraula directament. Creen debats paral·lels. Perden la concentració amb facilitat. Poca capacitat d'elaborar un discurs o defensar una opinió en públic. Es creen molt fàcilment mini grups de discussió tancats. Diàlegs creuats, etc. Queda molta feina per fer, però persistirem. Persistirem perquè és l'única manera de canviar les coses. De tenir una certa esperança de cara al futur. Us deixo uns imatges del principi. Al principi és quan encara mantenen un grau de concentració relativament elevat. Fins i tot hi ha una certa motivació. Persistirem ...

Competències bàsiques. Crònica des del Claret

Gaudint d'aquestes temperatures relativament suaus en ple hivern ens arriba la crònica de les competències de la Maria Ortiz, alumna del Claret. No és casualitat. La Maria és amiga de la "nostra" Maria i és una de les alumnes que em va tenir d'aplicador. Agrair molt la seva col·laboració i que serveixi de testimoni dels alumnes de 4t A del Claret. Un record per tots ells i elles. Us deixo amb la seva crònica.

Crònica de la Maria Ortiz

4t d'ESO A. Claret

Els alumnes de tot Catalunya vam ser examinats en les àrees de llengua catalana, llengua castellana, llengua anglesa i matemàtiques els passats 15 i 16 de febrer. Ja feia temps que estàvem avisats sobre aquestes proves, però no va ser fins uns dies abans quan vam començar a pensar-hi i a comprendre realment a què ens afrontaríem uns dies abans.

“Són unes proves que serveixen per avaluar els coneixements bàsics que un alumne de la vostra edat hauria de tenir” ens va dir un professor, intentant tranquil•litzar-nos uns dies abans. Però no podíem evitar posar-nos nerviosos pensant en quina dificultat ens trobaríem en aquells dossiers. Fins arribar al punt en què moments abans de l’examen de matemàtiques, repassàvem amb els companys del nostre voltant les fórmules de les àrees i volums que molts ja teníem oblidades.

Cada dia de 9 a 11 del matí venia un aplicador d’un altre centre a repartir i supervisar l’execució dels exàmens. Es va fer estrany trobar-nos dins l’aula amb un professor que no coneixíem, però de seguida ens vam acostumar. Per part meva i dels meus companys, agraïm la calidesa i la proximitat amb la què l’aplicador ens va tractar, contribuint també d’aquesta manera a tranquil•litzar-nos i fer que l’estona sembles més curta.

La dificultat de les proves era adequada al nivell de 4t d’ESO, en alguns àmbits crec que fins i tot era més fàcil. Però hi estic d’acord ja que d’aquesta manera, si hi ha algun alumne no ha assolit aquells coneixements, aquestes proves serviran per alertar-lo sobre la seva situació acadèmica. 

Crec que s’hauria de continuar fent en les futures generacions ja que d’aquesta manera, cada any es tindria un indicador que mostraria com està l’educació catalana, que servirà per construir un futur competent i millor.

Collserola. La sortida

Si fos cert que viatjar ensenya, 

els revisors de bitllets serien els homes més savis.

Santiago Rusiñol

Menys fred que aquests darrers dies. De totes maneres seguim a l'hivern. Avui a la sortida hi havia enviats especials. Ells han estat els responsables de fer la crònica de la sortida. Us les passo:

Collserola. Crònica de la Marta Duran

Avui és  l’excursió de Carnestoltes! Després d’haver fet els exàmens de competències bàsiques, hem anat ràpidament cap a l’estació de ferrocarrils de Gala Placídia, on, després d’algun problemeta tècnic (que s’ha pogut solucionar) hem agafat el tren en direcció cap a Collserola.

Al arribar, hem estat una estona caminant pel bosc, fins que hem arribat al centre d’informació del Parc.

Allà, el Jordi i la Carmen, Àngels i Gemma ens han ensenyat les seves disfresses (fans dels Beatles i soldat del Call Of Duty), i després d’una estona decidint, alguns  han enfilat cap a l’ermita de Sant Medir, mentre que la majoria s’han quedat a la zona de baix, ja sigui jugant al futbol o parlant pel bosc.

