Mamma Mia. Assaig final

L'oblit és un oceà inabastable sobre el qual 

navega un sol vaixell, que és la memòria.

Amélie Nothomb, escriptora belga en llengua francesa (1967)

Malgrat tot, hi ha coses que no s'obliden mai. Que no es poden oblidar mai. Una d'elles segur que serà, per ells i elles el dia d'avui. Avui serà un dia llarg. Llarg i molt, molt intens. Un dia ple d'emocions. Un dia que segur quedarà gravat a foc a la seva memòria. Un dia que passarà a formar part dels records de la seva vida. Un dia que no oblidaran mai. Un dia, on aconseguiran un objectiu comú. Un dia on veuran que poden funcionar com a grup. Un dia on, si cadascú dona el millor del que porta a dins, serà un èxit segur. Un dia que han de viure i assaborir minut a minut, segon a segon. Un dia que passarà massa ràpid perquè siguin capaços de retenir tot el que passa. Tot el que arribaran a generar. Tota l'energia que arribaran a regalar generosament al públic que els vingui a veure. Un dia que a començat amb cares de tensió. M'agraden les cares de tensió. Indiquen que alguna cosa important ha de passar. Amb tots el material carregat i bosses i maletes plenes d'il·lusió, anem cap el teatre. Es col·loquen les cadires pel públic. La gent es comença a adonar de la magnitud del que pot passar. Més de 310 cadires posades a la sala. Darreres instruccions i comença l'assaig definitiu. El gran moment és a tocar. Fem un passi. Més llarg del que hauria de ser. Anem a dinar i tornem al lloc del crim. Passem la segona part i part de la primera. El backstage bull. Tot apunt que aviat obrim portes. Aquí teniu les fotos de l'assaig final...

24 hores ...

Només es veu bé amb el cor. L’essencial és invisible als ulls.

Antoine de Saint-Exupéry, escriptor francès (1900-1944)

El petit príncep (1943)

Semblava impossible, però com si d'un tetris gegant es tractés les coses comencen a encaixar. Cada peça ja té, finalment, el seu lloc. Potser només queda per posar una mica d'oli. Si engreixem bé, la cosa no grinyolarà. Hi ha un optimisme moderat. Sobretot hi ha ganes. Moltes ganes. Ara ja només queden 24 hores ... Ara cal descansar. Avui s'ha de dormir bé que demà serà un dia molt intens. Intens i llarg. Molt llarg. Demà és la primera etapa del nostre tour particular. Com el de França, el Tour, acabarem a París. Però per arribar a París en condicions cal superar totes les etapes. Demà tenim una etapa dura. Marcarà posicions. Després de l'etapa de demà ja no hi haurà cap jornada de descans fins el final. Alea jacta est ...

2 dies ...

Progressar és guanyar independència en relació amb la incertesa de l’entorn.

Jorge Wagensberg 

Queden 2 dies. Queden 2 dies per a moltes coses. Una d'aquestes ens afecta força. No, no es tracta de Bankia, que també ens afecta. No es tracta de la Marató de TV3, que també ens afecta, encara que em callo els comentaris, aquest no és el lloc de fer-los. No, no es tracta del comiat del Pep que també ens afecta. Com ja haureu endevinat es tracta del teatre. El teatre ens afecta. Hem estat treballant des del mes de setembre passat. Abans i tot. Hem posat moltes il·lusions. Hem posat molt d'esforç. Hem posat moltes hores. Hem posat moltes ganes. Hem posat moltes emocions. Hem posat molta dedicació. Finalment s'acosta el dia. Estem preparats i volem que surti molt bé. Per això hem de funcionar com un rellotge. Necessitem a tothom. Necessitem a tothom en plena forma i concentració. Necessitem a tothom al seu lloc. Cadascú la seva tasca. El projecte és comú. El projecte pel que hem treballat està per sobre de les individualitats. Si no estem cadascú de nosaltres implicats i concentrats els resultats no seran els desitjables. Això és un gran aprenentatge per poder després funcionar com a societat. Per si un dia hem d'organitzar alguna cosa entre molts, puguem aconseguir organitzar-nos dins del respecte i la correcció. Per tal que si un dia és el cas, entenguem que un projecte comú està per sobre els egos individuals. És una manera d'aprendre a negociar. D'aportar. D'escoltar. De comprendre. De renunciar. De fer un pas endavant o un pas enrera. De prendre decisions i finalment treballar units. Units i en harmonia segons els acords globals. D'aprendre a delegar i confiar. Per això nosaltres hem d'actuar. No cal esperar sempre que ens diguin el que hem de fer. Hem de ser autònoms, no anàrquics, per assolir l'èxit. Estem preparats i volem que arribi el dia. Queden 2 dies.

