La vaga

Això de la democràcia sol estar molt bé fins que tens la majoria. 

Llavors les coses comencen a no semblar tan simples, i lluen els matisos.

Jaume Subirana

L'energia no es crea ni es destrueix, només es transforma. Així doncs la classe de física d'avui s'ha transformat en classe de xerrar sobre la vaga. No hem fet ni farem demagògia al respecte. No defensarem, de manera integrista, una postura o una altra. Només hem parlat de "piquets informatius". Només hem parlat de criteri. Només hem parlat de compromís. Només hem parlat de responsabilitat. Només hem parlat d'informació. D'estar informats. De les fonts d'informació. Només hem parlat de manipulació. Només hem parlat de reflexió. De tenir elements per poder reflexionar. D'elements per poder decidir. Només hem parlat de coacció. Només hem parlat de cercar noves fórmules. Només hem parlat del moviment 15-M. Només hem parlat de democràcia.  Només hem parlat de llibertat. De llibertat per triar si vols fer vaga o si vols treballar. És tan legítim el dret a fer vaga com el dret a anar a treballar, si tens la sort de tenir feina. L'energia no es crea ni es destrueix, només es transforma. Cerquem doncs les formes de transformar altres coses, les coses que no ens agraden. Les coses que s'ha demostrat que no funcionen. Cerquem solucions imaginatives. Cerquem solucions de compromís social. Cerquem solucions integradores. Cerquem ...

Parlem de sexe

Alguns periodistes considerem que ja fa anys que els mitjans de comunicació no diuen la veritat perquè en diuen massa, de veritats. Hem passat de no tenir notícies a tenir-ne massa, i tan mort és qui es mor de set com qui es mor ofegat.

—Ramon Barnils (Sabadell 1940-Reus 2001)

Els nostres alumnes sovint, igual que diu la cita d'avui, tenen massa informació. Tenir massa informació no és dolent en si. El problema de tenir massa informació és la capacitat que tenim per gestionar-la. La capacitat que tenim de processar-la. La capacitat que tenim de generar coneixement a partir d'ella. Està clar que la sexualitat en l'adolescència és una explosió dels sentits. Una explosió de les sensacions. Una explosió de curiositat. Un descontrol d'hormones. Un munt de tabús. Un munt de dubtes. Un munt de pressions psicològiques i de grup. Per sort o per desgràcia avui tenim tots accés molt fàcil a diferents fonts d'informació. Fonts d'informació a vegades competents i a vegades absolutament aberrants. Malgrat tot, totes les fonts proporcionen a vegades informació i sovint desinformació o informacions errònies. El més complicat pel nostre jovent és poder processar tota aquesta informació. És poder canalitzar tota aquesta informació. És poder destriar el gra de la palla. És tenir prou maduresa per gestionar aquestes informacions. Racionalitzar-les o posar-les allà on pertoqui. És intentar racionalitzar una cosa difícilment racionalitzable. Aquest excés d'informació acostuma a crear confusió. Confusió en èpoques primerenques. Confusió en el coneixement propi. Confusió en l’execució dels tempos. Confusió en les emocions. Confusió en els sentiments. La confusió d'avui pot marcar definitivament el demà. Totes aquestes fonts acostumen a proporcionar informació de les parts més "mecàniques" de les relacions afectives. Des dels mètodes anticonceptius fins els diferents tipus de pràctiques, passant pels capítols que vulgueu. Del que no acostumen a parlar aquestes fonts d'informació és de les emocions que generen aquestes relacions. No acostumen a parlar de respecte. No acostumen a parlar de parlar de compartir. No acostumen a parlar de sensacions. No acostumen a parlar de pors. No acostumen a parlar de sentiments. Avui en dia que va tot tant ràpid. Avui en dia que passem de 0 a 100 en pocs instants. Avui, cal més que mai fer reflexions pausades i serenes. Dedicar temps a reflexionar. Dedicar temps a pensar sobre tot això. Crear espais oberts de diàleg i debat. Avui hem fet la primera sessió. Suposo que en vindran algunes més. Avui hem començat a fer camí. Avui hem fet un petit pas més.

Andalusia existeix

La falsedat d'una pantalla es multiplica en pocs segons de manera acrítica 
per tot el món. La veritat llibresca, en canvi, exigeix almenys un altre llibre 
per rebatre-la. Amb la pantalla, sabem. Amb el llibre, aprenem a saber.

Joan Barril

Si l'hivern depengués d'Andalusia, avui podríem dir que no serà tant radical com semblava. Predicció errada per part meva. Malauradament el fred sempre ve del nord. Més enllà de congressos incendiaris aixecant estols independentistes per després pactar les retallades amb els d'allà, el fred ve del nord. És el nord el que imposa el clima dels del sud. Amb això no hi ha res a fer. Per tant caldrà està preparats. Si voleu saber que passa a l'abril s'estrena la segona temporada de Game of Thrones, la cosa promet. Sempre pot aportar idees. Per anar passant aquest tràngol us deixo un vídeo que m'ha fet arribar la família del Joan R. És un punt més per la reflexió. Gràcies per les vostres aportacions. És la manera d'anar fent xarxa. Units farem front a l'hivern ...

Més i més

El soroll del que som arriba a les oïdes dels nostres 

alumnes amb tanta força que no els deixa sentir el que els diem.

Ralph Waldo Emerson, filòsof i poeta nord-americà (1803-1882)

S'acosta diumenge, 25. La data d'entrada del veritable hivern. Sinó ja m'ho explicareu. Així doncs ara caldrà preparar-se bé. La pressió pujarà a tots nivells. Després del 25 el 29. Ai el 29. Ahir vam anar a explicar el CASI - Gairebé a 1r de Primària i avui a P3. Ara ja podem anar preparant el conte del proper trimestre. Haurem de treballar molt les emocions de les noves generacions. Mai se sap quin panorama trobaran ... que ens portarà aquest llarg hivern ...

El Guru

Sols hi ha una persona més estúpida que l’envejós, i és aquella que es creu envejada per alguna qualitat o cosa que no posseeix o que als altres tant se’ls en dóna. 

Josep Vicent Marqués 

Els gurus gairebé sempre tenen raó. El nostre guru de capçalera del moment, en Pep Guardiola, té raó. Té raó quan diu que el Barça no guanyarà la lliga. Perquè el Barça no guanyarà la lliga. La lliga la perdrà el Madrid. Perdrà la lliga i els papers, com sempre. Per això el guru mesura les seves paraules i sap el que diu. Els gurus són visionaris i sabem llegir les tendències abans que ningú. Per això mesura les seves paraules i sap el que diu i perquè ho diu. No tinc ganes d'entrar a parlar de les maneres. Les maneres de guanyar. Les maneres de perdre. Les maneres d'anar per la vida. En cap cas tot s'hi val. Les maneres seran tema d'un altre dia. La situació actual és un clar exemple del que dèiem ahir. Tot està per fer. Cal fer una bona planificació, si. Però cal també seguir lluitant. Cal treballar dia a dia. Cal no donar res per fet. Això, i salvant les distàncies, és el que pot haver passat a alguns alumnes. Ja hem comentat que el segon trimestre de 4t és complicat. És complicat per això. És complicat quan consideres que ho tens tot fet. És complicat quan penses que la inèrcia et portarà a l'objectiu. És complicat quan baixes els braços i deixes de lluitar. Per sort tenim temps de reacció. Per sort és una manera més per madurar. Per sort, aquest segon trimestre el podem considerar un banc de proves. El podem considerar un banc d'aprenentatge pel futur que s'acosta. Per sort tenim un tercer trimestre per canviar les coses. Per sort tenim marge, petit, però marge, de maniobra. Cal que aprofitem la situació. Cal que cadascú analitzi els seus perquès i apliqui les correccions necessàries. Cal assumir les pròpies responsabilitats. Si ho fem així sortirem reforçats. Si ho fem així aquesta lliçó, aquesta experiència, haurà estat positiva. Si donem les culpes als altres, com fan alguns, no haurem entès res. Si tenim mal perdre, com alguns, no haurem après res.

"Casi" - Gairebé

Tot està per fer i tot és possible  

Al·lusió a un vers del poema «Ara mateix», de Miquel Martí i Pol,

del llibre L'àmbit de tots els àmbits (1981).

Cridem qui som i que tothom ho escolti.   

I en acabat, que cadascú es vesteixi   

com bonament li plagui, i via fora!

que tot està per fer i tot és possible.

Si no penséssim que tot està per fer no evolucionaríem. Si no penséssim que tot és possible potser no valdria la pena seguir lluitant. Cal sempre posar-se noves fites. Nous reptes. Nous objectius. Un tal Messi és un bon exemple d'això. Avui, després d'ahir, un bon dia per recordar-ho. Els límits te'ls marques tu. Dia d'hivern. Després d'unes setmanes de calma. Després d'uns dies de bon temps, la climatologia ens recorda que malgrat tot seguim en ple hivern. És per si de cas a algú se li havia oblidat. Hivern, llarg hivern. Dia gris. Gris plom. Potser dia més plom que gris. Dia plujós. Dia de vent. Vent i aigua. Combinació contundent. Aigua. A estones, molta aigua. Dia que convida poc a fer activitats. Dia més de recolliment. Dia d'introspecció. Dia de recolliment. Dia de reflexió. Bon dia per realitzar una activitat que parli d'emocions. Així doncs que ni pintat. Avui era el dia. Avui alguns alumnes de 4t d'ESO han anat a explicar un conte als alumnes de P4 i P5. Allò que ens agrada. Relació entre petits i grans. Allò que també ens agrada. Parlar i treballar les emocions. Si ho podem lligar tot, millor que millor. Grans que expliquen als petits un conte per treballar les emocions.  La Carmen, el Kelvin, el Ferran i l'Àlex a P4. Dues Clàudies, el Joan i la Marta a P5. Pel Ferran era una situació especial. A P4 hi ha el seu nou cosinet, l'Esey. Moltes emocions. Les experiències en línies generals força positives. Passades les primeres timideses i vergonyes tot a començat a fluir amb més naturalitat. Un cop trencat el gel tot força més dinàmic. Teatralització del conte i després una mica de diàleg sobre les sensacions i emocions. Han sortit termes com autoestima, esforç, tristesa i alegria entre d'altres. Queda molt camí per fer. Queda molt per millorar. Aquest només ha estat un primer pas. Tot està per fer. P3 i 1r de Primària els següents a l'agenda. Repasseu els blogs de P4 i P5 i tindreu més detalls, més imatges i més vídeos.

Carmen, Ferran, Kelvin i Àlex a P4

Carmen, Àlex, Kelvin i Ferran

Clàudies, Joan i Marta a P5

Els vídeos:

El vídeo del conte CASI (versió castellà, per quan vinguin els d'allà):

Demà comença la primavera ...

La ignorància, en certes situacions, ajuda més que la informació.