Noies de 4rt parlant al bosc:

Després, hem dinat uns quants per aquí, uns quants per allà...

I després hem estat alguns prenent el sol i d’altres hem fet una cosa molt important: una sessió de fotos per Mamma Mia el musical!

Tot seguit, a les 16’30h, hem anat plegant i hem tornat cap Barcelona, on hi hem arribat a les 17’00h més o menys, i on ens hem dispersat per tornar cadascú a casa seva.

En fi, ha estat un gran dia!

Collserola. Crònica del Jordi

Avui ha sigut un dia poc normal, de veritat. Haver de fer unes proves per a la Generalitat i després marxar d’excursió no és gaire habitual, que diguem. Es veien ganes d’anar a passar el dia a fora, de trencar la rutina. No hem trigat gaire a marxar després d’acabar les competències bàsiques, i hem marxat a agafar els Ferrocarrils de la Generalitat (es pot dir que la Generalitat ens ha acompanyat durant el dia).

Caminant cap a l’estació

A Gal·la Placídia hem agafat el tren que ens ha dut a Vallvidrera. Un trajecte curt, còmode i plàcid. Els que venien amb la intenció de jugar a futbol han vist que potser ho haurien de fer en un terreny no gaire pla, però no han perdut l’esperança.

Es podien veure cares com aquestes al tren

Un cop arribats a Vallvidrera

Ara és el moment. Els mestres donen permís i la gent comença a arreglar-se per tal de donar constància que és Carnestoltes. Tampoc s’hi apunta massa gent, però la intenció dels que ho fan es deixa notar. Soldats, fans dels Beatles i demés persones amb vestits de difícil explicació sobresurten del curiós combinat d’estils que, per si sol, ofereixen tots.

                                                                                

Crec que ens apuntesn ....

... però no tots aproven certes disfresses

                                                        

Sense comentaris I

Sense comentaris

Arribem al lloc on restarem durant la gran part de l’excursió, i allà mateix la gent comença a dinar ben d’hora, ben d’hora, ben d’hora. Encara que no haguem caminat massa, els nostres estómacs reclamen aliment. Alguns intenten jugar a futbol com poden, i els altres s’ho miren.

Després de dinar, alguns segueixen jugant, els altres van donant voltes pel lloc i a alguns els entra les ganes de no fer res. A vegades, el cansanci pot provocar imatges tan tendres com aquesta:

Passem el que resta de temps en companyia tots junts i marxem de nou cap a l’estació per tornar a Barcelona:

Tornem a casa

Finalment, arribem de nou a la ciutat amb el tren i la gent es despedeix i es desitja mútuament un bon cap de setmana bastant esperat per la gran majoria. Més fotos del Jordi 1. Més fotos del Jordi 2. Les fotos "oficials".

Competències bàsiques. Dia 2.

¿Ve el destí
o mai no s’ha mogut
de les nostres mans?

Màrius Sampere

Avui temperatures agradables i cel blau. Malgrat tot seguim en ple hivern. I el que ens ha de venir a sobre. Que no ens passi res. A les 8h30 puntual ens reunim per obrir els sobres de les proves d'avui. Comencem el ritual. Obrim els sobres i comptem les proves. Són 3 grups i per tant n'hi ha 99 de castellà i 99 d'anglès. Comprovem el CD del listening. Tot controlat i cap a les aules. Torno a petar al grup A. Ens saludem. Fan cas i es col·loquen en posició d'exàmen. Alumnes i taules es mouen seguin una coreografia harmònica fins trobar les posicions finals a l'aula. Formen 5 columnes. Mantenen les posicions d'ahir i això ajuda alhora de posar les etiquetes. Ja conec bastants noms de la classe. L'ambient és molt distès. A les 9 en punt comencem amb el castellà. Mateix protocol d'ahir. Lectures comprensives i redacció. No sembla molt complicat. A les 10 posem el listening d'anglès. El Pau m'ajuda a regular el so. El listening dura uns 9 minuts entre instruccions silencis i lectures. Després dels listenings, n'eren 2, readings, 2, i writings, 2. Exàmens acabats ens acomiadem. Els desitjo molta sort i ànims. Demà tenen festa de carnestoltes. Ens tornem a reunir al despatx del director i tanquem les actes de les dues sessions. Ara només queda portar els controls al centre de recursos de Gràcia. El Sol castiga i durant la pujada fa fins i tot calor. Ja hem acabat les competències bàsiques. Ara només queden les correccions. Com deia ahir, és el que hem d'avaluar? És el que ens cal per tirar endavant el país? Els resultats algú pensa que ens donaran alguna pista d'alguna cosa? D'alguna cosa que no sapiguem, és clar. Realment aquestes han de ser les competències bàsiques. Ahir parlava un altre cop de les emocions. Avaluar emocions segur que és molt més complicat. Sobretot quan oficialment no es contemplen dins del sistema educatiu. Ens seguim barallant per moltes coses i per aquestes que realment haurien de ser fonamentals, no ho fem. Per què? Un primer pas potser seria valorar les intel·ligències múltiples. Per aquells que tinguin curiositat us deixo un test. Està en castellà i a vegades alguna expressió és d'altres latituds. De totes maneres s'entén força bé i així cap castellanoparlant a Catalunya se sentirà discriminat. En els temps que corren i que vindran ja és molt. Us convido a provar i ja em direu. Test intel·ligències múltiples. L'hivern serà llarg, molt llarg ...


La crònica de la Carmen

“Teniu una hora a partir d’ara”

No han passat ni 30 minuts quan la gran majoria dels alumnes guarden el bolígraf i esperen a que passi la mitja hora restant.

Es poden llegir fàcilment les ments dels alumnes: “Podrien posar un apartat d’entreteniments a l’examen”; “Quina hora és?”; “Com es deu dir l’home que ens ha repartit l’examen?”; “Qui fa aquests exàmens?”...

Aquestes són les preguntes que els hi sorgeixen després de fer unes “Competències Bàsiques”. Preguntes que desapareixen quan senten:

“Ja podeu entregar l’exàmen”




La crònica de la Clàudia Subirà


Avui ha estat un dia una mica extrany. Hem arribat tots al cole amb uns nervis a sobre que no ens els aguantavem i hem esperat a que ens diguesin què havíem de fer. Ha vingut el Lluís que ens ha explicat com aniria el dia i que l'examinador ja havia arribat. Ens hem espantat una mica però hem recobrat el color quan l'hem vist. Era un home una mica serio però amb les idees clares: ell sabia perfectament que l'examen havia de durar una hora, ni un minut més ni un minut menys. Ens ha dit que les instruccions estaven a l'examen i que ens les llegíssim un parell de vegades abans de començar a fer fer-l'ho. Acte seguit ens ha anat cridant pels noms per donar-nos els examens que tenien uns codis per saber de qui era cadascun. Quan ja tots teníem l'examen, per fi, ens ha dit que podiem començar i hem començat tots a fer-l'ho. La Maria Batlló i l'Albert estaven també al menjador amb ell fent-nos companyia. L'examen era de Castellà. Al cap d'una hora els ha recollit i els ha començat a ordenar per codis mentres tots el miràvem amb cara com de: "¿Qué hace este hombre?"  Ens ha deixat cinc minuts per parlar que per ell era un temps i després ens ha repartit els exàmens d'Anglès. Ens ha donat les mateixes instruccions que en els altres examens afegint que aquest examen era el més llarg perque era l'últim. Ens ha posat uns lisenings perquè era una de les parts de l'examen, que ha costat posar-los perquè trigava molt en començar la veu a parlar. Els hem escoltat, hem completat els exercicis i després hem fet les altres parts de l'examen. Quan ha passat una hora els ha recollit i els ha tornat a ordenar com ens els examens anteriors. Com he dit al començament ha estat un dia bastant estrany, però, també s'ha de dir que ha servit per posar-n'hos firmes i per avisar-nos de què ens trobarem quan marxem d'aquesta escola. La veritat sigui dita que espero que els professors siguin una mica més simpatics que el que ha vingut avui, per dir-ho d'alguna manera, i que tinguin més veu. Per finalitzar he de dir que després de tot ha estat un dia satisfactori.

Competències bàsiques. Dia 1.

És hivern. De totes maneres les temperatures d'avui són més agradables que les dels darrers dies. Sembla que la climatologia es vol compadir de nosaltres i no ens colla gaire. Ja hi ha altres fets que ens ofeguen més i fan que l'hivern sigui cru. En aquest escenari avui comencen les proves de competències bàsiques. Un servidor ha de fer d'aplicador al Claret. No entrarem en detalls sobre la utilitat o no de les competències bàsiques i si són aquestes o no les que actualment s'han d'avaluar. Suposo que són les més fàcils d'avaluar. De totes maneres si realment volem evolucionar com societat, si ens omplim la boca dient que els sistema actual no funciona gaire i s'ha de canviar, per què seguim avaluant les mateixes coses? Si fem sempre el mateix, sempre encallarem al mateix lloc. Per què no avaluem la humanitat de la gent. Per què no avaluem l'empatia. Per què no avaluem la capacitat de gestionar les emocions. Per què no avaluem les intel·ligències múltiples i les múltiples intel·ligències, Per què no avaluem ... M'estan esperant. Al Claret m'estan esperant. Sembla ser que ha corregut la veu. Vaig a petar a al grup A de 4t d'ESO. Allà hi ha la Maria, amiga de la Maria de la nostra classe. Això crea vincles i fa la feina més senzilla. Comencen a preguntar-me per alumnes de 4t del Patufet. Fins i tot per alguns de 3r. Tenen curiositat. Pregunten. Com a totes les classes hi ha de tot. No em deixa de provocar somriures fer paral·lelismes amb els nostres. Són mons paral·lels. L'univers es va repetint. Les 9. Comencem les competències. Mentre els alumnes van fent la prova de català, miro de què va. Comprensió lectora, dues, i redacció, una. Relativament senzill. Miro la prova de matemàtiques i ... això són competències bàsiques? Cert, però molt bàsiques. És això el que hem d'avaluar. Això és el que ens ha de permetre superar l'hivern? Aquest és el camí? No ho tinc gens clar.

Us passo la visió d'una persona que ha fet les competències, la Maria. Ella ens parla de les competències bàsiques des del punt de vista de l'alumna.

La crònica de la Maria Ros

En general, les expectatives que tenia i teníem tots d’aquests exàmens eren bastant més altes. A molta gent els hi han semblat fàcils i més curt del previst, en altres casos, difícil i curt i altres que preferien callar.

El profe que venia de fora, ens ha cridat per repartir l’examen i quan ja tothom tenia l’examen assignat i amb el número corresponent ens ha dit que teníem una hora per fer-lo. Bé, a les nou del matí hem començat amb l’examen de mates. Era senzill però complet. Cinc minuts per descansar i l’examen de català. Aquest a tothom li ha agradat (m’incloc) ja que eren textos quotidians i amens.

La veritat es que hagin agradat o no la majoria teníem una opinió fixa: De veritat, cal? Vull dir, si es té que fer es fa, però quan estava fent l’examen m’he plantejat, i això perquè serveix, per avaluar els profes? Tanta exigència! Semblava que ens anava la vida!

En fi, demà serà un altre dia, Carnestoltes, quina ironia, competències el dia de Carnestoltes.

