Bon Nadal

Els alumnes de 4t us desitgen unes bones festes. Us donen les gràcies a tots pel vostre suport i us deixen un tastet de les nadales que han cantat aquesta setmana pels carrers de Barcelona. Pi i Margall, la Plaça Garriga i Bachs i la cantonada Torrijos - Travessera de Gràcia, han estat els escenaris de les seves actuacions. Moltes gràcies a tots, perquè gràcies a vosaltres, París està més a prop.

BON NADAL I MILLOR ENTRADA D'ANY A TOTHOM!!!

Recordeu que ... s'acosta l'hivern de veritat!

Punt i seguit

Últim dia de classe. Bé, de fet últim dia de permanència en centre abans de Nadal. El matí exhaureix les hores fins la traca final. La traca final està composada de l'últim episodi de l'amic invisible i les notes. Normalment les notes ja no generen massa sorpreses. Algun que altre ensurt i poca cosa més. Tot ja estava bastant dat i beneït. Esperem que, en alguns casos, serveixin per generar reflexió i alguns canvis d'actitud en front la feina. A altres, serveixin per agafar noves energies per seguir treballant. Nadal és bona època per fer propòsits que després no complirem. Però el primer pas és fer els propòsits. Així doncs, a fer bons propòsits.

Us recordo que tenim dos bolos pendents. Demà al centre, allà al costat de la Catedral, i dissabte a Cal Ros.

Ja el tenim aquí

Qualsevol predisposició en favor d'una forma podrida

de govern ens incapacitarà per a discernir-ne una de bona.
—Thomas Paine, escriptor i polític

nord-americà d'origen anglès (1737-1809)

Ja no ho hem de dir més. Ja no cal dir ... s'acosta l'hivern. Malgrat tot, nosaltres ho seguirem dient. L'hivern astronòmic ja és aquí. Avui ha arribat amb temperatures suaus. Segur que aquestes temperatures són un brindis al Sol. Són la calma abans de la gran tempesta. L'altre hivern; el cru, fred i llarg de veritat, encara està per arribar. Ja el notarem, no patiu. De moment als treballadors públics als hi han retingut un IRPF d'una cosa que encara no han cobrat, i ja veurem si cobren. Però avui, per sobre de tot, és un dia d'emocions contraposades. La loteria, l'amic invisible, les notes, el dinar amb els companys, l'inici de les vacances ... Amb això no vull dir que les notes siguin una loteria encara que de fet són números cantats en la major part de casos. Són el resum del treball, l’esforç i l'evolució d'un trimestre. Hem fet molt, però encara ens queda molt per fer i cada cop menys temps. En molts casos segueixen treballant a batzegades. En molts casos encara no han aprés a controlar l'efervescència i, s'esbraven amb facilitat. No són regulars. Potser les noves generacions no ho han de ser de regulars amb l'esforç i estem lluitant contra molins de vent. Fem campanyes fortes i ens cansem. No mantenim el ritme. No som constants. S'ha de recordar que encara ens queden algunes plantes de nadal per vendre o es va suspendre el bolo d'ahir a la tarda per manca de cantants. És una llàstima, però a alguns no els podem demanar més. No els hem de demanar més. I tant que no, prou que fan. No podem cremar les naus sempre dels mateixos. No es pot abusar. Cal la implicació de tots. Dels altres. En aquest punt encara anem una mica coixos. Quan fallen els de sempre, els que fan de pal de paller, quedem a zero. En aquest sentit ens queda camí a recórrer. Hem de lluitar contra la cultura del ja m'ho faran, ja m'ho demanaran i, si em puc “escaquejar”, millor. Es tracta d'entendre que tots podem i tots hem d'aportar. Aportar sense que ens hagin d'estar al darrere. Al final és en benefici de tots. Seguirem lluitant. Seguirem treballant. Ho hem de fer perquè ... s'acosta el veritable hivern ... i cal que estem tots junts per fer-li front.