Teresa Pàmies

... la primavera astronòmica. De moment felicitem als Joseps, Josepes, Peps i Pepes, avui és el seu dia. És ben cert que la ignorància ajuda més que la informació, en certes ocasions. Tenir molta informació pot arribar a no ser massa bo per la salut. Ni la salut física ni la mental. Sobretot la mental. Demà comença la primavera astronòmica, dic astronòmica perquè estem en ple hivern. Un hivern cada cop més llarg, cru i dur. Estem en ple hivern i ja veurem que passa després de diumenge. Les eleccions andaluses seran un nou punt d'inflexió. Seran una nova entrada de fred que vindrà del centre i ens deixarà a tots glaçats. Glaçats i retallats. De moment els nostres companys interins ja tenen data: 1 d'abril. Seran ells els culpables de tots els mals? Des d'aquí el nostre suport i ànims. Avui també aniversari de la Constitución de Cadiz, la Pepa. Ja té 200 anys i seguim poc més que igual.  Com ja hem dit, en alguna altra entrada, el segon trimestre de 4t és complicat. Suposo que això quedarà reflectit en els resultats del trimestre. Al menys les primeres sensacions així ho indiquen. Ara caldrà animar a la tropa. Insistir en que cal picar pedra fins el final. Insistir en que si ara abandonem hi ha molt a perdre. Avui comencem el tercer trimestre. El darrer trimestre de l'ESO. Hi ha massa en joc com per dormitar. Hi ha massa en joc per vaguejar. Hi ha massa en joc per perdre el temps. Hi ha massa en joc per no centrar-se en l'estudi. Si ens esperem a després de Setmana Santa potser fem tard. Quan tornem de les vacances quedaran 8 setmanes de classe. Només 8 setmanes i haurem liquidat l'ESO. Si no hi ha reacció, per alguns a part d'un llarg hivern se'ls farà llarg l'estiu. Molt llarg. Llarg i ple de feina. La feina que no haurem consolidat. Cal doncs, comprendre les prioritats. Comprendre les prioritats, posar fil a l'agulla i assumir responsabilitats ... hem de demostrar que estem preparats. Preparats per governar el nostre futur. Preparats per volar ...

Presentació emprenedors

Les meves idees! Allò que em costa de construir és la casa on fer-les viure.
—Joseph Joubert, moralista i assagista francès

Us passo una mica d'alegria i bon rotllo per encarar el tram final de curs. Recordeu que hi ha temps per tot. Fins i tot per treballar una miqueta. Cal fixar-se objectius assolibles i lluitar per ells. Penseu que per actuar cal desinhibir-se. Endavant doncs:

Consciència emocional

La intel·ligència, sigui emocional o de qualsevol 

altre tipus, o és social o no és intel·ligent.

Eduard Punset

A grans trets, la intel·ligència emocional és l’habilitat per 

prendre consciència de les emocions pròpies i alienes, i la 

capacitat per regular-les.

Rafael Bisquerra

La consciència emocional consisteix en conèixer les pròpies 

emocions i les emocions dels altres.

Rafael Bisquerra

S'ha acabat la setmana d'exàmens del segon trimestre. Ara cal centrar-se en acabar el treball de recerca i en el trimestre final. Últim trimestre del curs. Últim trimestre d'etapa. Últim trimestre a l'escola. Últim trimestre per seguir gestionant emocions tots junts. Un trimestre amb traca final. Teatre i París. Com ja comentava en alguna altra entrada el segon trimestre és dur. És complicat. Es fa llarg. Sembla que el temps no passi. Sembla que no passin coses. Sembla que no passin coses i en canvi pot fer mal. Molt de mal. Mal a les relacions entre companys. Mal a nivell acadèmic. És d'aquells trimestres que tens més a perdre que ha guanyar. Per això és més important que mai seguir picant pedra. És més important que mai mantenir els ponts de comunicació entre companys. El tercer trimestre, en canvi, és curt. Molt curt. Ara si que el final treu el nas. És el darrer trimestre que estarem tots junts a l'aula. En aquest darrer trimestre han de passar encara moltes coses. És el trimestre que et deixa un bon o un mal record de l'etapa i dels companys. Que sigui un bon record o mal record depèn exclusivament de nosaltres. De tots nosaltres. De ser constructius i positius o no ser-ho. De gestionar bé les emocions o no fer-ho. De gestionar bé les relacions o no fer-ho. De destriar el que realment és important del que no. Tot està a les nostres mans. Tot depèn de nosaltres. Depèn de nosaltres que l'hivern no ens acabi glaçant. Donat que s'acosta la Setmana Santa us deixo una mica de lectura per aquells que tingueu temps. Lectura per prendre consciència. Lectura per reflexionar. Idees per aplicar ...

No hay 2 sin 3

Avui gairebé desconfio de les idees que no es poden expressar 
intel·ligiblement en una sola frase.