TR Presentacions. Dia 2

L’adolescència és una malaltia moderna com l’al·lèrgia o la paranoia.

Maria Aurèlia Capmany

Segon dia de presentacions dels TR. Avui uns quants ja s'ho miraven des de la barrera. Els altres feien repàs a les últimes notes aferrant-se als últims instants abans del salt al buit. Al matí, a primera hora, han trencat el foc de la jornada l'Adrià, el Jordi, i el Joan R. passats els primers nervis han agafat el fil i ens han parlat del dopatge i l'esport. Després hem enllaçat dos temes de característiques o fons similar. La Clàudia Su. i la Raquel ens han parlat de l'obesitat. La Marta A. i l'Ari ens han obert les portes a un teu molt cru com és l'anorèxia. A veure si fent aquestes passes podem anar concienciant a la gent. Després d'un esperat pati i una, sempre reconfortant, classe de mates, hem abordat les 3 darreres presentacions. El Lluís i l'Alejandro ens han exposat si estem sotmesos a la dictadura de les marques. La Maria, la Marta D. i la Carmen ens han retornat a la infantesa i els dibuixos animats, parlant de les princeses Disney. Ha estat un còctel interessant la relació de les princeses amb el psicoanàlisi. Per acabar les exposicions orals el Marc i el Fredy ens han plantejat el fracàs escolar per part dels adolescents i ens han fet algunes recomanacions per poder-lo superar. Finalment després d'una preparació del treball de 5 mesos i un parell de mesos amb les presentacions el tema del TR és un tema "zanjat". Per bé o per mal ja ha quedat enrera. És d'esperar que els consells i comentaris fets a l'aula serveixin per millorar futures presentacions. Moltes felicitats a tots pel seu esforç i dedicació. Proper objectiu acadèmic: exàmens finals del 3r i últim trimestre de l'ESO.

TR Presentacions. Dia 1

Aprèn-ho tot, veuràs després que res no és superflu.

Hug de Sant Víctor, teòleg escolàstic (1096-1141)