Més bolos

Com deia el gran filòsof del segle XX, Bernd Schuster, "No hace falta decir nada más". Gaudiu de l'espectacle ofert avui a Can Ros:

Fira de Santa Llúcia

S'acosta l'hivern. El dia s'ha despertat gris i mandrós. Sembla que s'hagi donat per vençut davant l'arribada de l'hivern. Sembla que ja no tingui ganes de seguir lluitant. Accepta la rendició incondicional. Malgrat el dia gris, emprenem camí cap el centre. Sembla que hi estiguem abonats. Ahir, avui, divendres... Avui anem a gaudir del centre. Anem a fer una passejada per veure i viure l'esperit nadalenc. Sortida de 3r i 4t d'ESO. Sortim junts cap el metro. Són poc més de les 10 del matí. El dia segueix gris. Temorós i poruc davant l'anunci dels nous ministres. No n'hi ha per menys. S'anuncien més retallades. De tant retallar ens quedarem sense tela. Baixem a Jaume I. L'activitat comercial, a centre ciutat, poc a poc s'anima. Les últimes paradetes de Santa Llúcia, que encara estaven tancades, van obrint els porticons. Pel centre hi ha gent però no massa. Per la fira transiten, bàsicament, escoles i guiris. Gent, però poca activitat comercial. La gent s'ho pensa abans de gastar un euro. Pels alumnes, dia tranquil, abans de les notes. Les notes arriben demà, com l'hivern astronòmic. Hi haurà alguna relació? Algú és quedarà glaçat? S'acosta l'hivern ... un hivern llarg. Molt llarg ...

Bolos

S'acosta l'hivern. Fa fred. Força fred. Per això els alumnes de 4t s'escalfen cantant. Ahir van començar la sèrie de concerts al carrer Pi i Margall. Avui, al costat de la Catedral, no massa lluny de Santa Llúcia. El centre està efervescent. Il·luminacions de tots colors. Gent amunt i avall. A portal de l'Àngel hi ha animació. Les llums de Nadal i les músiques escalfen l'ambient. El pessebre de la Catedral presideix el claustre i davant de Santa Llúcia, una sola feligresa. Li he donat records de part vostra. A Santa Llúcia, no a la feligresa. Sempre l'hem de tenir present. De totes maneres la fira de Santa Llúcia no està a petar.  Pots passejar tranquil·lament mirant les parades de pessebres, caganers i arbres de nadal. Demà sessió doble. Matinal a Travessera cantonada Torrijos i a la tarda tornem a Pi i Margall. Si les veus i les ganes aguanten, divendres de nou al centre i dissabte, vigília de Nadal, a Travessera - Torrijos. Estan imparables. A veure si les veus i les energies aguanten. Les ganes i la il·lusió pels núvols. No estem tots. Ve aquell que pot i en té ganes. Avui erem 16. Ganes d'ajudar al grup. Ganes de desinhibir-se. Ganes de passar-s'ho bé. Ganes de fer pinya. Ganes de deixar enrere les vergonyes. Ganes d'aprendre que costa guanyar diners. Ganes de créixer. Això també és formació. Són experiències que segur que més endavant recordaran amb certa nostàlgia i, si cauen quatre euros, millor que millor. París estarà més a prop. Sempre costa arrencar, però després tothom s'anima. 80 minuts més tard algunes veus es comencen a rendir. Cal recollir i esperar a demà. Creuem la plaça Sant Jaume i cap el metro. Així tanquem recorregut pel centre. Demà actuació doble. Cal recuperar les veus. És bo no obligar. Tothom però, ha de ser conscient que els cantaires i les cantaires donen el seu temps, les seves veus, les seves ganes i la il·lusió per un projecte comú. Aquesta és l'actitud que hem d'agrair i per això els hem de felicitar i animar. Recolzar i acompanyar. Som 30 i moltes coses a fer. És bo que tothom participi en alguna. Necessitem a tothom. De moment us deixo amb algunes nadales collita d'avui. S'acosta l'hivern. Es preveu que serà llarg, dur i cru però, units li farem front.

Festa de Nadal. Diumenge, 18.

En la vida d'un home només poden ocórrer dues tragèdies.

La primera: no arribar a complir els desitjos.

La segona -qui ho diria!- arribar-los a complir.

