El sopar

L'essència de les persones

En ple hivern, sopar a l'aire lliure és un privilegi. Això és el que podem fer a les nostres contrades per aquestes dates. Malgrat l'hivern que cada cop ofega més, la gent fa els possibles per oposar-s'hi. Per barrar el pas al fred. La millor manera l'escalfor humana. Fins a tres generacions relacionades amb els alumnes de 4t d'ESO, professors i mestres de les diferents etapes educatives i personal no docent, eren el públic objectiu d'aquesta trobada. Trobada plena d'emocions després de la intensa jornada teatral d'ahir. La nit en imatges. La tensió emocional ha anat pujant i pujant. Pares i mares, familiars i els propis alumnes cada cop tenen més clar que estem a la recta final. Tenen més clar que la seva etapa a l'escola està arribant al punt i final. Això genera una certa sensació de nostàlgia combinada amb una sensació de vertígen pel futur que els espera. S'han d'aferrar als espais i persones que els han vist créixer. Que han compartit tants i tants moments amb ells i elles. Per això, quan la Clàudia posa els seus vídeos la tensió ambiental es fa insuportable i les primeres llàgrimes llisquen galtes avall. La currada ha estat espectacular. No tant sols el treball pròpiament dit, sinó l'esforç emocional que això ha suposat. Cal felicitar-la per la seva iniciativa.

A partir d'aquí, i com si dels jugadors del Barça es tractés, micròfon en mà comencen els parlaments. Alguns i algunes es diuen que no han de plorar. Fan l'esforç de no fer-ho. Són pocs, però, els que aconsegueixen controlar les emocions. No cal. No passa res. És bo manifestar-les. Això ens fa ser més grans. Més humans. Sembla una jornada dels Òscars de Hollywood. Ells i elles prenen micro en mà per agrair als seus companys i companyes el fet d'estar al seu costat. De lo molt importants que són uns pels altres. Que quan pensen que d'aquí poc no es veuran cada dia de cada dia senten una buidor estranya. Tindran un buit al cor. Els pares tenen unes paraules molt emotives per l'escola i els docents. Aquestes paraules ens donen aire. Ens donen vida per seguir treballant. Per seguir lluitant. Els pares parlen del treball dels docents més enllà de l'estricte compliment de les seves obligacions. La nostra escola, una escola familiar, permet això. Permet aquesta relació i aquesta manera de fer. És la manera en que l'Escola entén que hem de funcionar. No ho sabríem fer d'una altra manera. De totes maneres les paraules són molt d'agrair. Encoratgen i treuen  possibles boires del cap. Parlaments acabats, alumnes i pares es desinhibeixen més i la nit acaba amb algunes actuacions musicals. El pati de l'escola es transforma en escenari.

Fins arribar al tòrrit ball dels més sexys:

Amb gent així i nits com aquesta, l'hivern és bastant més suportable. Moltes gràcies a tothom per fer tot això possible.