De Versailles a Pigalle

Lluís XIV, imponent a cavall , et dona la benvinguda a l’esplanada del Château de Versailles. El Palau de Versailles em recorda IKEA. Vas guiat. Vas guiat i està ple de gent. Habitació rere habitació el circuit arriba a oferir una certa monotonia. Els més imaginatius ja pensen en escenes que podien tenir lloc en cadascun dels racons del palau. La més espectacular, la sala dels miralls. Val la pena el recorregut per arribar a aquesta sala. T’imagines les festes i el glamour de l’època. Tot plegat força indecent. Em refereixo a la majestuositat de la sala. Després del recorregut pel palau ens esperen els jardins. Malgrat el temps. Malgrat el mal temps els jardins són absolutament imponents. El cel gris i l’ambient fresc no ens fan enrere. La música i el joc d’aigua de les fonts ajuden a donar un toc de màgia. Fins i tot algunes arrenquen uns passos de ball. El sector masculí s’imagina escenes amb el rei de torn fent persecucions pel jardí. Cercant víctimes una darrera l’altra. L’extensió del jardí és espectacular, La feina dels jardiners és de destacar. Tot al seu lloc. Sembla que estigui dibuixat. De tornada al palau sempre penso en els finestrals. Penso en la quantitat i quantitat de finestres que cal netejar. Quina mandra. Una pluja intensa ens acompanya fins l’estació de tren. Quan arribem a París el sol es comença a obrir pas. Reclama el seu espai per mostrar-nos la lluminositat de la ciutat. Poc a poc ho va aconseguint. Tornem a dinar al Barri Llatí. Un grup de nois s’entaula i fan un dinar llarg. Els esperem per començar l’activitat de tarda. Mentre esperem alguns es distreuen cercant al Wally. Altres canten una de les cançons de la banda sonora del viatge: Help. Els Beatles són un clàssic. Sempre estan allà. Sempre tornen quan menys t’ho esperes. A la tarda anem a la zona de Sévres. Allà ens trobem la Grand Épicerie de Paris. Menjars de tot el món conviuen en aquest espai. El Boulevard des Invalides, el Museu Rodin, el jardí de C. Labouré i la rue Babylone formant part d’aquest itinerari. El sol ens dóna vitamina D. El reflex del sol sobre la cúpula dorada dels Invalides emet llum en totes direccions. Per les tanques del museu Rodin veiem alguna escultura del jardí. El Rodin és un museu a escala humana. En una altra visita entrarem. El metro ens retorna a la residència.

La sortida nocturna d’avui és d’aquelles que no et deixa indiferent. Travessem la ciutat de Sud a Nord per arribar al Sagrat Cor. Montmarte ens espera. L’ambient de dissabte a la nit és càlid i molt acollidor. La temperatura agradable. Hem deixat enrere la pluja del matí i les últimes llums del sol ens omplen de color els terrats blavosos de París. La Place du Tertre amb els pintors i restaurants. Les crêperies, geladeries i botigues de souvenirs. Cauen unes quantes crêpes i unes quantes postals. L'ambient bohemi ha deixat pas a un ambient turístic. Malgrat tot el lloc té el seu encant. Es mereix la visita. Els carrerons que baixen cap a la Place des Abbessess. La Tour Eiffel al fons. El Café des deux Moulins. El bullici general. Tot dóna un encant especial. L’ambient canvia radicalment quan arriben al Moulin Rouge. El Ferran G. té ganes d'aprendre. Li encantaria poder entrar en algun teatre i poder veure la majestuositat d'algun espectacle. Algun teatre per dins i des de dins. És un paradís per la seva vena artística. Fotos i més fotos pujats a la sortida d’aire del metro. Marilyns i Marilons en potència. L’ambient especial el deixem enrere i el color gira cap el vermell. Botigues, cinemes i museus especialitzats fan les delícies de la concurrència. Alguna noia s’arrenca dient que li agraden les coses calentes i picants??!! Ho remata especificant que millor si són allargades!!?? Per acabar comentant que sap on es mengen !!!! Alguns nois arribaran al llit amb torticolis. No saben on mirar. Si amunt. Si avall. Si a la dreta o a l’esquerra. La presència d’algun autòcton provoca que el grup es mantingui compacte. Ha estat un vespre de més emocions. Des de la tendresa d’Amélie a la zona calenta de Pigalle. El sarró de cadascun d’ells cada cop més ple. La tornada en metro, 24 parades, als voltants de mitja nit ha estat èpica. Uns quants dormint, altres comentant el farcit de les crêpes i alguns fins i tot parlant de música. El viatges en metro donen molt de si. Proper capítol el mercat de les puces. Fotos Dia 3.