París. Dia 3

Avui ha tocat llevar-se ben d’hora, ben d’hora. A les 7 diana. Com diria el meu amic, Tomàs Molina: matí lletjot, frescot. Matí amb vent, núvols molt densos i alguna gota que s’escapa. L'hivern segueix ben viu. La tropa ha descansat una miqueta més que ahir, en general. Sempre hi ha honroses excepcions. En general, la nit ha estat tranquil·la. Els guerrers, en general, no han patit massa per les guàrdies. L’enemic s’ha retirat aviat i sobre el tauler s’han mogut “poques” fitxes.Com a detall us deixo la primera clau trencada. Pot passar. Són de plàstic. Us heu d’imaginar unes fitxes de plàstic perforades. A vegades es trenquen. Detall sense més importància. Hores d’ara tots sabeu com va començar el viatge. N’hi havia uns que apostaven que el “cupo”de sorpreses  ja estava  cobert. Doncs bé, aquells que pensaven això, anaven força errats. Que passin coses ja està bé. Et mantenen distret i trenquen la monotonia. Donat que portar a 28 joves dona poca feina, un s’ha de posar reptes més importants. Hem de donar una volta més el clau. Cal que els comandaments estiguin en alerta permanent. L’anècdota de les darreres hores és que patirem una baixa. Algú haurà d’abandonar el grup. El fet es va gestar ahir i a última hora de la nit les converses van arribar a bon port. Passejant pels Champs Élysées es van solucionar els darrers serrells. Sempre que tens una baixa sap greu, molt de greu. Però hi ha baixes que són inevitables i aquesta n’és una. El grup ha d’assumir-ho i seguir. Sempre endavant. Sempre amunt. S’activa el DEFCON 3 i posem en marxa l’operatiu de rescat. Cal efectuar una repatriació. Hores d’ara deveu està patint. No cal que patiu més del compte. No es tracta d’una baixa de la tropa. Es tracta d’una baixa en el comandament. Una persona tornarà avui. Les darreres instruccions inclouen al gran sherpa Jordi. El Jordi i el seu equip de sherpes ajudaran a la Marta a arribar a Versailles. Si algun dia heu d’anar a París podeu llogar al Jordi. I a la Marta A. pel Louvre. Només cal agafar el metro fins a la gare d’Austerlitz i després el RER C fins Versailles. Tenen prou confiança. La sortida d’ahir a la tarda els va enfortir psicològicament. Ja s’atreveixen amb tot. Més o menys, tampoc cal exagerar. Acompanyo al Pau a Orly. És dissabte i arribem en un moment. Ens acomiadem. Rebo notícies que la tropa ja és dins del tren cap a Versailles sense novetats. Es pot confiar amb ells. Ja és hora que comencin a volar sols. Estan preparats. Em submergeixo en l’entramat ferroviari de París i rodalies per anar d’Orly a Versailles. El dia segueix gris i ventós, de tant en tant cauen gotes. París plora la marxa del Pau. Em comuniquen que a Barcelona fa un sol radiant. Si, si, però nosaltres estem a París. Aviat tornarem a estar tots junts. Ha passat poca estona però es troben a faltar. Converses creuades, confessions, complicitats, bromes i jocs són el nostre pa de cada dia.