París. Dia 2

Bona part de la nit plovent. Ambient fresquet a primera hora del matí. Esmorzem sobre 2/4 de 9. Avui tenim temps. A un quart de 10 marxem cap el Louvre. El metro ens porta directe. No hem de canviar. És la mateixa línia de la residència. La 7. Abans d’entrar tenim temps de fer una volta pel Carrusel du Louvre. La macrotenda d’Apple és una de les més sol·licitades. A quarts d’onze entrem al museu. Seguim a la Marta. Ens farà de guia i ens explicarà detalls d’artistes, corrents i obres. El grup que segueix a la Marta al principi es força nombrós. Al Louvre està a petar. Quan arribem a la Monalisa, la sala està absolutament plena de gent. Tenim la sort que ella sempre et segueix amb la mirada i això et fa sentir especial. Riuades de turistes sense control amunt i avall. Poc a poc el nostre grup va perdent efectius. El cansament de pujar i baixar escales. La patejada monumental per les sales i l’haver dormit poc, fan estralls. El recorregut segueix per la Victòria de Samotracia, la Venus de Mil·lo, la Mastaba, la mòmia, l’hermafrodita, etc. fins arribar al codi d’Hamurabi. Han estat dues hores i mitja de caminar per sales i més sales. De recórrer les mateixes sales una, dues i fins a tres vegades. Cap el final de la visita el grup ja està molt i molt minvat. Ja queden molt pocs efectius. La resta està contemplant la Piràmide principal del museu des de l’exterior. Fent fotos i regatejant per comprar petits souvenirs. Ja tenim Tours Eiffels de tots els colors. Malgrat està a l’interior del museu el cel ens ha respectat. Mentre fem el reagrupament a l’exterior fins i tot gaudim d’estones de sol. El Sol ens fa recuperar energia. Passen de les dues i la gent comença a tenir gana. Avui dinem al Quartier Latin. Kebabs superfarcits fan les delícies d’alguns.  A les quatre fem l’assalt a la Place de Notredame. 4 gotes amenacen el passeig de la tarda. Només és una amenaça. Prenem el metro i cap el nordest. Agafem el RER cap a la Gare du Nord. El RER va molt ple i això incomoda a alguns. Per altres la sensació és d’un cert ofeg. Les bosses i motxilles van més segures que mai. De tant que les subjecten les mans comencen a estar agarrotades. Hem de baixar i sembla impossible que puguem sortir del tren. Poc a poc el tren es buida i tots aconseguim sortir. Creuem la immensa estació del nord i arribem al carrer pel bulevard de Dunkerke. Pugem fins el Boulevard Magenta. Seguim amunt i passem per carrerons estrets.No sembla que estiguem a París. Ens hem transportat a algun indret subsaharià. El grup està impressionat. Creuem la Rue de la  Goutte d’Or, la Rue Myrha, la Rue Doudeaville fins arribar al mercat a l’aire lliure de la Rue Dejan. Bona part del grup se sent estrany i fins i tot observada. És un terreny totalment desconegut que genera moltes contradiccions. Moltes sensacions diferents. Una d’elles la incomoditat. És una altra cara de París. Tot això provoca que el grup avanci compacte i encuriosit. Finalment arribem a Château Rouge i agafem el metro. El metro està molt ple i alguns ens quedem a l’andana. La cara dels marxen és un poema. La tensió s’apodera d’ells. Els marquem que quatre parades més tard ens hem de retrobar. Dit i fet, després de la Gare de l’Est, la retrobada. Ens intercanviem anècdotes de l’experiència. La tarda d’avui és d’aquelles que et fan créixer una mica més com a persona. Tots i totes han madurat una miqueta més al llarg del dia d’avui. A la residència ens refem una estona abans d’anar a sopar. El temps, una lleugera cortina d’aigua que ha començat a caure, modifica els nostres plans. Fem una assemblea i decidim canviar el programa. Canviem el Bateau-Mouche pels Champs Élysées. Farem l’intent de navegar pel Sena diumenge al vespre. A canvi  volteta per una de les avingudes més famoses de París. Hem gaudit d’un espectacle a l’entrada del Sephora. Part dels treballadors rebia a la clientela al ritme d’una música potent. Més tard hem entrat a la Virgin. Establiment que abans era un banc. La Virgin conserva la cambra cuirassada. Indret curiós de veure. La fina pluja segueix caient. Ens acompanya al llarg de la passejada. Cap a les onze pleguem veles i recollim. Demà toca matinar. Versailles ens espera. La moral de la tropa segueix alta. A algú ja li comencen a fer mal els peus. En principi cap més incidència. Les fotos de la jornada.