Òscar Wilde

S'acosta l'hivern. Cada dia fa més fred. Bufa el vent. Vent que augmenta la sensació de gelor. Segur que, aviat, farà més fred. Mentre això passa i esperem l'apocalíptic discurs de demà del nou Presidente, avui ha sortit el Sol. L'astre rei ens il·lumina i escalfa. Intenta, inútilment, combatre l'arribada de l'hivern. Intenta, inútilment, lluitar contra les hores de foscor. Avui ha estat un dia radiant: la Marató, el món de la pilota -això radiant per alguns, altres segueixen sense voler entendre- i la festa a l'Escola. La diada d'avui és una festa de tota la comunitat. És el dia de la cantada de Nadal. Si, ens trobem per desitjar-nos bones festes. Però és més que això. És un punt de trobada de tots. Per nosaltres és una festa gran que volem compartir amb tothom. És un punt d'unió entre tots. De contacte. D'intercanvi. És un dia que potencia els vincles, els lligams entre tots. De que tothom senti que forma part de l'Escola. De mostrar què fem i com ho fem. De compartir. De deixar-vos entrar a casa nostra que és casa de tots. És on tots els alumnes, tots els companys i tot el personal passa hores i hores. Hores que compartim amb els vostres fills i filles. Amb els vostres infants. Amb els vostres adolescents. Hores on compartim alegries i tristeses. Hores on compartim coneixement i sensacions. Hores on compartim felicitat i dolor. Hores on hem de gestionar emocions. Moltes emocions. Hores on veiem créixer generacions. Hores que s'inverteixen en ajudar a "fer" persones. Per això m'agrada fer 4t. 4t és el final del procés i és on es recullen els fruits. Els fruits de la feina de tots els companys. De tot el personal que treballa directa o indirectament a l'Escola. On aprecies que tot allò que s'ha treballat abans comença a lluir. Tota la feina que s'ha fet a l'aula i fora l'aula treu el nas. Així, permeteu-me que feliciti a tothom per la diada. Tots la fem possible. Però des d'aquí. Des d'aquest espai, m'agradaria felicitar especialment als alumnes de 4t d'ESO. Felicitats a tots aquells que vàreu participar en la jornada d'ahir per la vostra predisposició, energia i ganes de col·laboració. Aquesta resposta és la que dona sentit a la nostra tasca. Us deixo unes imatges de la jornada amenitzades amb una cançó escrita per Josep Thió. Quan somrius. Mentre mireu les imatges penseu en els vostres desitjos. Lluiteu per complir-los, però mai deixeu de tenir nous desitjos pels que lluitar. Si poden ser col·lectius, molt millor. Nosaltres, igual que fan alguns clubs de futol, seguirem lluitant. Malgrat s'acosti l'hivern.

Per l'Adrià

Tots i totes els companys i companyes de classe volem una ràpida recuperació de l'Adrià. Per això li dediquem aquest petit espai. Els teus companys de Física i Química, "supermotivats", et passen el que han fet avui a classe. Segur que això t'anima molt. Apa Adri, a fer bondat i recuperar-se aviat. Que la força estigui amb tu. Que la força t'acompanyi.

Aquest és el Nadal que ens espera

Màxima concentració a classe

L'Òscar comprovant les forces interiors

Volem la ràpida recuperació de l'Adrià!!!

Diàlegs radiofònics

S'acosta l'hivern. Cada cop l'ambient és més gèlid. Aquest cap de setmana baixaran molt i molt les temperatures. Això diuen. Com sempre ens van preparant. D'aquesta manera quan arribi ho acceptarem millor. Més freds, més que congelats, s'han quedat els que cobren de la Generalitat. De moment s’endarrereixen els pagaments als proveïdors i la paga de Nadal dels treballadors públics es veu afectada. Només cobraran el 80%, i tard. L'altre 20%, ja veurem. Recordo que la paga de Nadal és una ficció. No deixa de ser part del sou. Per altra banda, el més lamentable és el motiu. El motiu oficial. El motiu, que dona la Generalitat, és que Madrid no paga els famosos 759 milions. Quina excusa. Aquests diners no eren per infraestructures. Quina previsió. En definitiva, quina barra. Com sempre a “pringar” i tragar. I si deixem de pagar impostos perquè la Generalitat no paga perquè Madrid no paga? Per això fan bé els alumnes de francès. Van millorant en aquesta llengua. Mai se sap on, ni com acabaran. Per sort el francès no s'acaba amb la França metropolitana, Sarkozy i companyia, i s’estén a qualsevol dels 5 continents. Segur que a nivell planetari hi haurà més oportunitats, o no. Observeu els progressos en aquesta llengua, paga la pena. Pareu bé l'orella. És un treball digne del gran Guillermo Sautier Casaseca:

S'acosta l'hivern. Si seguim a aquest ritme de retallades passarem fred, molt de fred. De l'oest encara han de bufar vents. Ja cal que us poseu pedres a les butxaques. Els vents, quan bufen de la meseta acostumen a fer mal. Molt de mal. Penseu que sempre tenen tendència a bufar cap aquí. I la primavera es veu tan lluny, però tan lluny, tan lluny, que no sabem quan podrem tornar a gaudir d'una primavera. Fins i tot, dubtem de si tornarà algun dia, la desitjada primavera ...