Els impressionistes tenen deixebles

No hi ha pitjor indigència que la falta de cultura
Joan Brossa

Estem en ple hivern. Segueix fent fred encara que els experts diuen que no tant. Si ells ho diuen, serà veritat. Seguim en ple hivern. Hivern dur, cru i llarg. Per alguns cada cop més dur. Per alguns cada cop més cru. Per alguns cada cop més llarg. Per alguns cada cop més dur, cru i llarg. L'altra dia una interina m'explicava que els retallen, de manera imminent, el sou, un 15% i la jornada laboral, un 15%. S'hauran d'aixecar dels seus llocs de feina i marxar mentre altres que fan la mateixa feina es quedaran treballant. Un 15% del sou és una bona retallada del salari. Tant important és l'impacta dels interins? ... No patiu que arriba el carnestoltes i els noiets de l'Honorable Felip Puig ens fan recomanacions. Ens recomanen que la gent begui i consumeixi drogues amb moderació. Que considerats, no? A casa ja us podeu anar escarrassant. A l'escola ja podem anar treballant el tema. El programa fem salut dinamitat per la "poli". Ja podem anar formant criteri i predicant amb l'exemple. No patiu que aquells que ens han de salvar dels "dolents" ens recomanen beure i prendre drogues, això si, amb moderació. Quin exemple!

Gràcies per il·luminar el nostre camí, estimats mossos. En aquest exercici heu de trobar les 5 diferències.

Deu ser que segueixen amb la campanya de "pan y circo" per “atontar” la població. Ja podrien ser més discrets amb les seves intencions. Deu ser per casualitat o per causalitat que amb l'inici del carnestoltes arriben les proves de competències bàsiques de 4t d'ESO? Aquelles que no sabem si serà la primera i última vegada que es passen. Aquelles que, ben bé, no sabem perquè serveixen. Potser les han posat en aquestes dates perquè són una broma. Una broma del carnestoltes, el rei dels poca-soltes. Perquè si és per poca-soltes, deu ser carnestoltes tot l'any. Cada dia en surten més de poca-soltes, fins i tot reis o els seus propers. Per cert, senyor Felip Puig, ha parlat amb la consellera del ram. Cal que recomanem als alumnes que beguin i es droguin, amb moderació, abans de realitzar les proves? Cal que recomanem als correctors que beguin i es droguin, amb moderació, abans de corregir les proves? No patiu. Aquest any només s'examinen de 4 proves: català, matemàtiques, castellà i anglès. Si els propers anys s'han d'examinar, ja planyo als alumnes. Segurament s'hauran d'examinar de mandinga. Llengua noble, on les hi hagi, equiparada al català, dins l'Estat Espanyol, pel president del Consell General del Poder Judicial. Tota una autoritat que ens mereix el màxim respecte. Hivern cada cop és més cru i dur. Al "senyor" Dívar li estic molt agraït. Li hem d'estar agraïts perquè d'una banda llegeix a Espriu en la intimitat. Ai, aquesta intimitat! De l'altra perquè gràcies a ell puc triar. Si, si, puc triar. Ja fa temps que ens anomenen "polacos". Fa poc vaig comentar que m'agradaria ser escocès. Ara puc triar si vull ser mandingo. Semblo un alumne de 4t d'ESO marejat de tantes opcions que tinc davant meu. Com deia el gran filòsof del poble, en dues paraules IM PRESSIONANT. Abans de començar les proves de competències bàsiques els nostres alumnes de plàstica es relaxen creant. Creant a partir de les noves tècniques pictòriques interioritzades a la sortida de dijous passat. A la mateixa hora els alumnes de química fan teràpia. Dubtes existencials i dubtes personals es barregen per frenar l'evolució. Per frenar la confiança en un mateix. Per generar dubtes. Per generar crisi. Crisi. La crisi és bona. De la crisi sorgeixen oportunitats. De la crisi, ben gestionada, sortim reforçats. Això és créixer. Això és fer-se gran. Aquest és el camí... I com diríem en la meva nova llengua i tiinao i sinio serà un altra dia. El dia de les competències bàsiques. Us deixo amb els nostres artistes, per ells i pels nostres científics si paga la pena lluitar.