Jorge  Wagensberg

L'hivern s'allargarà. No es veu el final. I el de la sequera tampoc. No tindrem ni aigua per passar l'hivern. Quan era petit em va fer molta gràcia l'expressió no hay 2 sin 3 el primer cop que la vaig sentir. La meva curiositat científica em portava a fer les coses sempre un parell de vegades a veure si passava la tercera. Tenia temps lliure i podia experimentar. Veig que amb el temps les coses no canvien. Veig que al no hay 2 sin 3 li apliquen la propietat commutativa i es transforma en no hay 3 sin 2. Efectivamental 3% de reducció de sou al juny li haurem de sumar el 2% de reducció de sou al desembre. És la gran mesura per reactivar l'economia i eixugar el dèficit. Us recordo que totes les mesures aplicades fins ara han reduït el dèficit un 0,56%. Traieu les lectures que vulgueu. Ah! I com sempre els culpables estan més enllà. En aquest cas més enllà de l'Ebre ... Sempre la culpa és dels altres. Savi consell. Avui mentre estudiàvem pels exàmens que queden un alumne avantatjat ha comentat que no era el mateix el treball de recerca que anar a la recerca de treball. Enginyós joc de paraules deu haver pensat. La realitat és i serà molt més cruel. La realitat és que quan hagin d'anar a la recerca de treball de ben segur que serà molt més complicat. La recerca de treball segurament es convertirà en una veritable recerca del tresor. Una tasca molt més complicada que tots els treballs de recerca que s'hagin de fer al llarg de les seva vides acadèmiques. S'acaben els exàmens finals del segon trimestre i s'acosta la Setmana Santa. Clars indicadors que el curs està arribant al final. Cal doncs no defallir. Fer l'esforç final. És important acabar amb bones sensacions de cara a properes experiències formatives. Queda un trimestre i cal remuntar l'esperit individual i global. Comença a pesar el cansament. Tant de temps junts es nota. La cosa comença a pesar. Potser hi ha fins i tot desconfiança. Les sensacions són de desgast. Cal fer un cop de timó de cara als darrers 3 mesos. Hem de recuperar sensacions positives. Malgrat l'hivern es perpetuï o es vulgui perpetuar hem de sortir de la cova i deixar d'hivernar. El món és i ha de ser dels que no es rendeixen. Dels que lluiten contra les adversitats. Dels que volen superar-se. Dels que creuen que el canvi és possible. Dels que provoquen que les coses passin. Dels que lluiten pels seus objectius. Aquest és amb l'esperit que hem d'afrontar el darrer trimestre de curs... Malgrat l'hivern ... aviat deixarem el 2n trimestre per entrar al 3r.

8 de març

Ambient suau però seguim en ple hivern. A més fa uns 3 mesos que no plou i ja tornem a parlar de sequera. És la gota que faltava. De fet és la gota que tampoc tenim. Ni ha plogut ni s'espera que plogui. L'hivern. El cru hivern serà llarg. Molt llarg i ara a més sec. Molt sec. Avui ha sortit la resolució del TSJC sobre el català a l'escola. Cap comentari. No en vull fer cap comentari. Només us recomano, com he sentit dir a la consellera Rigau, mireu les portades dels diaris de demà. Els d'aquí i els d'allà. Vosaltres mateixos. Quin interès hi ha en fer un problema polític d'una cosa que no n'és de problema? A qui interessa? Qui està enverinant l’ambient? Quina por fa una llengua? Quina és la llengua més perjudicada a casa nostra? Avui hi ha moltes més coses. És el dia internacional de la dona. No m’agraden els dies internacionals. No m'agraden perquè si existeix és que el tema no està normalitzat. I per molts dies que fem ho seguirà sense estar. Per aconseguir-ho ha d'haver-hi voluntat global. Global i real. Existeix aquesta voluntat? Avui ha començat la setmana d'exàmens del segon trimestre. Hi ha una certa tensió a l'ambient. En alguns. En altres sembla que la cosa no vagi amb ells. Van passant dia a dia. Van subsistint. Van subsistint aliens a un futur que s'acosta. A un futur que té els dies comptats Aquest segon trimestre ja ha de marcar tendències bastant definitòries. Després del carrusel emocional d'aquestes darreres setmanes ara toca centrar-se. Toca aprendre a concentrar-se sigui quina sigui la situació anímica. Sort que hi ha algunes classes que a part d'aprendre són un divertimento. És l'exemple de l'empreneduria. Deu ser perquè el Paul els té a totes el "cor" robat.

Hem d'estar preparats pel llarg i sec hivern. Per l'hivern ple de retallades i entrebancs.

Més emocions

A certa edat les emocions ja no transformen l’ànim 

en força, les forces es concentren a dosificar emocions.

Vicent Berenguer

Les emocions. Les emocions i la seva gestió, tema tractat de manera recurrent en aquest espai. Suposo que fins i tot per algú de manera cansina. Repetitiva. Reiterada. Si ho fem és perquè pensem que encara hi ha necessitat de fer-ho. Si aquest problema estigués resolt segurament la societat seria d'una altra manera. Si no hi hagués una necessitat, segurament les escales de valors no serien les actuals. A vegades tens la sensació de nadar contra corrent. A vegades tens la sensació que l'opinió generalitzada és si, si, d'acord, però el que interessa és el clàssic (poseu la veu que correspongui). El clàssic són les mates, el català, el castellà, les socials, etc. És cert tot això és molt important, perquè és molt important. Però no cal oblidar que el més important de tot són les persones. Sense les persones. Sense aprendre a ser persona, tots els altres coneixements tenen poca cabuda. Tenen poca trascendència. Perden tota la seva potència. Per això quan en premsa surten notícies com les d'avui, per nosaltres és aire fresc.   Oxigen que ens ajuda. Que ens ajuda a entendre que tan desencaminats no hem d'anar. Que potser no nedem tant a contra corrent. Tant de bo els organismes competents enlloc de barallar-se si hem de fer un batxillerat de 3 anys. Si no perdessin el temps discutin si els alumnes només tindran el títol de l'ESO després de cursar primer de batxillerat o un primer curs d'un cicle formatiu. Potser els que tenen competències en la matèria haurien de posar fil a l'agulla i tractar seriosament l'ensenyament. Tractar seriosament la capacitat i formació dels docents. Preocupar-se de la formació humana de l'alumnat i dels professors. Dotar de recursos als mestres. Facilitar la seva tasca i no complicar-la. Si no ho fem així ens espera un hivern molt i molt llarg.

Bon rotllo

En política, el temps és més important que en gramàtica.

Winston Churchill, polític i escriptor anglès

En una època de crisi. En una època on l'hivern es farà molt llarg. En una època on després de les eleccions andaluses ens tornaran a collar. En una època on comencen els exàmens del segon trimestre. Es una època on hem de triar futur. En una època on la solidaritat social és molt necessària. En una època on ens hem d'ajudar més que mai els uns als altres. En una època on cal col·laborar. En una època on cal arremangar-se. En una època on si no ens unim no tenim res a fer. En una època de dubtes. En una època de distanciament entre companys. En una època on entre tots ho hem de fet tot. En una època on tots podem aportar i tots som importants. En una època on els objectius globals haurien d'estar per sobre els personalismes. En aquesta època ... és important fomentar el bon rotllo. És important creure que hi ha esperança. És important pensar que entre tots, units, i no entre tots, desunits, ho podem aconseguir. En aquesta època és necessari repartir bon rotllo. 

Gràcies Cèlia per donar-nos l'oportunitat de gaudir d'aquest vídeo.

Girona. Crònica de la Clàudia Dong

Tots esperàvem aquesta sortida, ànsies de carnaval? Potser la necessitàvem més, per poder respirar tranquil·litat pausada en grup. Frenar, aquests nervis que ens inquieta i ens fa susceptibles o aquests mals entesos que no s’acaben de parlar. Podem dir que, aquests dies hem estat una mica alterats, però tot té un fi i Girona, a posat una pausa a la rutina de cada dia. En general ha agradat força, fer el camí i seguir pistes, mínimament agradat, encara que, el que més ha valgut la pena, és estar amb els teus companys, tot gaudint de Girona, coneguda per alguns i desconeguda per altres, fins ara. El dinar ha estat bé, cada un al seu temps. I fent un lloc, per la obra d’aquest any, hem rigut i ens hem comunicat. En general, hem pogut parlar i relaxar-nos. Podem dir que, ha estat bé sortir unes hores amb companys i companyes que gairebé no els hi dediquem suficient temps.

Girona

Tots els cervells del món no poden fer res contra qualsevol estupidesa que estigui de moda.
—Jean de La Fontaine, poeta i narrador francès (1621-1695)

El dia promet, climatològicament parlant. Autocar i cap a Girona. El grup necessita un dia com avui. Aquestes darreres jornades han estat una mica tenses. Una sortida amb els companys i companyes de 3r sempre és bona. De fet una jornada de convivència sempre és bona. Serveix per airejar les coses. Mirar-les des d'un punt de vista diferent. Avui hem d'aprofitar. A més, avui, és l'aniversari del Dani. Moltes felicitats Dani! A l'autocar no comencem massa bé. Els de 4t cedeixen la part del darrera sense massa oposició. Es lamenten però la cosa no passa d'aquí. 

Sense comentaris. El George és així.

La Marta es relaxa i el Ferran s'ho vol passar bé.

Molt interessant, oi?

Felicitats DANI!!!

Guapos!!!

Els Rodriguez

Que guapos!!!

Poc després de les 10 arribem a Girona. L'autocar ens deixa al costat de la Devesa. Sort que tenim autèntics expert en Girona con en Joan. El Josep reparteix la ruta gironina. Els alumnes es posen en grups de 4 o 5 i es disposen a fer el recorregut. Un recorregut proporcionat per la Isabel Salamaña, tinent alcalde de mobilitat, coordinació territorial i seguretat, el 2006, que molt amablement ens va fer arribar aquesta ruta pel casc antic de Girona. 

Els equips preparats

Comencem la ruta

El primer que fem és creuar l'Onyar pel pont de les Peixateres Velles. Pont molt recomanable. Pont de ferro fet el 1877 pels tallers del senyor Eiffel. Us sona?

Just abans de passar el pont no ens vam poder ressistir. Les mares, i alguns pares, m'entendreu:

What else?

Un cop recuperats de l'emoció i passat el pont, passejant per sota les voltes descobrim un plànol en un sostre. Ens estem acostant, només falten 3 mesos, i ja ens persegueix:

Plànol de París

Estem sota París.

Arribem a la plaça del Vi i busquem en Banyeta:

Seguiu-me que conec el camí

Cap on hem d'anar

Alguns fem una parada tècnica per fer una xocolata. Hem de recuperar forces abans de caminar pel carrer dels ciutadans, travessar la plaça de l'Oli i seguir cap el carrer de la Força. Per tot arreu surten i entren carrers i carrerons estrets i costeruts. Recorrent aquests carrers anem descobrint els vestigis de més de cinc-cents anys de comunitat jueva.

Cal comptar els esglaons. N'hi ha 90?

La Catedral

De la Catedral ens dirigim als jardins del Alemanys. Romàntic jardí des d'on podrem distingir alguns trams de la muralla romana. Des de la torre romana de la Gironella la vella ciutat de Girona es rendeix als nostres peus.

Els nois de 3r també existeixen

Ciutat vella

 

Fet el cim retornem al punt de trobada per anar a dinar no sense abans fer un petó al cul de la lleona. Les impressions no són dolentes. Només un petit accident trastorna la calma habitual. De totes maneres la Maria és forta i "només" han patit les seves ulleres i la seva orella. Una mica d'aigua miraculosa i recuperem l'ànim.