Sant tornem-hi

Després dels exàmens del primer trimestre, de la jornada d'avaluació, de la setmana de ponts i de la retirada de la figura de l'Iñaki del museu de cera de Madrid, l'activitat torna a la monotonia. Classes, assajos de l'obra de teatre, preparar la cantada al carrer i pensar en més coses per ingressar diners. París ens espera i cal fer un bon calaix. A veure si les plantes de nadal ens ajuden. Bé, ben bé a la monotonia no. Entre classes estem preparant l'arribada del Nadal. Recordeu que diumenge 18 tindrem la tradicional trobada a l'escola. Us esperem a tots. Bé aquesta petita entrada és per passar-vos imatges d'aquesta tornada a la normalitat, tot esperant les vacances de Nadal. Observes la classe, les escales i els passadissos de l'escola i poc a poc van agafant color i calor de Nadal. La il·lusió, sobretot entre els més menuts, va en augment aquests dies. Bé us passo les imatges.

Santa Llúcia

Ara si que estem fotuts. Aquest matí ho he sentit a la ràdio. Han dit: "Ara si que ve l'hivern". Se m'ha gelat fins el moll de l'os. Malgrat tot, hem de ser forts i seguir. Això, és el que deu pensar la monarquia. Fins i tot la monarquia té problemes. El "pobre" Iñaki apartat dels actes oficials i la Casa Reial havent de fer públics els seus comptes. Explicant en que es gasta 8.5 milions d'euros anuals. Quina pena que em fan. Tenint el compte la presumpció d’innocència, li calia? De fet, cal la monarquia? La Place de la Concorde sempre ha estat massa al nord. Allà fa una mica més de 200 anys van rodar molts caps. Avui és Santa Llúcia. A Santa Llúcia li tinc gran devoció. Sempre m'ha fascinat. De petit vaig tenir un problema visual que va detectar la meva àvia. Es veu que més que llegir, jo entrava dins dels llibres.  La meva àvia va veure que allò no era normal i em va portar a veure a Santa Llúcia. Suposo que, si em passés ara, seria abduït per una consola i recuperar-me, tornar-me del ciberespai, seria més complicat. Sempre m'ha impressionat molt en aquesta diada la quantitat d'espelmes, avui en dia llumetes - sense comentaris -, i tot aquell fervor que envolta el claustre de la catedral. Aquella regulació de la cua de fidels per poder veure a Santa Llúcia. Llàstima que la fira ja no ocupi els laterals de la catedral. Allò feia encara més impressió, més caliu. Més calor humà. Més ambient de festes nadalenques. Catedral, que vaig veure l'altre dia, que fa pagar l'entrada, 6€. Per calmar la nostàlgia, la propera setmana anirem a cantar per aquells paratges. Si ens voleu venir a veure estarem els dies 20 i 23. Dimarts i divendres, de 18 a 19h30 a la plaça Garriga i Bachs, allà al carrer del Bisbe. Quedeu tots i totes convidats a la cantada de nadales. Sembla que Santa Llúcia em va recuperar una mica i em va permetre veure les coses amb una o a una certa distància. Aquesta distància va força bé per dies com avui. Avui avaluem 4t d'ESO. L'avaluació del primer trimestre. Per avaluar necessites aquesta distància. No només avalues a partir de notes dels exàmens. De números freds. Els exàmens són una part de l'avaluació, però no l'única. L'avaluació sempre té una part subjectiva. L'ha de tenir. Avalues tot un trimestre de feina. Tot un trimestre d'aprenentatges. D'on estaves i on estem. De la feina feta. L'evolució. Avaluar és molt complicat. La primera avaluació potser no, l'última si. I l'última de 4t encara més. A les nostres mans està el futur dels alumnes i malgrat veure a certa distància, aquesta és una distància espacial i no temporal. No veiem que passarà. No veiem el futur i hem de decidir el millor per aquell alumne. El que nosaltres pensem que és millor. Més enllà dels freds valors de les notes. Com he comentat altres vegades, nosaltres treballem amb persones. Amb persones com un tot. No amb ampolles. I les persones estan dotades de sentiments, sensacions i emocions. Emocions i circumstàncies personals. En plena adolescència tot això és un còctel molotov. Per això és tan complicat avaluar. Per això és bo tenir aquesta distància. Per poder veure i analitzar la globalitat. Per poder veure a distància. Per això avaluar és un fet de molta responsabilitat. De les nostres decisions depenen futurs. Futurs de persones. I això no és una cosa banal. Que Santa Llúcia ens conservi la vista. Amb tot això, us recordo el que han dit avui a la ràdio: "Ara si que ve l'hivern" ...