Avui era un dia important per molts. Avui han començat les presentacions dels treballs de recerca. Avui era una bona oportunitat per defensar la feina feta des del novembre. Una bona oportunitat per ensenyar als altres l'esforç fet durant aquests darrers mesos. Una bona oportunitat per assajar el que més endavant hauran de fer, alguns, durant la defensa del treball de recerca de batxillerat. Una bona oportunitat per guanyar seguretat fent una presentació en públic. Avui era un dia d'oportunitats. Des que van presentar el treball a finals de març han passat pràcticament 2 mesos. Dos mesos per treballar amb els diferents tutors, com presentar en 12 minuts la feina feta. Com sempre, quan hi ha oportunitats uns les aprofiten més i els altres les aprofiten menys. De totes maneres esperem que per tots la jornada d'avui hagi estat profitosa. Profitosa, d'una banda per guanyar confiança. Profitosa, d'una altra banda per entendre que cal rectificar i que cal aprofundir per ocasions posteriors. Avui s'han sotmès al tribunal avaluador, en Joan A., el Ferran G. i en Kelvin. ELls ens han parlat de les xarxes socials i la seva influència sobre la societat. En JJ i l'Àlex B., han defensat el seu treball sobre els videojocs. L'Àlex C. i la Clàudia D., ens han obert els ulls i ens han fet reflexionar sobre el nostre comportament amb el seu treball sobre la intel·ligència emocional.  La Marta dC i la Clàudia So., ens han parlat de la imatge femenina. Tots ells han fet les presentacions al matí. A primera hora de la tarda ha estat l'hora del Mattia i l'Òscar que ens han parlat del canvi climàtic. Les presentacions d'avui han acabat amb el Daniel, el Sergi i el Fuqun que han defensat el seu treball sobre la influència de la publicitat. A tots ells i elles moltes felicitats per presentar-se i defensar els seus treballs. Els comentaris individuals queden a l'interior del vestidor. Dimecres, segona sessió. Hem acabt la tarda amb la tele. Avui ha vingut BTV. Han vingut a fer un reportatge sobre la seguretat escolar. Venien a preguntar sobre un informe de Mafre que assegura que les escoles "espanyoles" són força segures. Així doncs algun dia en veurem imatges a BTV. Ja us informarem. 
Nota: No hi ha fotos de la jornada per desig exprés dels implicats.

Waitin' on a Sunny Day

L'exageració té efectes pedagògics. L'educació i la correcció

no provoquen reaccions sinó que passen desapercebudes.

—Isaiah Berlin, filòsof britànic d'origen letó (1909-1997)

Hi ha coses que tothom hauria de fer almenys una vegada a la vida. Una d'elles és anar a un concert de Bruce Springsteen. És espectacular, encara que no siguis un fan. És un espectacle en majúscules. El festival comença amb tota la concurrència cridant Bruuuce, Bruuuce, Bruuuce ... Amb un so monumental, l'energia que desprèn aquest home durant més de 3 hores dalt un escenari és envejable. La comunió amb els assistents és pràcticament mística. La gent absolutament predisposada a cantar, ballar i gaudir fins l'extenuació el que el Boss proposi. El Boss no falla. Mai falla. Sempre encerta. Per això és un dels més grans. Per aquells que no l'heu pogut gaudir us deixo el setlist, amb audio incorporat, de dijous, 17. Per aquells que en volgueu una miqueta més, us passo uns vídeos. A youtube en trobareu centenars més. Per exemple, el mític Born in the USA:

El Waitin' on a Sunny Day:

o el The River:

Us deixo un vídeo amb les dues últimes cançons del concert. Això és el que pot fer després de més de 3 hores a l'escenari sense parar. Vosaltres mateixos. Avui hi torna. 3 hores més. Un animal escènic. Gràcies Bruce.

Mentrestant nosaltres estem apurant els darrers dies a l'escola. El final cada dia és més proper. Maquinària a tope. Preparant i venent entrades pel teatre.  Organitzant el servei de bar. Fent els darrers assajos. Les darreres proves de vestuari. Ritme frenètic. Venent samarretes i preparant el Joc de Barri i el Joc de Pati. Molta feina i cada cop menys temps. Paral·lelament a aquestes activitats, no estrictament curriculars, tenim les acadèmiques. Cal tenir a punt les presentacions dels treballs de recerca per la propera setmana. Molta feina que necessita el cap fred i molta organització. Cal recuperar les sensacions positives. Ara és el moment més que mai d'estar tots i totes units. S'acosten els grans objectius pels quals hem lluitat tot el curs i no és moment de baixar la guàrdia. És moment de tancar files. Per tal que res grinyoli i la banda estigui afinada cal que cadascú doni el seu màxim. Si algú desafina, el concert no pot sortir bé. Perquè la banda soni afinada necessitem a tothom. Ara comença l'hora de la veritat ... si seguim l'exemple del Boss tot anirà bé.

Reaccions químiques

Crònica de la Clàudia So.

