París. Dia 1

Dijous, 14. 8h15. Pràcticament tothom a lloc. Alguns ja porten estona. Altres apuren una mica més. Poc a poc la terminal s’omple de gent, maletes i il·lusions. Sobretot ganes, moltes ganes. Cares d’emoció al retrobar-se. Qualsevol diria que porten temps sense veure’s. No s’ho poden creure. Ara va de veritat. Ja estem a l’aeroport amb les maletes queden només els darrers tràmits. Facturar maletes, passar el control de passaports i pujar a l’avió. Tràmits, però tràmits necessaris. Els últims van traient el nas per la terminal. Ja estem gairebé tots. Només en falta un. Un que ha decidit que vol començar a fer el turista abans d’hora i està fent voltes amb l’autobús de l’aeroport. Com que les vistes li agraden i els avions li encanten ha decidit fer alguna volta més del compte. No passa res ja l’esperem. Mentrestant comencem la facturació de les maletes. Ordenadament repartint les targetes d’embarcament i cap a la cua per facturar. Tot va dins les previsions. Poc a poc les maletes es van facturant fins que salta l’alarma. Una ha vingut sense el passaport. La cara impagable. Com si fos l’Asterix el cel se li ha caigut al damunt. Ja ho tenim. Un fent voltes amb l’autobús de l’aeroport i l’altra sense passaport. Està bé donar emocions als viatges. Fan que s’estigui alerta i la gent no s’adormi. Fan que cada viatge sigui diferent. Que vagin adquirint personalitat pròpia. Per començar està bé. La cosa promet. Instants de nervis, dubtes, trucades i més trucades, consultes a les hostesses i als mossos. Fins i tot algú localitza a un contacte important. És un militar que està destacat a l’aeroport. Molt amablement diu que si no podem solucionar el problema en 25 minuts vindrà com si fos el 7è de cavalleria del General Custer. Els contactes sempre són important. Aquest en particular et dona una “certa” tranquil·litat. De totes maneres l’opció més viable és anar fins la Terminal 1, estem a la 2, i arreglar papers amb la policia. El pare es mobilitza i fa servir els seus contactes. Els autobuseros de les terminals es posen en marxa. M’imagino l’escena d’una pel·lícula americana. De fet m’imagino que estic al Delicias. En primera sessió una de cowboys i en la segona una d’espies. Mentrestant el que feia de turista fent voltes per l’aeroport arriba. Ja queda menys. El fem facturar i el grup es posa en marxa cap el control de passaports. Espero a la indocumentada. Molts pares ja han marxat i altres es queden a veure el final de l’episodi. Creuem més trucades i consultes. Queden 15 minuts per tancar facturació. TIC, TAC, el temps passa. Sembla que hem aconseguit papers i ara cal arribar un altra cop a la Terminal 2. Els autobuseros, un agraïment des d’aquí, es tornem a posar en marxa i amb 5 minuts de marge aconseguim facturar. Ufff! Pels pèls. Passem el control de passaports i ens unim al grup. Queda poc tens i ja ens criden per embarcar. Saludem al pare de l’Alejandro P. Que ens passa algun subministrament i cap a l’avió. Hem començat fort, però la cosa ja està. Al menys això creiem. Ja sabeu allò de “no hay 2 sin 3”, no? Doncs si. Just a la cua per entrar a l’avió. Passant el control de targetes d’embarcament i documentació tenim un nou incident. Algú no té el permís patern per viatjar. No sabem que ha passat i ara tampoc és el moment. El temps s’esgota i no pot accedir a l’avió. Les hostesses truquem perquè desembarquin la seva maleta. Regirem per tot arreu a veure si trobem el paper. Ell ha passat la facturació. I el paper? Truquem a facturació, anem fins el control de passaports. Res de res. Aguanten el tancament de la porta. Són amables però estrictes. El pare de l’Alejandro ens fa costat. Avisem a la família que faci mitja volta i torni. El temps va passant. Les hostesses demanen un minut més. Estan cobrant alguna maleta que supera les mides. El temps va passant. Mirem a veure si el podem fer viatjar amb el Sr. Pau o pot agafar el següent vol d’EasyJet. Tothom a dins l’avió i nosaltres dos fora intentant solucionar el tema. El temps va passant. S’acosten les 10 del matí, hora de sortida. Les hostesses no poden aguantar més. Els Yellows no contesten. Elles insisteixen. El noi no pot viatjar. Necessita el paper. No pot volar sense el paper. Els comentem que ja farem els papers a París. Els Yellows segueixen sense contestar. No podem esperar més. Les hostesses em fan pujar a l’avió i el noi no pot viatjar. S’ha de quedar. Activem el plan B i ja l’anirem a buscar quan arribi a París. A l’entrar a l’avió cares de decepció. Un de moment s’ha quedat. Ja el repescarem, però d’entrada ja no és el mateix. Menys d’un minut més tard ELL entra per la porta. Tothom s’ha pensat que era una broma, però no. La ment del rei del suspens no ho hagués pogut idear millor. Finalment i després d’haver dit que no el deixen viatjar. Ja estem tots dins l’avió i d’aquí poc ens podrem enlairar. Hem començat forts. Ara ja podem dir que segur que la cosa promet.