Superat el pont

Preguntar una vegada és una vergonya momentània,

no preguntar mai és una vergonya per a tota la vida.
Proverbi japonès

Superat el pont, l'hivern està més a prop. Comencem el segon trimestre i s'acosta l'hivern. Aviat tindrem nous presidents del congrés i del senat. Ara ja començo a tenir fred, molt de fred. Serà que s'acosta l'hivern? Que Santa Llúcia, que serà demà, ens conservi la vista clara per veure el que ens ha de venir. Aquest cap de setmana hem tingut un altre brot verd. Això dona esperança. A alguns fins i tot una, dues i fins a tres alegries. M'imagino que algú es va mocar fins a tres vegades dissabte. Però, tots hem tingut un brot verd. No voldria frivolitzar amb el futbol que només és "un joc" i on es mouen molts diners. Però degut a la manca de referents a tots nivells ens hem d'agafar allà on podem. Ens agradi o no. Estiguin a un altre nivell o no. No podem negar que hi ha una manera de fer, un estil, una manera de comportar-se dins i fóra del camp que haurien de ser un model per molts. No sabem que passarà més endavant. No sabem si el model rebentarà en mil trossets. Però gaudim del que tenim ara. Una flor no fa estiu. Però anys de feina si fan un model, un referent. Que hi ha una trajectòria. Que no es depèn d’un fet puntual. D’un dia puntual. D’un resultat concret. És el triomf de la feina ben feta. De l'esforç. De la constància. Del sacrifici individual pel bé del col·lectiu. De la humilitat. De la implicació. Del respecte a tothom. De creure en el què fas. De seguir fidel a un estil passi el que passi. De creure en el model. De sentir-se orgullós del projecte. D’entendre que és un joc i en un joc a vegades es guanya i a vegades es perd. Que no és qüestió de sort. És qüestió de treball i esforç. Tot això front els egos pujats. La prepotència. Menystenir als altres. La supèrbia. El ser guapo, ric i jugar bé a futbol. Hem d'insistir molt. És la feina del dia a dia la que ens portarà als èxits. És el picar pedra el que ens acostarà als objectius. És el respecte a tothom i el treball en equip el que ens acostarà a les nostres metes. És la implicació de tothom. És la iniciativa individual pel bé de tots, pensant en el col·lectiu. És pensar el què puc fer pel grup enlloc de pensar el què el grup pot fer per mi. És pensar en què puc aportar al grup enlloc d’esperar que em diguin el què he de fer. És treballar pel grup encara que no llueixi individualment. És tenir un objectiu comú. És lluitar per aquest objectiu. És fer un pas endavant i no un enrere. És assumir responsabilitats. A veure si recollim algun d’aquests brots abans que ens atrapi l’hivern. Tic, tac, tic, tac ... l’hivern s’acosta i el temps passa. Aviat haurem de prendre decisions i hem d’estar en condicions de poder-les prendre. Hem de tenir controlades les emocions i pau interior. Són decisions que no es poden prendre a última hora ni en calent. S’acosta l’hivern. Per alguns serà més fred que pels altres ...

Entre ponts

No corris, vés a poc a poc.
On has d’anar és cap a tu mateix.

