El dia
després sempre és dur. Les cares de son van entrant poc a poc per la porta de
la classe. Cares de son però amb profunda satisfacció. Cada persona que entra
per la porta és motiu de festa. L'aplaudim, el victoregem i sentim que
recuperem una part de nosaltres. Nosaltres en aquests moments som un tot. Ens
sentim units. Han quedat enrere certes tensions de les darreres setmanes. Ara
la cosa ha canviat com un mitjó. L'autoestima està alta. La individual i la
col·lectiva. Ara tenen "subidón". Se senten protagonistes.
Protagonistes d'haver escrit una pàgina més en el llibre de fets importants de
l'Escola. Se senten protagonistes perquè tothom els vol saludar. Tothom els
demostra admiració de la feina ben feta. Tothom sent una certa gelosia del seu
èxit. Tothom voldria viure una tarda-nit com la que van viure ells. Estan
cansats, molt cansats. Avui ha costat dormir. El nivell d'adrenalina era massa
alt. Al reviscut cadascuna de les escenes de l'obra. Han assaborit cadascun
dels minuts d'ahir. S'ho tenen ben merescut. Poc a poc hem recuperat tots els
efectius. Poc a poc s'han tornat a posar les piles. Propera etapa: Joc de Barri
- Joc de Pati d'aquí dos dies. Ara ja tenen més assimilat el treball en equip.
Els coordinadors distribueixen la feina i tothom es posa a omplir sobres. Estan
cansats però molt satisfets i contents. Altres, surten de l'escola per anar a
comprar els materials necessaris per diumenge. Segueixen cansats però contents.
Estant satisfets de la seva feina, del seu esforç. És un pas més cap el final
del camí. El final de l'etapa a l'escola i les emocions destil·len per cadascun
dels seus porus. Aquesta nit sopar. Aquesta nit nova parada del carrusel
emocional. No se si els cors aguantaran a aquest nivell tres setmanes més. Tres
setmanes intensíssimes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada