L'ascensor

S'acosta l'hivern. Demà entrarem al mes de desembre i les temperatures van baixant. Aquest no és l'hivern que més em preocupa. Hi ha altres situacions que et deixen més glaçat. Hi ha altres perspectives més fosques i fredes. Aquest és l'hivern que em fa perdre el son. Tots els inputs que rebem cada cop enfosqueixen més el futur. El compliquen més. Com juguen amb nosaltres. Com ens manipulen. Aquests dies escolto a les notícies el terme ascensor social. Resumint venen a dir que els joves d'avui no milloraran, no pujaran en l'escala social per sobre dels seus pares. Carai amb els experts. Quina gran visió. En plena bombolla immobiliària, ja en fa uns dies, comentava en sessions de tutoria grupal, individual i en famílies que calia espavilar-se. Que en aquella situació els fills, els nostres alumnes, no aconseguirien viure millor que els seus pares. De fet comentava que mai podrien reproduir el model de vida. L’estatus que tenien en aquells moments. Segurament la cosa aniria a pitjor quan s'haguessin de valer per ells mateixos econòmicament. Que l'accés a l'habitatge era i seria molt complicat. Que l'accés al món laboral era molt dur i competitiu. Que calia formació i lluita. Que calia ser actiu i no passiu. Que calia responsabilitat. Que només els immigrants de segona generació estaven en disposició de fer aquest salt social. Eren els únics, que si s'espavilaven viurien millor que els seus pares. Que pujarien en l'escala social. Que tenien ambició i ganes per fer-ho. De fet ja començaven a ocupar bona part de la primera escala laboral i amb fills formats o formant-se aquí. I encara no sabíem res dels "mercats". Comentava també el que entenia per viure millor. No volia dir guanyar més diners, sinó tenir més qualitat de vida. En pocs anys la cosa s'ha torçat més. Ara la cosa sembla molt més complicada encara. El futur sembla molt més fosc i l'hivern molt més llarg i dur. Cal doncs en plena setmana d'exàmens lluitar i seguir lluitant. Cal reflexió. Cal motivació. Cal la cultura de l'esforç. Cal formació. Formació a nivell que sigui, però formació. Cicles, batxillerats, idiomes, informàtica ... però formació. Formació i mobilitat. Mobilitat i versatilitat. Versatilitat i capacitat d'adaptació. Capacitat d'aprenentatge constant. Cal preparar-se també a nivell mental. Cal entendre que difícilment estarem on estàvem. Cal aprendre a gestionar decepcions i frustracions. Gestionar les emocions. Cal aprendre a aixecar-se quan un cau. No esperar que t'aixequin. No a dependre exclusivament dels altres. Cal aprendre a valer-se per un mateix. Com deien a casa meva: ningú et portarà res a casa. Ningú et vindrà a buscar. Cal aprendre a treballar en equip. Cal aprendre a pensar en els altres. A fer pels altres. A entendre que només podem sortir d'aquí amb l'esforç de tots. Aprendre no ser manipulats. A tenir criteri. A formar persones amb esperit crític. A aprendre a destriar el gra de la palla. A saber quin futur vull. Quin futur vull construir. En quin món vull viure. A ser generosos... Cal ser forts a nivell mental si no volem tenir una generació perduda. Si volem tirar endavant. Si volem arribar a la primavera. S'acosten temps més durs. S'acosta l'hivern.

Setmana d'exàmens

Comença la setmana d'exàmens i s’acosta l’hivern. Caram quina combinació.  Per fer front a la setmana cal estar en perfectes condicions físiques i psíquiques. Per aquest motiu comencem la setmana fent esport. Nervis fora i a fer exàmens. Recordeu que hem d'anar dia a dia, examen a examen. En aquest cas és útil segmentar el tot, la setmana, en parts. Hem d'anar dia a dia, control a control. Ànims i força a tots. Us deixo uns vídeos de l'activitat física d'avui. Quina plasticitat. Quina coordinació. Quin estil. Quina elegància de moviments. Semblen coreografies. Seran la base dels balls del musical. Si és així la cosa promet. S'acosta l'hivern i hem d'estar preparats.

Cap de setmana. Exàmens a l'horitzó proper.

S'acosta l'hivern. Els dies són més curts. Les nits llargues i més fredes. La calma tensa d'aquesta darrera setmana em preocupa. Les poques informacions que es van filtrant encara em preocupen més. La marea blava s'acosta. Després de la calma sempre arriba la tempesta. Aquesta calma em preocupa. A més calma, la tempesta és més forta. S'acosta l'hivern i quan esclati ho farà amb tota la virulència possible. Malgrat s'acosti l'hivern sembla que la primavera promet. Una flor no fa estiu, però, una flor és una flor. Hem de gaudir de cada instant. Perquè aquest instant ja no tornarà. Segur que, per primavera, almenys hi haurà un sunny day. Intentarem resistir el cru hivern waiting on a sunny day. Sembla que el 17 de maig serà un sunny day. Bé, una sunny vetllada. Està confirmat. Per anar fent boca:

Els caps de setmana previs a les setmanes d'exàmens em porten records. Records d'estudiant. Records d'altres temps. Records del temps perdut. Laments del què no havia treballat. Laments de kes coses no fetes. Laments del què no havia aprés. Laments de manca de concentració. Laments d'impotència. Laments que no conduïen enlloc. Laments que em feien perdre més temps. Laments que feien la pilota més grossa. Si hagués treballat abans ara no s'em faria una muntanya. Amb aquests pensaments perdia hores. Sempre l'ai si. Ai si hagués treballat una miqueta més cada dia. L'ai si que sempre acabes justificant. Sempre trobes una excusa que calma l'esperit. El que faci falta per no afrontar la realitat. No enfrontar-te cara a cara amb la situació. Al final, te n'adones que l'ai si ni ajuda ni reconforta. Només et fa perdre més temps. Cal madurar. Per alguns, la setmana d'exàmens, es fa una muntanya, pels altres ni la més mínima preocupació. De totes maneres tots haurem de passar la setmana. Sovint més nervis a casa que en els propis interessats. Recordeu que cal assumir responsabilitats. Cadascú les seves. És la seva hora. És el seu moment. És la seva vida.  Forgen el seu destí. Cal que espavilin. Han de seguir creixent. No hi ha un altre camí. Cal insistir i perseverar. A la llarga dona els seus fruits. Molta sort a tots. Que vagi molt bé la setmana. Cal segmentar. Cal anar examen a examen. Un cop fet un examen cal buidar la ment i anar pel següent. Tornar a començar de zero. Marcadors a zero. Un examen fet no pot influir en el proper. Hem de ser forts mentalment. Cal créixer també en aquest sentit. S'acaba el primer trimestre ... i s'acosta l'hivern.

Dr. Jeckyll i Mr. Hyde

L'activitat d'avui era anar a veure l'obra de teatre, en anglès. Aquesta obra porta per títol Dr. Jeckyll i Mr. Hyde. La sortida l'hem realitzat amb els alumne d'ampliació d'anglès. Uns quinze alumnes. Mitja classe. Després entendreu perquè dic porta per títol. Dr Jeckyll i Mr. Hyde, no cal que expliqui més. L'eterna pugna entre el bé i el mal. La llum i la foscor. El correcte i l'incorrecte. Els àngels i els dimonis. Els dos costats d'una mateixa moneda. Etc. Tots tenim una mica de cadascuna de les dues cares. El bo és saber i tenir clar quan portem una careta o l'altra. Saber fins a quin punt hem passat "al lado oscuro" i si podem tornar o no. Cal conéixer la nostra escala de valors o els valors de la nostra escala. Bé avui com diria el Molt Honorable, això no toca. No toca filosofar. Seguint amb la crònica climatològica, avui, dia radiant. Cel blau i temperatura fresqueta però agradable, quan hem sortit de l'escola per anar cap el Poliorama.

Cel blau. Si, si és el cel de Barcelona avui

El camí triat ha estat baixar cap a la plaça Catalunya amb els ferrocarrils. M'agraden els ferrocarrils. Em sona a metro de senyors. Els senyors de Sarrià que baixen a Barcelona. La meva àvia també m'ho deia. Avui baixarem a barcelona. Jo no entenia res. No estem a Barcelona, pensava. Ara ja fa anys que l'entenc a la meva àvia. Anem a Gal·la Placídia i d'allà cap a Catalunya en ferrocates. Pels nostàlgics, us passo una foto dels "cavallitos" de Gal·la Placídia. Carai, quin canvi, no?

Els "cavallitos"

Hem fet cap a la part superior de les Rambles. La Rambla dels Estudis, quina ironia. Ara hi ha de tot, menys estudis. Vagis a l'hora que vagis sempre hi ha bullici. Gent amunt i avall. Sense direcció concreta. Caos en tots sentits. Gent de tots colors. Podríem fer un anunci de Beneton. Paradeta a canaletes i foto de rigor.

A canaletes

A veure si alguns hi poden tornar aquesta temporada. Poc a poc ens hem acostat al Poliorama. No estava massa lluny. Era bastant clar que ens acostàvem. Unes quantes escoles més feien de tap a la part central de les Rambles, just davant del Viena. Quan veus tanta joventut junta ja comences a "tremolar". Sobretot pensant amb els actors. Deuen ser coses de l'ofici. Te'ls imagines en ple esforç a l'escenari i aquesta colla fent sorolls  i il·luminant la sala a cops de mòbil. Avui no ha estat així. Al principi semblava que seria terrible el soroll a l'interior de la sala, però no. El comportament el podríem qualificar de bo, molt bo. Una estona d'espera al carrer gaudint de la matinal a centre ciutat i cap a la sala. Els acomodadors ens han conduit cap a les nostres localitats de manera força diligent. Una estona més d'espera i l'espectacle ha començat. Una noia ha fet la presentació. Si em permeteu, una mica infantil. Fins i tot els ha fet comptar fins a tres, en anglès, perquè comencés la funció. Ai, ai, ai, justet, justet. Justet com l'anglès del que ha fet gal·la per presentar el que veuríem. Suposo que era un tema de nervis. La disculparem. Una sala plena de joves incrèduls imposa. La cosa no prometia gaire. Sort que en principi la companyia és d'actors anglesos, sembla. Com a mínim l'idioma garantit. Per tal que us pugueu imaginar l'obra us explicaré el següent. Cal inventiva. A l'escenari ha aparegut el Dr. Jeckyll. Per aquest personatge cal imaginar una barreja de Jerry Lewis i Woody Allen. Mr. Hyde, cal imaginar a Jim Carrey a la màscara. La noia. Penseu en un creuament de Doris Day i Michelle Pfeiffer. Un inspector, barreja de Peter Falk amb tocs de Colombo i Clint Eastwood a Harry el Sucio. I un barman igualet que el Manuel del Fowlty Towers. Tot això amenitzat per un bon pianista en directe tocant cançons com Time goes by, de Casablanca, Imagine del John Lenon o I'll Survive de Gloria Gaynor. Poseu tot això a la coctelera i surt l'obra que hem anat a veure. No cal dir res més. A estones distret a estones surrealista. Us heu d'imaginar un seguit d'esquetxos amb un suposat lligam que donava una certa flaire a l'obra original. Bromes fàcils amb tocs d'humor simples i de recursos fàcils. Fent participar al públic. Això sempre funciona. Veure a un company fer el ridícul sempre agrada. Així han omplert uns 90 minuts de teatre. En general a distret als nostres alumnes.  Alguna escola devia perdre el tren perquè han marxat a abans d'acabar. Els alumnes semblaven una mica avergonyits per abandonar la sala furtivament i a les fosques. Algú dels nostres ha comentat: Sort que m'he llegit el llibre, que si no...  La perla, no obstant, ha vingut d'una filòsofa que tot sortint de la sala ha sentenciat amb una frase que resumia el que havíem vist de la següent manera. Cito textualment:  Pensaba que seria una chusta y en verdad a molao. No cal afegir res més.

Bosses de piscina

Presentem en societat un nou producte per recollir diners per París. Reprenent una idea de fa un parell d'anys, avui veu la llum la bossa per anar a piscina. Tot just quan hem donat per acabada la campanya dels calendaris, comencem amb les bosses. Això és un no parar. Espavileu que aviat no en quedaran:

La bossa

Triar. S'acosta el moment.

S'acosta l'hivern. Malgrat tot avui el dia és esplèndid. Radiant. El Sol s'imposa i aconsegueix foragitar els núvols dels darrers dies. Els mediterranis necessitem el Sol. Potser necessitem el Sol tant com l'aigua o els aliments. Necessitem el Sol. Necessitem notar la seva llum i sentir la seva escalfor. Per això quan portem uns quants dies sense veure'l el trobem a faltar i una certa sensació de tristor s'apodera de nosaltres. Avui ens estem vacunant. Estem recuperant temps perdut. Estem agafant energia pel que ens vindrà a sobre. S'acosta l'hivern i més retallades. Sembla que en dies lluminosos tot es veu més clar. Veus més enllà. L'horitzó està més lluny. Així doncs, és un bon dia per anar definint les tries. Triar és sinònim de fer-se gran. Vol dir assumir responsabilitats. Triar és prendre un camí per deixar-ne un altre. Per tant, és important triar amb arguments. Que la decisió sigui meditada. Per tots ells era més fàcil abans. Abans algú triava per ells. Ells i elles no decidien, o decidien ben poc. No haver de triar, no haver de decidir implica poca responsabilitat. No sóc jo el que m'equivoco. S'equivoquen els altres. D'aquí que la responsabilitat no és meva. És dels altres. És important doncs acompanyar en aquesta etapa. No decidir per ells. Acompanyar en la seva presa de decisions. Donar arguments. Fer reflexionar. Cal, no obstant, desdramatitzar. És un moment important, si, però si m'equivoco no passa res. Ja rectificaré. Forma part del "fer-se" gran. De créixer. De madurar. La primera tria important s'acosta. Batxillerat o Cicle Formatiu. Recordo que les dues opcions són igual de vàlides. Cal pensar, meditar quin ha de ser el meu camí. No per semblar més fàcil o més difícil. No perquè té més o menys prestigi, suposadament. No pel que fan els meus amics o amigues d'avui, d'ara. He de triar segons el criteri del què vull fer. Del què m'agradaria fer. De les habilitats que tinc. Les dificultats, si es presenten, ja les superaré. Ja lluitaré per superar-les. Per donar arguments avui hem fet una activitat. A vegades desconec el què m'agrada i és més fàcil començant per descartar el què segur que no m'agrada. Avui hem començat a fer això. Plantejar feines, treballs i estudis i eliminar allò que penso que mai faria. Amb la resta. Amb el que hem queda, he de començar a prendre decisions. Queda poc per arribar a una de les primeres bifurcacions importants. Per agafar un camí o un altre. Hem de prendre consciència d'això. Hem d'escollir. Malgrat s'acosti l'hivern, hem de triar.

Santa Cecília

Per aquells que sigueu amants de la música. Per aquells que sigueu melòmans. El que diré a continuació és una obvietat. Per aquells que no ho sàpiguen, avui aprendran una cosa nova i podran anar a dormir tranquils. Avui és Santa Cecília, patrona de la música. De fet va ser nomenada patrona de la música pel papa Gregori XIII cap allà l'any 1594. Dit això, anem al tall. Per Santa Cecília l'escola acostuma a fer una trobada musical. És una festa d'ordre intern. Aquest any han participat els alumnes de P3, P4, P5 i 1r de Primària, sota la direcció musical de la Fontcalda. S'han reunit a la sala polivalent del carrer Bruniquer per fer la celebració. La festa ha consistit en una cantada de cançons de cadascun d'aquests cursos. Després hi havia alguna col·laboració, realment fantàstica, d'alumnes de 4t de primària, 2n d'ESO i 4t d'ESO, que amenitzaven els entreactes. La festa ha estat un èxit. Cal felicitar a tots els participants. Des de les tutores, a tots els alumnes, passant per la Fontcalda. Tots ho han fet molt bé. Aquells que vingueu el dia de la cantada de Nadal, ja ho veureu. Explico tot això per dos motius. El primer és que moltes vegades fem coses que estan prou bé i tenen poca transcendència exterior. El fet de tenir els blogs de cada curs en permet fer publicitat i donar a conèixer aquestes activitats. De manera que tots vosaltres, encara que sigui mitjançant un tastet, pugueu participar de la diada. Pugueu mirar pel forat del pany com es treballa. Pugueu mirar la feina que es fa en un dia com aquest. Pugueu participar, en certa manera, de la trobada. Per tant us convido a entrar als blogs corresponents de P3, P4, P5 i 1r de Primària, per veure les diferents actuacions. El segon motiu seria per insistir en els lligams i col·laboració entre "petits" i "grans". Una festa que és bàsicament pels petits, el més grans col·laboren i participen. Aquests és un dels objectius de la nostra escola. Aquest és un dels objectius d'una escola familiar. Aquesta relació, permeteu-me dir, permanent entre tots els membres de la comunitat. Entre els "petits" i els "grans" de l'escola. Fa quatre dies van participar en la festa de la castanyada i avui, participen en la jornada de Santa Cecília. Aquest fet és el que volia destacar. Que volia  donar a conèixer. Aquests fets són els que d'alguna manera ens fan sentir una mica més orgullosos de la nostra escola. Orgullosos de la implicació dels nostres alumnes. Ens donen un motiu per l'optimisme. Per seguir treballant. Per seguir millorant. Per no conformar-se. Aquí us deixo les dues actuacions dels alumnes de 4t. La Marta i la Carmen. Que les gaudiu.

La Marta

La Carmen

Que el llegir no ens faci perdre l'escriure

186, 110, 16, 11, 7, 5, 5, 3, 2, 2, 1, 1, 1 ... Se acerca el invierno. Cal anar practicant per si un cas. Ara entenc perquè els meus pares volien que aprengués a nedar. Deu ser per la marea blava que ens inunda. Seguim. Seguim treballant. Seguim estudiant. Hi ha exàmens. Seguim amb l'obra de teatre. Seguim venen calendaris. Seguim pensant en nous productes. Seguim ... Lluny de caure en la monotonia voldria fer algun comentari més. El que voldria dir és que el llegir no ens faci perdre l'escriure. M'explico. Hi ha temps per tot. M'explico. Cal organització. M'explico. Està molt bé que aconseguim motivar a la gent. Al menys a part de la gent. Està molt bé que cadascú tingui interès en alguna activitat per recollir diners per París. Està molt bé que cadascú s'impliqui en alguna d'aquestes activitats. De fet és important. És essencial dins dels objectius del curs. És essencial que tothom vulgui col·laborar. Que tothom vulgui participar. Que tothom se senti útil. Que tothom aporti. Tot això ho hem reclamat moltes vegades. Que es faci el teatre, els calendaris, les pulseres, les bosses, les samarretes, les roses, les nadales, la minifesta, el joc de barri - joc de pati, els sortejos, etc. Repeteixo. Hi ha temps per tot. Tornem-hi. Que el llegir no ens faci perdre l'escriure. L'objectiu principal del curs és superar l'ESO. No només superar l'ESO. Superar l'ESO i omplir la motxilla d'eines i destreses personals per poder fer front als nous reptes que es presentaran en un futur proper. Dic això perquè està molt bé que fem totes les altres coses, però el més important és l'estudi. L'estudi personal. L'esforç del dia a dia. Per fer tot això, l'organització és fonamental. M'he d'organitzar. Quan porti al dia les meves obligacions acadèmiques, podré dedicar temps i esforços a les altres coses. Per això m'he d'organitzar. Hi ha temps per tot. No val canviar les prioritats perquè em ve més de gust fer les altres coses. Les prioritats s'han de tenir clares. Podrem fer totes les altres coses sempre i quan complim amb les nostres obligacions fonamentals de curs. No podem posar aquestes activitats com excusa de baixar el rendiment. De baixar l'esforç i la concentració. Ànims que sembla que l'hivern, ja és aquí.

Reflexionem

S'acosta l'hivern. Ara si que sembla inevitable del tot. Ja el tenim a tocar. Malgrat sigui la jornada de reflexió. Malgrat reflexionem i reflexionem, això no ho atura ningú. S'acosta l'hivern. Un hivern que pot ser molt llarg  i fred després d'aquest estiu que hem tingut. El fred ja es comença a notar. L'ambient gèlid planeja sobre nosaltres. Espero equivocar-me, però les coses no pinten bé. Ja he comentat en alguna ocasió que no entenc això de la jornada de reflexió. Ni moltes altres coses, evidentment. Per sort, hi ha moltes coses que no entenc. Això em permet seguir cercant, estudiant i aprenent. D'aprendre tampoc s'acaba mai. Per sort. Malgrat tot, avui he estat reflexionant. De fet, segueixo reflexionant malgrat no en tregui l'entrellat. Segur que no he reflexionat sobre el que "ells" volien. De fet una mica si. He reflexionat que malgrat tots els moviments, suposadament, socials seguim o seguirem igual. Dubto que demà es noti on s'hauria de notar. Dubto que a partir de dilluns tot ja estigui arreglat. Tant de bo. He reflexionat que ens manquen líders en aquest sentit. Que els referents són dèbils i sotmesos als "mercats". Per tant, quins líders tenen capacitat de desició? Quins tenen capacitat d'acció? Quins assumeixen les responsabilitats de com estem? Quins són els veritables referents pels nostres joves? De quins valors hem de parlar a casa i a l'escola si els que ens manen s'ho passen tot pel forro. O gairebé tot, va. Quina diferència hi ha entre vermells i blaus si no canviem el model? Estaria bé veure la cara als "mercats". Em sona a allò que expliquen les àvies perquè els fem cas. Allò que ho justifica tot perquè és intangible i ningú n'és responsable. Que vindrà el llop, l'home del sac, els comunistes, Bin Laden, Iran, Iraq, i tants altres exemples que ho justifiquen tot. Responsabilitat. Quantes vegades he començat una classe dient hem de ser responsables. O, hem de ser més responsables. A veure qui és el xulo que explica el significat i posa exemples pràctics amb la que està caient. Si ho mirem així han aconseguit allò que volien. He reflexionat. Us convido a tots i totes a reflexionar. Reflexionem. Però no només avui. Reflexionem una mica cada dia. Reflexionem sobre allò que fem i hem fet cada dia. Del què fem i del com ho fem. Reflexionem si allò que fem, ho fem amb sentit i quin és aquest sentit. Reflexionem si ajudem a cohesionar o a disgregar. Reflexionem si assumim les nostres responsabilitats o les avoquem sobre els altres. Reflexionem si estenem la mà per ajudar o només critiquem. Reflexionem sobre que podem fer pels altres i no només el que els altres poden fer per mi. Reflexionem ... Només si som referents. Només si fem de model, després podrem exigir. Després podrem tenir un bri d'esperança de què alguna cosa canviï. Esperança en el futur. Encara que només sigui per això, per mi la jornada de reflexió ha tingut sentit. Ha valgut la pena. Demà. Ai, demà. Demà, serà una altra dia. I quin dia, 20 de novembre. Tot torna. Segur que després de l'hivern, per llarg que sigui, vindrà una altra primavera. No patiu.

Sortim al Facebook

Salut a tots. Sortim al facebook del Teatre Nacional de Catalunya. Us passo l'enllaç. Ole, ole. D'aquí als escenaris. Felicitats als tècnics que surten a la foto i a la resta de la classe. Potser aviat també sortirem al facebook del cementiri. No penseu malament. També vam fer una visita. Ja veurem. Estem inundant la xarxa ... la gran invasió ha començat.

Retoc fotogràfic

A informàtica estan treballant el retoc fotogràfic. Per molts d'ells és el primer contacte amb aquests tipus de programari. Software pels anglòfils. Us deixo un parell de treballs per tal que pugueu comprovar la seva destresa en aquest art. Com exemples us deixo les composicions del Mattia i el Joan A.

Composició del Mattia

Composició del Joan A.

Ara comencen a treballar amb les cares. Ja penjarem imatges. No em puc ni imaginar el que poden arribar a fer amb els àlbums familiars. Que no els passi res a les iaies. Vigileu!!!

Anem creixent

S'acosta l'hivern. Avui hem tingut una treva, però s'anuncien dies i dies de pluja i baixada de les temperatures. S'acosta l'hivern, sembla inevitable. Les classes es desenvolupen amb més o menys normalitat. A vegades és difícil la concentració a l'aula. S'han d'anar fent tocs d'atenció. Hem d'anar augmentant la responsabilitat personal. La implicació i col·laboració amb els companys i companyes. Fàcil, no és. Els interessos poden ser molt divergents. Malgrat hauríem d'arribar al mateix port, els vaixells que s'utilitzen són molt variats. Amb els problemes acadèmics que ens estalviaríem estant atents i concentrats a classe. Hem deixat enrere la preavaluació i ens dirigim cap a la setmana d'exàmens finals. Cal doncs organització i planificació. Ara ens comencem a jugar les garrofes. Ara comença el principi del fi. Ja estem a punt d'acabar el primer trimestre. D'acabar el primer terç de l'últim curs de l'ESO. Com hem comentat altres vegades, és un curs que passa molt ràpid. Hi ha moltes coses a fer i poc temps. Aparentment. Amb alguns alumnes això ja ho comentem. Ja van dient que les setmanes els passem molt de pressa. Segur que és cosa de l'edat però els desequilibris hormonals es fan notar. Passem per tots els estats d'ànim. De l'alegria a la tristesa. De relacionar-me amb tothom a tenir ganes d'estar sol. O sentir-me sol. Hi ha moltes emocions contradictòries i han d'aprendre a gestionar-les. S'estan fent grans. És tant difícil això del control de les emocions. De saber-les gestionar. Fins i tot en els adults és complicat. A vegades només sobrevivim. Doncs imagineu-vos amb ells i elles, que estan entrant en el món dels "grans". Que estan amb les hormones descontrolades. Alguna gota que s'escapa de la concentració del llagrimal que, tot travessant les galtes, es dirigeix cap el seu tràgic final: una mà, un mocador, una màniga, una espatlla amiga o el terra. Algun plor. Alguna expressió del tipus no se que em passa. No passa res més que anem creixent. Anem entrant al món adult. Un món prou complicat per si mateix. Anem deixant enrere definitivament la infantesa cronològica. Esperem que la infantesa d’esperit la mantinguin molt de temps. Hem de cercar el JO més íntim. El veritable JO. Per això els hem de motivar, animar, provocar, sacsejar... Si no coneixen i admeten el propi JO, com es podran relacionar amb l'entorn. Com podran caminar cap allà on desitgen. Com sabran cap on desitgen caminar. Per això és molt important l'acompanyament. Per això és important aprendre a gestionar les emocions. Us passo un vídeo per anar obrint boca. Per dedicar-li uns minuts. Per reflexionar. No deixem que en aquest aspecte ens abraci l'hivern amb les seves fredes extremitats ...

Estic d'acord

Primer de tot voldria fer una referència a la diada. Avui és Sant Albert. Felicitem als Alberts i al món de la ciència en general. Dit això. Doncs, si. Estic d'acord amb el comentari a l'entrada anterior del blog. M'agradaria fer alguna puntualització. És així. La idea inicial era aquesta. Era la de donar eines per potenciar altres habilitats dels nostres alumnes. Eines pluridisciplinaries que en algun cas despertessin nous interessos, noves motivacions. D'innovar. Donar altres visions i alternatives al desenvolupament personal. Sortir una mica del món acadèmic formal. D'explorar i donar resposta a certes realitats, a vegades llunyanes pels alumnes. Mirar una mica el què hi ha a l'exterior de les nostres parets verdes i què podem fer aquí, a l'interior. Aquest era el veritable motiu d'introduir l’emprenedoria. Donar aquest servei. Però el nostre país és així. Nosaltres ja les fem aquestes coses. Som un país d'extrems. O tot blanc, o tot negre. O tot bo, o tot dolent. Sovint oblidem els matisos. Són importants els crèdits variables. Doncs tot crèdits variables. Qui recorda avui els crèdits variables. Si, segons PISA anem malament en mates. Vinga a fer mates. Si, segons PISA anem malament en escriptura. Vinga a escriure. Emprenedors. Tots emprenedors. Quan entendrem entre tots que l'educació, l'ensenyament o com vulguin dir-li al departament en qüestió és un tema de pacte nacional. Que és una necessitat bàsica de país. En una altra entrada, parlant de les retallades, ja comentava aquesta sensació. La sensació d’improvisació. Ara la sensació és la mateixa. La gallina dels ous d'or, l'ou de Colom, la quadratura del cercle, la solució a tots els problemes és introduir emprenedoria a tot l'ensenyament? Això ens permetrà tirar endavant. Ho dotarem de continguts sòlids, formació dels professionals, de recursos econòmics, d'assessorament real provinent del món empresarial, etc. O només ens quedarem amb el nom i quatre titulars de premsa?

Tenim una bola de vidre?

Caram. Nosaltres apostant per l'empreneduria. Entrant el tema a tecno i ampliació d'anglès. Volent ser pioners i ara ... Suposo que ho heu sentit o llegit en algun mitjà de comunicació el que us passo a continuació. El que us passo és el que m'ha arribat de la nostra patronal. A veure si és veritat.

Les escoles ensenyaran els alumnes de totes les etapes educatives a ser emprenedors
L’any 1958, a Enric Bernat se li va acudir que els nens no s’embrutarien tant si mengessin els caramels amb forquilla. Després d’unes proves, va optar per enfilar-hi un bastonet. Avui el Chupa Chups es ven en més d’un centenar de països del món. Malgrat el destí final de l’empresa, avui en mans italianes, la iniciativa d’Enric Bernat serà a partir d’ara un exemple a seguir pels escolars catalans, que estudiaran, des de primària, els casos d’empreses catalanes d’èxit com va ser Chupa Chups. De fet, el departament d’Ensenyament crearà una base centralitzada amb aquests casos i la posarà a disposició de mestres i alumnes.
Aquesta és una de les mesures del pla aprovat pel govern català sota el títol “Catalunya, escola d’emprenedors”, que parteix del concepte que “cal fomentar l’esperit empresarial no només a la població en edat laboral, sinó també a les futures generacions”, segons la consellera Irene Rigau. Per això, les mesures inclouen actuacions a tots els cicles educatius, des de primària fins a la postobligatòria.

 
Assignatura a 4t d’ESO i FP
El pla inclou la creació d’una assignatura a 4t d’educació secundària obligatòria (ESO), que apareixerà com a optativa a totes les línies en què es dividirà aquest curs a partir del 2012-13, per la diversificació curricular aprovada per l’Estat. A més, el Govern generalitzarà a tots els cicles de formació professional (FP) una nova matèria sobre empresa i iniciativa emprenedora.
Una de les mesures més ambicioses serà un projecte pilot per a la creació d’una xarxa d’emprenedoria de FP “en què alumnes i professors puguin compartir experiències”. L’objectiu d’aquesta xarxa serà que els alumnes de FP desenvolupin projectes empresarials vinculats al seu territori. Els millors projectes seran premiats amb microcrèdits oferts per CaixaBank perquè es puguin materialitzar. El pla preveu fins i tot crear “un planter d’empreses a les instal·lacions del centre docent” de FP que ho vulgui fer.
Totes les actuacions d’aquest pla del Govern, que no disposa de “cap pressupost assignat”, segons Rigau, seran possibles a través de la col·laboració d’entitats socials i agents econòmics com les patronals Pimec i Cecot, el Consell de Cambres de Barcelona o la Fundació Príncep de Girona. Però més enllà de CaixaBank, la resta no farà contribució econòmica sinó que aportarà material d’estudi o personal per impartir alguna lliçó, a més de concertar visites de grup a empreses.
En el cas de la primària, els estudiants hauran d’estudiar els conceptes econòmics bàsics i el paper que juguen els diferents actors socials actualment. A les escoles rurals, la conselleria vol estendre l’experiència que ja han dut a terme una desena de centres creant “una cooperativa a l’aula, amb la qual els alumnes participen en fires amb els seus propis productes”, segons Rigau.
“L’emprenedoria és una actitud i una aptitud. Catalunya sempre n’ha tingut, però molts indicadors diuen que últimament s’ha debilitat. Per això, cal reforçar-la i fer-la global”, va argumentar la consellera. (Diari ARA, Sònia Sánchez.)

Divertimento. O no.

Divendres vam estar xerrant de les eleccions espanyoles. Sobretot, explicant el funcionament del repartiments de vots i escons. És a dir, la traducció dels vots en escons al parlament espanyol. No entrarem en valoracions al respecte. Quan arriben períodes electorals és bo xerrar d'aquestes coses. De fet, aquí sembla que sempre estem en període electoral. Potser és per això que els últims 15 dies, la campanya, tampoc desperten massa interès. En una altra entrada ja vaig comentar la utilitat i necessitat de les campanyes com les actuals. De totes maneres és important que els nois i noies se sentin partícips d'aquests fets tan importants per una democràcia com són els processos electorals. Que vagin agafant esperit crític en aquests temes és bàsic. El novembre passat davant les eleccions catalanes vam estar parlant dels programes, del que deien els diferents partits, etc. El més curiós és que vam utilitzar una pàgina web on després de respondre unes quantes preguntes el deia la teva afinitat política. El deia de quin partit polític ets més proper. Això els va agradar molt i vam arribar a fer una simulació d'eleccions amb el resultat que els havia sortit. Tota una experiència. Estava bé perquè a partir d'aquestes senzilles preguntes, i sense voler anar més lluny, els feia pensar i raonar. Vull dir que un es pensa que li agrada més un partit que un altre bé perquè ho sent en l'àmbit familiar, o bé perquè els amics comenten, etc. A vegades, però, no hi ha reflexió al darrera. Aquest any algú va preguntar si hi havia una pàgina similar. Li vaig respondre que no ho sabia, però que miraria d'esbrinar-ho. Doncs hi és. El que he trobat és en castellà. Així doncs us deixo la pàgina perquè pugueu fer el divertimento, o no, de cara a les eleccions 2011.

Calendaris 2012. La venda.

Anem pel bon camí. Avui tancarem la primera setmana de venda de calendaris i ja n'hem venut pràcticament 200. Anem a bon ritme. Cal però, no defallir, no relaxar-se. Hem d'aconseguir que tota família de l'escola tingui calendari dels seus fills. Que tietes i àvies també. Tots i totes hem d'animar al públic objectiu a comprar. Hem de seguir treballant el boca-orella. 

Més coses. Ja tenim preparats els propers productes a comercialitzar. Aviat en tindreu més notícies.

Cementiri. La visita.

... i a la tercera, va la vençuda. Finalment ho hem aconseguit i hem anat al cementiri. Sortim de l'escola amb un cel clar. L'expedició marxa tranquil·la. És una sortida amb destinació estranya, però plàcida. No hi ha la pressa de l'horari. Anem fins a Fontana per agafar la línia verda que ens porti al paral·lel. Allà, davant del teatre Apol·lo hi ha la parada del 21. L'autobús que ens ha de portar fins el cementiri. Abans el 21 anava del Paral·lel al Carmel. Els temps canvien. Ja veig que em faig gran. Ara va del Paral·lel al Prat. Només en passen tres cada hora, així que ens toca esperar una mica. Esperem sota els lluminosos del teatre Apol·lo on s'està representant el sopar dels idiotes ... L'autobús circula deixant la muntanya de Montjuïc a la dreta i el port a l'esquerra. Aviat es reconeix el paisatge de la dreta. Nínxols i tombes omplen la paret de la muntanya màgica. Ens esperen més de 144.00 nínxols, més de 4.400 tombes, més de 1.500 panteons i més de 1.000 cineraris. Ocupem un autobús que va força buit. Poques parades fins a destinació. Baixem a la parada del cementiri. A l'entrada, la clàssica parada de flors. Es nota una mica de tensió a la comitiva. El lloc imposa. Suposo que imposa més en una generació poc treballada en el tema de la mort. Una generació a la que voluntàriament protegim d'aquestes coses. Fem bé? Ens dirigim al punt d'acollida per dir que hem arribat. Per sorpresa nostra, no ho teníem previst, ens rep la Carolina. La Carolina és encarregada de comunicació del cementiri. Diu que ens acompanyarà una estona. Vol venir amb nosaltres. Té curiositat. Tot una troballa. Circulem entre tombes, nínxols i panteons. N'hi ha de tots tipus i formes. Els estats de conservació també són molt diferents. 