Haiku japonés

S'acosta l'hivern. Mentrestant nosaltres entre festius. Com si es tractés de l'oca: "de puente a puente" ...  S'acosta l'hivern i la marea blava. La marea blava i els més de 750 milions no pagats de l'Estatut. Els milions no pagats i més retallades. Ja ho diuen això. Ves avisant de que les coses van malament perquè quan hagis d'actuar, quan més endavant, hagis de retallar més, tothom ho assumirà amb resignació. I nosaltres anar exigint responsabilitats als nostres alumnes. Aquí, en el nostre país, qui les assumeix? Estem a la setmana de la reunió Merkel - Sarkozy. Aquells que venen coses que no tenen i deixen diners que no existeixen a un preu caríssim. Tot per salvar-nos i tenir-nos una mica més collats. Perdoneu, però jo no entenc res. La cooperativa de l'Aldea. Aquells que passen totes les auditories i després els diners desapareixen. Deu ser cosa del mag Lari. De la cimera del canvi climàtic de Sud-Àfrica. On ningú compleix els tractats, ni els mínims dels mínims. Però es reuneix molta, però que molta gent. Si no han de fer cas, s'ha de reunir tanta gent? Del Madrid - Barça, n-èssim partit del segle d'aquest any. Si seguim així els segles cada cop seran més curs i això voldrà dir que viurem molts i molts anys. Sinó pregunteu-vos quants partits del segle heu viscut. S'acosta l'hivern. Mentre s'acosta l'hivern, nosaltres anem decorant la classe per Nadal. Ja us vaig deixar uns vídeos on els alumnes de 4t d'ESO participaven en la decoració de l'escola. Avui els veureu preparant la decoració de la classe. Aquest any amb materials reciclats: tetrabicks i cartrons dels rotllos de paper de cuina i wc. Ja veureu quines decoracions més currades. Sovint passa que actuen com el soufflé. Tots volen participar. Tots volen treballar molt i de la mateixa manera es desinflen. Resulta complicat mantenir la tensió i la producció global. Total que acaben pencant els de sempre. Res, o poca cosa comparada amb la realitat que ens envolta. A petició popular estem fent l'amic invisible. Recordo que el més important és ser actius i fer més agradable la vida a un company/a al llarg d'aquests dies. Això ho hauríem de fer més enllà de les vergonyes i timideses pròpies de l'edat. A aquestes vergonyes i timideses alguns li dirien "morro" o "passotisme". Sabem que hauria de ser sempre així, no només aquests dies, però ens podem donar per satisfets si com a mínim és al llarg d'aquest parell de setmanes. De les reflexions que anem escrivint al blog n’hauríem de treure conclusions i poder-les aplicar al nostre dia a dia. És un procés lent, però hem de confiar que donarà els seus fruits. Segur que si. De fet quan fem sortides tothom diu que són tan "macos". I és cert, no ens podem queixar. Però això tampoc vol dir que ens haguem de conformar.

Malgrat el que diguin els experts i els opinadors professionals que gaudiu dels dies de descans ... que s'acosta l'hivern!

Setmana de ponts

Som responsables no només del

que fem, sinó també del que no

fem, del que no diem…

Martin Luther King

Aquesta en la que ens trobem és una setmana estranya. Per tot arreu anem sentint opinions molt diverses. Unes a favor i les altres en contra. Uns diuen que les festes s'han d'ajuntar. Que una setmana així no pot ser. Que som un país de pandereta i poc treballador. Que els alemanys treballen molt més. Que així no sortirem de la crisi. Altres defensen aquesta setmana. Que no bé d'aquests dies. Que la situació no s'arregla treballant més hores. Que no vulguem arreglar en dos dies el que ja fa temps que sabem, etc. Que la previsió és fonamental. Bé la situació en aquests moments és la que és i no cal donar-li més voltes. És així i amb això hem d'anar fent. No cal malbaratar tanta saliva. Tants escrits. De tot això la propera setmana ja no en parlarem. Farem com fem les coses aquí. En tronarem a parlar quan això torni a passar i, qui dia passa, any empeny. El que hauríem de fer és aprofitar la setmana, aquesta petita pausa, per veure que cal canviar per tirar endavant. Que cal que modifiquem per millorar. Per retrovar-nos amb nosaltres mateixos. Podem dedicar algun dia a pensar. Una de les nostres tasques és ajudar a formar persones. Persones amb criteri. Persones amb esperit crític. Persones que assumeixin les seves responsabilitats. La feina del docent ha canviat força i ha de seguir canviat encara més. El mestre ha deixat de ser l'il·luminador del saber per passar a acompanyar als alumnes en la transformació de la informació en coneixement. Aquest camí és complicat per tots, però ha de ser el camí. Els alumnes han d'entendre també el seu rol. Han d'aprendre a lluitar contra les adversitats. Sovint els posem les coses massa fàcils i no els deixem créixer. Davant les adversitats, davant les dificultats, som nosaltres els que els aplanem el camí. No deixem que ells cerquin les solucions. De fet amb quatre nocions bàsiques intenten subsistir. Són poc receptius a mirar les coses des d'un altre punt de vista. Sembla que alguns es resisteixin a aprendre nous coneixements. Noves habilitats. Amb allò que més o menys saben van tirant. Una vegada vaig llegir un koan zen que parlava d'això. Que cadascú en tregui  conclusions. El voldria compartir:

Un professor universitari va visitar al mestre zen Nan-in, per a preguntar-li sobre la filosofia zen. Però en comptes d'escoltar al mestre, el visitant va exposar una vegada i una altra les seves pròpies idees.

Després d'escoltar durant una estona, Nan-in es va disposar a servir el te. Va omplir una tassa fins al límit i va seguir abocant. El te va sobrepassar les vores de la tassa, va omplir el platet i va caure sobre els pantalons de l'home i pel terra.

No veu que la tassa està plena?", va explotar el professor. "No pot seguir omplint-la".

"Exactament", va respondre Nan-in amb calma. "Igual que aquesta tassa, vostè està ple de les seves pròpies idees i opinions. Com puc explicar-li la filosofia zen si no buida la seva tassa primer?".

Tot just després de publicar aquesta entrada he rebut un mail. Li passen sovint aquestes coses deveu pensar. Doncs si, he rebut un mail que contenia un article d'ahir de La Vanguardia. La persona de la que parla la vaig conèixer uns anys enrere en un curs de formació. No us prengueu la cosa com de llàgrima fàcil, que ho és. Era coneixedor de la dura notícia perquè fa unes setmanes un amic comú me la va comentar. Us passo el text com un motiu més de reflexió. De reflexió i homenatge. Malgrat la duresa de la situació són interessants algunes idees que es manifesten en l'article. Alguns d'aquests pensaments no estan gaire lluny dels que us comentava en les línies superiors. Un apunt més per la reflexió.

S'acosta ...

Si, si. S'acosta l'hivern. Normalment amb l'hivern s'acosta també el Nadal. Al menys a les nostres latituds. Ja en tindrem de temps per parlar del Nadal. Ara només volia comentar que quan s'acosta el Nadal, normalment, les cases i els carrers es van posant a to. Aquesta setmana s'han encès els llums de la ciutat. Malgrat les temperatures, això vol dir que anem per feina, que ens acostem al Nadal. Poc a poc també les cases es van posant a to. Sobretot les cases on hi ha petits. L'escola és una gran casa. És la casa de la nostra gran família. De la nostra comunitat. És per això que també es va posant a to. Es prepara per rebre el Nadal i per acollir a tothom el dia de les portes obertes. Aquest any, el diumenge 18. El dia de la cantada. El dia en que, sobretot, el més petits estan orgullosos de que els seus familiars entrin a l'escola. El dia que els ensenyen les classes i les feines que han estat treballant. Que els mostren amb il·lusió l'espai que ocupen dia a dia. On aprenen i juguen. Ensenyen qui són els seus amics i la cadira on seuen. Els fan de guies pels diferents espais de la casa. Se senten protagonistes. Per això és important aquest dia. Perquè fa escola. Perquè crea vincles emocionals. Perquè fa tradició. I les tradicions creen i mantenen les arrels. L'esperit. L'essència. Per tal que la casa llueixi els alumnes dediquen estona, esforços i il·lusió a preparar les classes. Això ho fan tots. Des de P3 a 4t d'ESO. Dels més petits als més ganàpies. M'agradaria destacar als alumnes de 4t d'ESO. Sobretot als alumnes de plàstica que ajuden a la Marta. Ajuden a la Marta a fer la decoració general del centre. Aquella que tots podreu gaudir el diumenge abans de Nadal. Us deixo unes imatges dels alumnes treballant i després decorant l'escola. Espero que tots vingueu el dia 18 per veure els resultats.