Avui, els alumnes de química teniem programada una sortida al Cosmocaixa, a fer un taller sobre reaccions químiques.

A les 8:30, amb presses hem deixat les coses a la classe i ens hem dirigit, mentres esmorzàvem, a la parada dels ferrocarrils.

Un cop allà, esperàvem que ens aviséssin, quan  ens hem adonat que erem molt pocs en comparació a la resta de grups que hi havia. Erem 11, tot molt tranquil però amb el buit dels nostres companys Joan R. i Ferran R. que no han pogut venir.

Hem començat el taller sobre les 9:30. Un taller força interessant on hem realitzat diversos experiments, i ningú s’ha pogut escaquejar de fer de voluntari. Hem fabricat pasta de dents per elefants, hem fet que navés sobre un avet de coure, i l’Adri i de rebot tots, ens hem endut un bon “susto” quan a explotat una reacció en mans de l’Adrià. Quin riure!

El taller s’ha acabat a les 11:00 , i tots junts hem anat a veure una expo anomenada “Epidèmia”, molt interessant també. Després, ja més lliures, tot i que hem acabat a anant junts pel fet de que erem poquets, hem visitat una altra part on ; entre altres coses, hi havia un aparell un poc rar per reproduïr música, i un “joc” que tractava d’eleborar un medicament per eliminar un tumor i extirpar-lo. Aquí, els doctors de la classe s’han lluït!

Després ja era hora de marxar, i hem refet el camí cap a l’escola. En resum ha estat un dia rodó i divertit!

Més ... reflexions

No hem de ser forts, hem de ser sensibles.

Proverbi xinès

Sovint utilitzem aquesta finestra per intentar donar motius de reflexió. Motius de reflexió per poder suportar aquest hivern rar. Mentre esperem les novetats del proper divendres podem gaudir d'aquest vídeo. Com diu una col·lega: Seriem nosaltres capaços d'aprendre allò que estem ensenyant?

O bé, aquest de: Tot per un somni:

Que vagi bé el que queda de diumenge ... bon dia per reflexionar.

La tria. Darrera estació

No hi ha una angoixa i una amargor tan grans com córrer follament
d'una idea a l'altra sense poder tornar a trobar el lloc, el més màgic
de tots, «on estaves tan còmode» abans que t'interrompessin.