 

La Carolina ens parla de les diferents rutes que es poden fer pel cementiri: l'artística, la històrica i la combinada. Ens explica que estan a facebook. El pensament és lliure i la imaginació també. No em deixa de provocar algun somriure pensant que s'explicarien entre ells els llogaters de l'indret. Entre Isaac Albeniz, Joaquim Blume, Francesc Cambó, Màrius Cabré, Xesco Boix, Joan Gamper i Joan Miró entre d'altres. M'imaginava la versió moderna de les connexions que  comentava en l'entrada del bloc del dia 2. Mentre caminem i anem cap el passeig de les escultures on els alumnes faran la seva feina, es nota certa tensió. Certa intranquil·litat. Encuriosits no paren de mirar panteons, làpides malmeses, nínxols desnonats, etc. Queden sorpresos d'algunes de les escultures. No a tots els fa massa gràcia passejar per aquell entorn. Sort que no veiem massa activitat pròpia del lloc. De fet algun treballador amunt i avall i poca cosa més. Ens crida l'atenció algun familiar netejant una sepultura. Fins i tot arribem a establir conversa. Els familiars es preguntem què fem allà. Xerrem i els expliquem quina tasca estem fent i els parlem de les rutes que es fan al cementiri. Ens desitgem bon dia i segueixen netejant la sepultura. La Carolina ens parla de la xarxa europea de cementiris. De les trobades que fan. Li seguim preguntant moltes coses. Fins i tot pel sentit actual d'un cementiri. Ella ens parla de la història de la ciutat, dels costums, de la necessitat de tenir localitzats als éssers estimats. És un bon lloc per cert transcendents. La conversa és amena, agradable i informal. Seguim caminant i localitzant estàtues i escultures. Ens explica que per demà dijous hi ha una ruta nocturna amb més de 500 persones. Han hagut de tancar inscripcions. Entre elles 35 dels anomenats gòtics. Es volien presentar vestits de victorians. Les habilitats dialèctiques, de la Carolina, els han dissuadit d'aquesta vestimenta. Ens acomiadem de la nostra guia. Abans ens comenta que volen fer concursos de dibuix i/o escultura aprofitant les visites. Tinc la sensació que seguirem en contacte. Ha estat un plaer compartir passejada i conversa amb ella. Cal felicitar-la per les iniciatives que volen tirar endavant. 

 

 

Els nois i noies trien les escultures. Treuen carpetes, fulls i mòbils i es preparen per recollir informació per treballar després a classe. Acabem la feina i respectuosament reprenem el camí de l'entrada. L'autobús no tarda gaire. Metro i cap a l'escola. Ara ens queda acabar el treball de plàstica i reflexionar sobre les impressions de la jornada.

Com sempre, totes les imatges a la web de l'escola.

Dia de la Diversitat

S'acosta l'hivern. Si, si, s'acosta l'hivern però després dels darrers dies grisos i plens d'aigua avui hem tingut un dia primaveral. Per sort, avui al matí ha tocat treva de pluges. Bona temperatura. Ideal per passejar per la part nord de Gràcia. Des del Catalunya fins l'espai La Fontana. La jornada esportiva, dels dilluns, ha estat curta. Bé, vull dir més curta del que és habitual. Hem escurçat la sessió de natació. El motiu era ben noble, participar en la jornada del Dia de la Diversitat. Puntualment hem arribat a la cita. Allà ens esperava un a munió de gent. Joves procedents d'onze centres ens trobàvem allà. Segons les previsions més de 400. Mirant les cares es veia de tot. Des del que es pregunta què faig aquí, fins el més motivat de tots amb ganes de participar i passar-s'ho bé. Semblaven formigues anant amunt i avall. Envaint tot els espais. Mestres i profes intentant organitzar i evitar un presumible caos. Ràpid a cercar la carpa de benvinguda per rebre les instruccions. Amabilitat extrema i tot facilitats i paciència. Donem les darreres instruccions i la butlleta de joc als alumnes. Uns quants es dirigeixen cap els monitors per fer els tallers, altres han de baixar a la planta -3 on hi ha la fira. El Dia de la Diversitat consta de la fira i dels tallers. La fira ocupa l'espai on tornarem per fer l'obra de teatre. La fira és un zoco, un mercat persa, un fòrum. Un espai ple de caos perfectament controlat i organitzat. Joves ocupant l'espai de la fira i fent les activitats. Com a premi un tampó per omplir la butlleta de joc. Tenim quatre zones buides a la butlleta i en necessitem omplir un mínim de tres per l'obsequi final. Repartits per les plantes 1, 2 i 3 de l'edifici estan els diferents tallers. Entre d'altres, tastets de la mediterrània, càmera fosca, discrimina ... qui?, l'amenaça silenciosa, diversitat familiar, contes romanae, etc. Per més informació sobre el Dia i les entitats podeu consultar l'entrada Preparant el Dia de la Diversitat dins d'aquest mateix bloc.

Participant en una ctivitat de la fira

L'espai de la fira

Contes romanae

Jocs d'ordinador per a l'erradicació de la violència

Tastets de la mediterrània

Què hauràs fet Adrià?

Retrobades I

Retrobades II

Després de passar per la fira i fer un taller, després de dues hores, toca la retirada. Recollim l'obsequi. Tots tenim 3 o 4 marques de tampó. Samarreta i quatre detalls més. Ara comença el moment de la reflexió de tot el que hem vist i fet. Una flor no fa estiu. No hem de deixar passar aquesta ocasió. Tot el que hem vist i treballat ara ho hem de pair. Hem de fer una digestió lenta i absorbir el màxim de nutrients. Aquests nutrients són els que ens han de fer unes persones millors, més humanes, més solidàries, més comprensives, menys egoistes, més participatives, ... Amb mires més obertes. La diada ha estat molt positiva, però ara ho hem de seguir treballant en el dia a dia. En totes les nostres accions i activitats.

Us deixo la Diada en imatges:

Trobareu totes les fotos a la web de l'escola. Finalment agrair i felicitar a l'organització i tots els monitors i monitores de la diada per la professionalitat, simpatia, bona predisposició i amabilitat mostrades en tot moment. Organitzar una diada així amb profes i alumnes no és gens fàcil i per això ho volia destacar.

Francès

Els idiomes són importants per poder anar pel món. Aquest any ho podem demostrar. A final de curs anem a passar una setmana a París. Per això és bo que els alumnes que fan francès com a segona llengua estrangera aprofitin cadascuna de les classes. Fer classes d'idiomes és complicat i generalment poc agraït. Al principi tot és molt lent. Aquest esforç suplementari és dur. I més avui en dia on tota gratificació ha de venir de manera immediata. Si no és així, no val la pena. Per això s'ha de valorar l'esforç que fan aquests alumnes i la seva professora, l'Elizabeth. S'ha de valorar molt l'esforç, perquè el més fàcil és renunciar i no complicar-se la vida. Complicar-se la vida amb més feina, més controls, més deures, més exàmens. No només pel treball que han de fer, sinó pel temps que hi han de dedicar. Temps que no dediquen a fer altres coses, ja siguin d'estudi o lúdiques. Aquests alumnes han de tenir un bon esperit de sacrifici. Han de tenir clar que estan invertint en formació. Una de les inversions més rentables que es poden fer avui en dia. Des d'aquí animem a professora i alumnes perquè segueixin lluitant contra corrent. Molts ànims a tots!

El Jordi parlant de la seva habitació

Els alumnes de francès amb l'Elizabeth

Sortim al mercat. Calendaris 2012

Si, senyor. Ha costat però ja ho tenim aquí. El primer producte surt al mercat. Els calendaris del 2012 amb les fotos de cada curs. Ara cal fer una bona campanya de màrqueting i arribar al màxim públic possible. Tenim 15 dies per fer una venda intensa si volem lliurar els calendaris el mes de desembre. Si volem preveure qualsevol possible incidència. Hem treballat força i hem hagut de refer moltes fotos. A vegades costa que no falti cap alumne/a. De totes maneres ara ja ho tenim tot controlat. Felicito a tota la comissió de calendaris. Ara és feina de tots en el procés de venda. Cal ser força actius. Durant les dues properes setmanes, dilluns i dijous tindrem punts de venda a les sortides de la tarda d'Encarnació i Bruniquer. Que tinguem bona campanya.

Tret de Sortida

Ja ho tenim. Ja hem donat el tret de sortida al Treball de Recerca. Ja estan constituïts oficialment els diferents grups, tenim temes i assignats els tutors de cada treball. Fins i tot ja tenim data de lliurament. Si, si. La data límit de lliurament serà el "proper" dijous, 29 de març de 2012. Ara doncs, ens hem d'organitzar. Ens queden més de 4 mesos que sembla molt de temps. Sembla comento que en un treball d'aquests hi ha la regla de 80-20. El 80% del temps me'l passo fent recerca i organització de la informació i el 20% escrivint. Abans d'escriure he de saber molt bé el què vull posar i com ho vull posar. Recordeu que tenen tutors per fer el treball. Els tutors són els guies. Si tot va bé i van treballant i fent cas als tutors, tot flueix amb normalitat i no hi ha sorpreses al final. De fet, d'això es tracta. Per això serveix el tutor del treball. Cal però que ells i elles l'utilitzin i li facin cas. El més important de tot és una bona organització i unes bones trobades de seguiment. Que vagi molt bé a tothom!

S'acosta l'hivern. Ha començat la campanya electoral. Quina mandra. Cal fer campanyes electorals d'aquest estil? Cal la jornada de reflexió? Cal fer mítings mediàtics a les hores dels telenotícies? Cal fer mítings? Confesso que no entenc res. Cal desqualificar sempre a tort i a dret i no explicar un programa que després no aplicaràs i ningú et demanarà justifcacions i seguiràs fent el que vols o el que et deixen des de fora? Cal fer programes del dia de les eleccions on guanya tothom. Segueixo sense entendre res, però aquests dies de preeleccions em fan molta mandra. Per donar una nota d'optimisme us presentaré un autèntic brot verd. L'espectacle Raoul de James Thiérrée. Espectacular i força, força, recomanable. M'atreviria a dir que imprescindible. Ple de sensibilitat, plasticitat, imaginació, condició física, creativitat, originalitat, sorpresa, humor i domini de l'espai escènic. 90 minuts de teletransportació a un món de fantasia per seguir creient que quan s'ajunten talent i l'esforç els resultats són extraordinaris. Un model a seguir.

Tot cercant l'ADN

Avui els companys de Biologia s'han posat les bates, que no les botes, i han pujat cap al laboratori. L'objectiu era extreure l'ADN d'una ceba. Tots els materials preparats: la ceba, el detergent, la sal, aigua destil·lada, el suc de pinya i l'alcohol. Ja estem preparats per fer de científics. Una de les primeres operacions és la que ha provocat més plors: pelar la ceba. De fet no sabem si tots els que ploraven era per pelar cebes o hi havia altres motius. Esperem que no. Després de tallar-la una miqueta afegim detergent, sal i l'aigua. Quan tenim la barreja la triturem amb la batedora. Tot seguim ho colem i afegim el suc de pinya. El pas més complicat és afegir l'alcohol a poc a poc, tot caient per les parets del vas. Després de reposar s'haurien d'haver creat dues capes. A la capa superior s'hauria d'haver format la cromatina de l'ADN sencera. En el seu ímpetu la majoria ha triturat massa i la cromatina no els ha sortit sencera. Els ha quedat tota esmicolada. De totes maneres l'experiència a estat més que positiva. Potser ha estat una de les primeres passes d'alguna carrera prometedora. Això només ens ho dirà el temps. De moment us passo l'experiència en imatges.

 

Com va dir Confuci:

"M'ho van explicar i ho vaig oblidar,
ho vaig veure i ho vaig entendre,
ho vaig fer i ho vaig aprendre."

Preparant el Dia de la Diversitat

El proper dilluns, 7 de novembre participarem en el dia de la diversitat. Anirem a l'Espai la Fontana que es troba al carrer Gran de Gràcia. Allà desenvoluparem uns tallers per tal de treballar aquests temes. Us passo informació del què treballarem o de com ho farem. Deixeu-me que ho faci mitjançant les instruccions que ens han enviat des de l'organització de la diada.

A través de les diferents activitats, els participants treballaran nou drets fonamentals:

• Diversitat cultural
• Dret a ser escollit
• Drets a una bona administració
• Diversitat de creences
• Integració de les persones amb discapacitat
• Llibertat d’associació
• Dret a la integritat
• Llibertat d’expressió i informació
• No discriminació

Per preparar el Dia de la Diversitat us hem penjat a la web del l’esdeveniment (www.diadeladiversitat.cat) un conjunt de materials on hi trobareu informació i continguts que us seran útils per al treball a  l’aula dels Drets Humans que es defensen des de cada una de les entitats que proposen activitats durant la jornada.
Tots els materials que us recomanem estan elaborats per les entitats que organitzen o col·laboren en el Dia de la Diversitat.

La Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea representa la síntesi dels valors comuns de tots els Estats membres en un sol text. Aquesta Carta explica quins són els Drets que tenim garantits pel fet de ser europeus. Podeu trobar la Carta sencera en aquest enllaç: 

http://w3.bcn.es/fitxers/dretscivils/annexe32.cartaeuropeadedretsfonamentals.699.pdf
I una bona síntesi en sis imatges en aquest altre:
http://www.europarlbarcelona.eu/view/ca/Publicacions/en_sis_paraules.html

Al web de la regidoria de Drets Civils de l’Ajuntament de Barcelona trobareu un document molt visual seguint els criteris de lectura fàcil per poder treballar la Declaració de Drets Humans. El podeu descarregar des d’aquí:
http://w3.bcn.es/fitxers/dretscivils/declaraciodhlf.112.pdf

Tal i com s’ha comentat, al llarg de totes les activitats es treballaran 9 drets. Cadascuna de les entitats que hi participa treballa al voltant d’un o més dels Drets treballats. A la seva plana web hi podreu trobar pistes sobre quina és la seva feina i com la porten a terme:

Regidoria de Drets Civils de l’Ajuntament de Barcelona
http://www.bcn.cat/dretscivils

Agència Europea de Drets Fonamentals
http://fra.europa.eu

Fundació Migra-studium
http://www.migrastudium.org/
Plataforma per la Llengua
http://www.plataforma-llengua.cat/
Fundació Secretariat Gitano
http://gitanos.org/
Hospital Sant Joan de Déu
http://www.hsjdbcn.org/
Federació Catalana d’Organitzacions no Governamentals pels Drets Humans
http://www.dretshumans.cat/
La Formiga
http://www.laformiga.org/
Connectats
http://www.connectats.net
Associació de Famílies Lesbianes i Gais
http://www.familieslg.org/
Consell de la Joventut de Barcelona
http://www.cjb.cat/
SOS Racisme
http://www.sosracisme.org/
Associació Catalana per la Infància Maltractada
http://www.acim.cat/ca/index.html
Justícia i Pau
http://www.justiciaipau.org/
Moviment per la pau
http://www.movimentperlapau.org/

Per tal d’unificar i vincular mes directament la participació dels alumnes al dia de la diversitat hem preparat un joc de preguntes i respostes que hauran d’anar resolent durant la seva visita a l’esdeveniment.

El joc té una dinàmica molt simple, al arribar al CC cada alumne rebrà una targeta i se’ls explicarà que han de passar com a mínim per 4 activitats diferents, fer-les i respondre correctament les preguntes que els faran, per tal d’optar al regal que els entregaran al sortir del recinte. Si tenen les 4 caselles plenes se’ls entregarà un present, en cas contrari, no.

Així, cada cop que realitzi un taller o una activitat de fira i respongui bé a la pregunta, les entitats faran una marca a la casella corresponent i el participant podrà continuar amb la seva visita.

Un cop tingui les 4 caselles plenes, ja podrà rebre el seu present. No cal esperar-se a l’hora de sortir, així afavorirem al repartiment escalonat dels regals.

Cementiri. Dia dels morts.

Després de la tempesta d'aquesta nit a Barcelona sembla que si que s'acosta l'hivern. Cada vegada està més a prop. És curiós la quantitat de lectures que tenen aquests mots: s'acosta l'hivern. Només que deixis volar una mica el pensament de seguida en trobes moltes de significacions. És aplicable a molts  camps diferents. Ni us explico les que té quan la sortida és al cementiri. Aquest hivern és un tipus d'hivern llarg i fred. Molt, molt llarg. Molt, molt fred. Esperem que tardi molt ha arribar perquè després ja no ve una nova primavera. De fet, dura una eternitat. Els cementiris sempre m'han agradat i m'han cridat l'atenció. Tenen un no se què, que m'atrauen. Gairebé com un imant  Sempre que vaig de viatge, si puc, entro als cementiris. Sobretot dels pobles petits. Qui no s'ha acostat a un cementiri de nit deixant que les pors penetrin per tots els porus de la seva pell. Posant-te en estat d'alerta, com si algun perill fos proper. És un lloc on es respira pau i tranquil·litat. Quina ironia. Sort que és respira pau i tranquil·litat. No m'imagino els llogaters fent festetes nocturnes i reunions de veïns. M'agrada mirar les dates de naixement i mort. Deu ser per qüestions numèriques. M'agrada veure les tombes i els mausoleus. Les criptes. Les estàtues i altres ornaments. M'agrada especular sobre les seves vides i les seves morts. Què devien fer. Com devien viure. Quins neguits tenien. Van patir. No van patir. Van fer patir. No van fer patir. A qui van estimar. Com van estimar. Quins secrets inconfessables es van endur a la tomba. Quins perdons no van arribar a demanar mai. M'agraden els cementiris perquè són un lloc de comunió, de connexió amb les generacions precedents. Tinc la sensació que els que estan en descans etern penetren en el teu pensament i et fan reflexionar. D'alguna manera es comuniquen amb tu. Cada vida ha tingut la seva utilitat i té coses a dir. Ha estat important per algú. És un lloc que et fa tocar de peus a terra i et recorda quin és el nostre gran destí. Un destí necessari perquè hi hagi renovació. Cal renovació per seguir tirant endavant. Cal netejar. Cal airejar. Cal deixar lloc als que venen darrera. És llei de vida. És un espai que et recorda que les coses cal fer-les ara. Que cada dia s'ha de viure intensament i donant-li sentit. De tots els cementiris potser el de Montjuïc és el més especial per mi. És el que més a prop em connecta amb aquest més enllà, amb aquesta foscor eterna i per això li tinc un sentiment especial.

Sembla una sortida maleïda. L'hem hagut d'ajornar un altre cop. A veure si a la tercera ho aconseguim ...

Protagonistes

No patiu. Quan parlo de protagonistes no parlo del programa del Luís del Olmo amb més 11.000 emissions, actualment a Punto Radio o millor dit ABC Punto Radio. No es tracta d'aquests protagonistes. Vull dir que a tothom o gairebé tothom li agrada ser protagonista d'alguna cosa. A tothom li agrada tenir el seu minut de glòria. No entraré en detalls ni exemples com els que ens envolten per tot arreu. A la televisió, on la gent es vén pel seu minut, etc. Parlo de gent en formació. Parlo d'alumnes. Parlo del grup. Se que parlar del grup acostuma a aixecar ampolles i ho entenc. Quan parlo de grup, parlo de gent que té uns objectius comuns i ha de col·laborar, ajudar-se i organitzar-se per assolir-los. És evident que uns tiren del carro més que els altres. Però la vida és així i hem d'aprendre a gestionar-ho. Quan parlem de nivell acadèmic el grup perd més el sentit. Aquí s'ha de demanar al grup que les classes es puguin desenvolupar amb normalitat i sense entrebancs. A nivell acadèmic hem de treure de dins els potencials de cadascú. Parlo d'aplicar correctament la igualtat, quan toca, i l'equitat, quan toca. No parlo de mediocritat. No parlo de convertir en gris els contrastos de blanc i negre. Parlo de cercar l'excel·lència. A vegades amb més fortuna. A vegades amb menys. Aquesta és la nostra tasca com a docents. Quan els temes no són acadèmics hem de gestionar el grup. Hem d'aconseguir que es desenvolupin i s'impliquen amb les feines a fer. En les feines a fer en benefici de tots. Aquí si que preval el grup. Sobretot quan hi ha objectius comuns. Aquí hem de gestionar decepcions i frustracions. Hem de gestionar èxits i egos. Aquí és una escola del que es trobaran després. Aquí han de començar a preparar-se pel futur. Aquí si que hem d'intentar que tothom se senti protagonista. Que tothom se senti útil. Que tothom tingui el seu minut. Que tothom trobi el seu espai i el seu moment. Aquí si que és important que tothom que vulgui tingui el seu instant. Hem de procurar que tothom participi. Aquí si que hem de ser generosos i a vegades hem de fer un pas enrere pel lluïment dels altres. Altres que formen part del grup i ens fan avançar individualment i col·lectiva. Parlo de protagonistes i no de protagonismes. Aquí si que hem de defensar els protagonistes per sobre dels protagonismes. A vegades ho farem millor i a vegades pitjor. A vegades coordinarem millor i a vegades pitjor. De totes maneres la bona voluntat hi és. L'acompanyament hi és. Aprendre i créixer passa per aquests camins. Això és una cosa que tots haurien i hauríem d'entendre.