Abans de l'accident

Ell o ella?

Darreres instruccions abans de dinar

Cap a la Devesa a dinar, conversar, recuperar sensacions, treballar emocions i restablir relacions. Queden 3 mesos per acabar el curs i aquesta és l'última sortida de tot el dia abans de marxar a París ... val la pena tancar temes i encarar la recta final amb esperit positiu. Segur que així serà.

Jornada acabada. Tornem en direcció el cap i casal. Segur que el dia ha estat força productiu. Ha estat una bona jornada de reflexió. Ara hem de deixar reposar les coses i seguir mirant endavant. Ens queda una recta final molt intensa. Ens esperen moltes més emocions. Emocions molt més fortes. Hem d'estar preparats. Hem de madurar. Gaudiu de les fotos.

Biblioteca Nacional de Catalunya. Crònica de Ferran Guijarro

Aquell dijous va fer molt bon dia. El passat dia 1 de març vàrem fer una petita escapada matinal a la Biblioteca Nacional de Catalunya. Cap a quarts de deu ja vam sortir de classe per agafar el metro i arribar fins al pintoresc barri del Raval. I dic pintoresc per donar-li algun adjectiu. Pensareu que sóc molt impressionable, però la meva primera impressió va ser de “guau!”, o sigui, que va ser molt bona. Només entrar i ja veies un magnífic jardí i uns edificis medievals que no deixaven indiferent. Era talment com si haguessin arrencat un castell i n’haguessis deixat allà uns trossos. Molt bonic. Quina enveja que vaig sentir en aquell moment dels estudiants de la Massana, que tenen allà l’institut! Doncs  això només era el començament. Vàrem pujar per unes escales dignes del mateix castell de Hogwarts (castell de la mítica sèrie de llibres Harry Potter), i allà ens esperava la nostra simpàtica guia. Després d’entrar, ens va explicar una miqueta d’història de la Biblioteca, i també ens va posar una mica a prova, sort dels “friquis” de la literatura vàrem treure les castanyes del foc a la resta de la classe... Ai si no hagués sabut que les Homilies d’Organyà són els primers textos trobats en català... En fi. Al cap d’una mica ja vam procedir a entrar a l’interior pròpiament dit de la Biblioteca. La nostra guia ens va explicar que no és una biblioteca corrent, sinó que s’hi va a fer investigació i recerca, com vam poder veure en les cares concentrades dels usuaris. Realment impressionava una mica caminar sota aquell alt sostre gòtic, però al mateix temps, el fet que tot estigués fet de fusta feia la biblioteca més acollidora. A ningú va deixar indiferent els munts de catàlegs antics que hi havia arreu per poder trobar els llibres de la biblioteca. Per sort ara tot s’està informatitzant, però aquelles antiguitats, què voleu que us digui, feien patxoca, almenys, per a un amant dels documents antics com jo. Sí, estic una mica subjectivat pel fet que sóc de lletres... Després d’explorar els passadissos d’immens coneixement que oferia la biblioteca, la guia ens va portar a una petita exposició només reservada als treballadors i als que venen a fer visites guiades com nosaltres. Ara si que vàrem flipar de veritat. Autèntics llibres medievals amb cobertes de pell, pàgines banyades en or, llibres escrits a mà que devien portar una feinada de fer, documents gravats en pedra, etc. Una verdadera joia de la cultura literària catalana. Això ja va ser la cirereta del pastís. Realment em va desanimar veure les cares d’avorriment d’alguns al cap de cinc minuts d’alguns, però em va reconfortar el fet d’impregnar-me d’aquella literatura antiga que m’incitava a aprendre llatí. Vaig sortir d’allà realment content. Al sortir del museu, vàrem aprofitar per allargar-nos una mica, ja que teníem temps de sobres, i vam passejar per les Rambles gaudint del dia tan assolellat que feia, fins arribar, sense presses al metro, per tornar a la nostra petita rutina.