Salvador Dalí

Hivern. Hivern calurós aquest. Malgrat tot, hivern. És un hivern estrany. El Pep ens ha tocat el dos. Ha fet bé. Tothom hauria de tenir clar quin és el moment de deixar-ho. Tothom hauria de ser el més honest possible. Per això ens sorprèn. No estem acostumats. Cada dijous cal preparar-se per les noves sorpreses que et porten els divendres. Els divendres dies tradicionalment esperats amb "carinyo". Els divendres eren dies especials. Esperats perquè obren la porta del cap de setmana. Obren la porta al descans setmanal. Ara els divendres han esdevinguts dies terribles. De fet, el més trist, és que ja ens hem acostumat. Ens hem acostumat a que vagi caient el que va caient cada divendres. Ja ni ens altera el més mínim el que ens porta cada nou divendres. Ara ens parlen de més retallades, d'immigrants sense papers i sense atenció sanitària, d'una hisenda catalana o de Bankia. Ja ho trobem normal. Ja ni ens indignem. Malauradament ja estem vacunats. Gairebé ho han aconseguit. Han aconseguit que coses que haurien de ser totalment excepcionals ens semblin normals i naturals. Que la gent vagi fent, com pot. Com bonament, o malament, pot. Nosaltres hem aprofitat aquest dijous per intentar cercar una sortida. Una sortida amb cara i ulls a un futur immediat. És la darrera estació abans de la primera gran tria. S'acosta finals de maig i ja hem de tenir les idees el més clares possibles. Sota un sol radiant, ens hem dirigit cap a la seu de Barcelona Activa del 22@. Allà ens esperava la Lilianna. La Lilianna ens ha explicat com era l'espai que visitàvem i quines tasques es desenvolupaven allà. Avui hem visitat aquesta seu de Barcelona Activa per fer un darrer test d'interessos professionals. Si algú s'anima el pot fer. Aquest és interessant perquè només t'orienta sobre les noves professions. Us poso uns exemples. L'Alejandro, el Kelvin, el Sergi, l'Arià i d'altres han descobert que existeix l'ethical hacker. La Marta dC ha confirmat la seva vocació d'infermera. Jo me la imagino. El Daniel cada cop té més clar que el seu futur passa per ser empresari i dominar les finances. L'Ariadna serà la princesa de l'estètica. El Fredy esdevindrà un nomenat cuiner. L'Àlex C. gaudirà del camp de les ciències i la recerca. La Carmen serà una bona comunicadora, segurament el cinema serà un bon mitjà d'expressió. El Ferran G. ja es veu dalt d'un escenari, encara que el fet de dirigir el motiva molt. En Joan A. ha confirmat el seu futur com a dissenyador. La Clàudia So. ja es veu fent educació especial o com a mestra. El Jordi i l'Àlex B., seran uns fantàstics periodistes esportius. La Maria ja demanava cita per tornar amb una amiga. Etc., etc., etc. D'aquesta manera tots i cadascun d'ells han anat agafant noves il·lusions. Noves ganes d'encarar el futur. Després del test i de comprovar els seus interessos professionals, els nostres alumnes, han cercat informació de com estan aquestes professions dins del mercat laboral. Per això han utilitzat el cercador d'ocupacions. En aquest apartat han tocat una mica més de peus a terra. Han vist les escales salarials. Han vist què han d'estudiar per arribar a assolir els objectius. Han vist quines competències necessiten per desenvolupar la seva tasca. Molts han rebut un bon bany de realitat. Si algú es torna animar, ja ho sap. A veure si fent el test trobeu noves orientacions. Es tracta d'una sortida molt recomanable. Han conegut un espai que els pot ser molt útil. A veure si en poden treure profit.

Rebent instruccions de la Lilianna

Fent el test

La tornada. Creuem les Glòries

Saló del còmic

Es parla molt de dipositar confiança, però ningú diu quin interès et paguen.

Manolito (Mafalda)

Ningú pot amasar una fortuna sense fer farina als altres.

Manolito (Mafalda)

Una cosa és un país independent i una altra un país in the pendent.

Crònica del Jordi Cobo:

La sortida d’aquest divendres passat ha consistit en la nostra visita al Saló Internacional del Còmic. Tots teníem moltes ganes d’anar-hi, tant els que fan plàstica com els que fan física i química, que en un principi no anaven.

Cap a les 11 del matí hem sortit de l’escola i hem enfilat el camí cap a l’estació de metro de fontana. Des d’allà hem anat fins a la Plaça Espanya per arribar al Saló, que se celebra a la Fira de Montjuïc. Hem entrat allà i un cop dins, després d’unes indicacions de part de la Marta i el Xavi, cadascú ha anat visitant el Saló lliurement, gaudint de l’ambient i múltiples atraccions que ofereix l’exposició.

Com a totes les sortides, alguns estaven més entusiasmats per la visita que d’altres, que tal i com han completat el recorregut s’han assegut al primer bar que han trobat per allà. Tot i això, aquests han tingut la sort de trobar-se amb Benjamin, un conegut dibuixant xinès, i s’han fet una foto amb ell. Després, el mateix autor s’ha fet una foto amb la Marta, que és una gran fan d’ell.

Ferran R., Joan R., Benjamin, Alejandro, Adrià i JJ

En Benjamin i la Marta

Cap al migdia hem sortit un moment per anar a dinar, i la gran majoria ha anat al Centre Comercial Arenes de Barcelona, on hem anat fins al mirador i hem aprofitat per dinar tots junts.

Descans per dinar

Després de dinar hem tornat al Saló, però aquest cop teníem feina que fer mentre passejàvem per allà. L’hem acabat una hora abans de marxar, i hem anat al lloc on hi havia consoles i videojocs (per voluntat dels “homes” de la classe) a passar el temps que ens quedava abans de tornar.

Després d’estar allà durant gairebé una hora, hem marxat i hem tornat en metro, i des de fontana ens hem anat dispersant i la gent ha començat a marxar cap a casa.

Per fí. Mamma Mia

US ESPEREM A TOTS I TOTES!!!

Després de mesos i més mesos d'assajos per fí s'acosta el dia i hora de l'estrena.

Pels més tecnològicament dotats:

Per tots, el vídeo promocional:

No us ho podeu perdre. La cosa promet. Que ningú es quedi sense entrada. 

Història de la matèria

Hem oblidat que el somriure, com el somniar,

és una qüestió d'higiene mental.

Nèstor Luján

No us penseu pas que ens hem oblidat de vosaltres. De cap manera. Seguim en ple hivern. Malgrat les temperatures en clar augment, seguim en ple hivern. Un hivern que cada cop tenim menys clar quan s'acabarà. Totalment col·lapsats. Col·lapsats en tots sentits i en ple hivern. Paradoxes de la vida avui hem anat, amb el grup de Biologia, al Cosmocaixa. La visita, amb guia, porta per títol: Història de la Matèria. La Neus, la nostra guia, ens ha fet bun recorregut per la planta -5 del museu. Hem començat per la formació de la matèria. La matèria inorgànica. Hem vist i tocat meteorits i el bloc de gel. 

Tot seguit ens hem endinsat en el món de la matèria viva. Hem parlat dels organismes unicel·lulars. De les primeres conversions de CO2 en O2. De l'evolució cap a les primeres espècies aquàtiques. 

De les etapes, amb exemples vius, del pas de l'aigua a conquerir la Terra. De l'evolució de les extremitats, de la manera de respirar i de la manera de reproduir-se per aconseguir aquesta fita. Un cop a Terra, l'evolució a derivat cap a la intel·ligència. 

Hem parlat de les formigues, dels pops, dels gossos, per arribar als homínids com exemples d'intel·ligències diferents. D'intel·ligències cada cop més evolucionades. Com sempre diem, aquestes visites amb guia, són fantàstiques. Aquestes sortides et permeten fer algunes reflexions. Sobretot reflexions sobre l'evolució i on ens ha portat. Malgrat sembli demagògic, et fa reflexionar sobre si seguim evolucionant. Et fa reflexionar sobre en quin punt ens trobem actualment. En quin punt ens trobem i cap on anem. Penso en la intel·ligència de la formiga, del pop o del gos quan sento certs comentaris dels que tenen poder de decisió. Dels que ara diuen blanc, ahir deien negre i demà diran gris, sense cap vergonya. Dels que van a caçar elefants. Dels que deixen que el seu fill es dispari al peu. Dels que pensen que tot s'arregla amb diners. Penso en la intel·ligència de la formiga, del pop o del gos, quan veig cert comportament dels que han de ser referents esportius dels nostres alumnes. Dels que fan botifarra, fins i tot, quan guanyen. Dels que viuen en la permanent crispació. Dels que tenen un ego tan gran, tan gran, que fins i tot està per damunt de la seva institució. De la institució que representen. Penso en la intel·ligència de la formiga, del pop o del gos quan veig la portada de cert diari estatal que posa "soy del Madrid". Que posaran "soy del Bilbao", "soy del Barça", etc. quan altres equips guanyin la lliga. Penso en la intel·ligència de la formiga, del pop o del gos ... tantes vegades. Tantes vegades que sovint poso en dubte això de l'evolució. De fet no poso en dubte l'evolució. Poso en dubte cap on estem evolucionant. Aquesta és l'evolució que volem? Sigui com sigui aquesta és l'evolució que tenim.