Classe magistral

Brots verds. Avui hem presenciat un brot verd. Com he comentat més d'una vegada la nostra escola és una escola familiar, malgrat que alguna gent prefereixi anomenar-la petita. És familiar per la relació entre petits i grans. Entre grans i petits. Intentem que tothom conegui a tothom. Pensem que tothom té alguna cosa per ensenyar als altres. Sovint els grans ajuden i fan coses pels més petits. Avui els petits han ensenyat als grans. L'Anita i la Camila de 1r de primària han vingut a fer classe als nois i noies de 4t. Els hauríeu d'haver vist les cares abans d'entrar a l'aula. Les cares amb tensió. Els ulls els sortien de les òrbites. Les mirades cercaven el suport de l’Anna, la seva tutora. 30 alumnes de 4t imposen a dues nenes que tot just tenen 6 anys. quasi 10 anys de diferència. Més del doble de la seva vida. I a molts d’altres també els imposaria. Si voleu us convido a passar l’experiència. Hi havia nervis però no pànic escènic. Han vingut a classe per explicar la conveniència de rentar-se les mans. Lligat amb el programa fem salut, han desenvolupat una historieta per explicar als altres companys de l'escola per què cal rentar-se les mans. Ho han fet amb un aplom espectacular. Digne dels millors oradors. Amb un "desparpajo" que ni les millors flamenques sobre un "tablao". Fins i tot ni s'han immutat davant la presència d'un espectador d'excepció. El senyor Pau. Moltes felicitats per elles i per la iniciativa de la seva tutora per acompanyar-les en aquest viatge a través de les diferents edats de l'escola. Segur que les seves lliçons han penetrat pels ulls incrèduls dels alumnes de 4t que han gaudit de la sessió formativa. Gran aplaudiment final. Per elles una experiència que recordaran força temps. Felicitats. Us deixo uns vídeos de la masterclass.

Zombis

No patiu. No us espanteu. No ha passat res irreparable. No hem transformat a ningú encara que a vegades no és per falta de ganes. De totes maneres no m'imagino alguns dels elements, no especificarem, la imaginació és lliure, convertits en zombis. Si durant una vida poden ser esgotadors imagineu al llarg de l'eternitat. En tot cas als zombis no els importa si s'acosta l'hivern o no. Potser és una. opció. Bé, la deixarem per un altre moment aquesta opció. Zombis respon a la feina que estan fent a informàtica. Seguint amb el tractament d'imatges s'han dedicat a veure l'aspecte que podrien tenir en cas de que algun dia esdevinguessin morts vivents. Aquí us deixo el resultat. No he posat música per si voleu veure la seqüència d'imatges amb els més petits de la casa. No fos cas que després tinguessin malsons.

L'ascensor

S'acosta l'hivern. Demà entrarem al mes de desembre i les temperatures van baixant. Aquest no és l'hivern que més em preocupa. Hi ha altres situacions que et deixen més glaçat. Hi ha altres perspectives més fosques i fredes. Aquest és l'hivern que em fa perdre el son. Tots els inputs que rebem cada cop enfosqueixen més el futur. El compliquen més. Com juguen amb nosaltres. Com ens manipulen. Aquests dies escolto a les notícies el terme ascensor social. Resumint venen a dir que els joves d'avui no milloraran, no pujaran en l'escala social per sobre dels seus pares. Carai amb els experts. Quina gran visió. En plena bombolla immobiliària, ja en fa uns dies, comentava en sessions de tutoria grupal, individual i en famílies que calia espavilar-se. Que en aquella situació els fills, els nostres alumnes, no aconseguirien viure millor que els seus pares. De fet comentava que mai podrien reproduir el model de vida. L’estatus que tenien en aquells moments. Segurament la cosa aniria a pitjor quan s'haguessin de valer per ells mateixos econòmicament. Que l'accés a l'habitatge era i seria molt complicat. Que l'accés al món laboral era molt dur i competitiu. Que calia formació i lluita. Que calia ser actiu i no passiu. Que calia responsabilitat. Que només els immigrants de segona generació estaven en disposició de fer aquest salt social. Eren els únics, que si s'espavilaven viurien millor que els seus pares. Que pujarien en l'escala social. Que tenien ambició i ganes per fer-ho. De fet ja començaven a ocupar bona part de la primera escala laboral i amb fills formats o formant-se aquí. I encara no sabíem res dels "mercats". Comentava també el que entenia per viure millor. No volia dir guanyar més diners, sinó tenir més qualitat de vida. En pocs anys la cosa s'ha torçat més. Ara la cosa sembla molt més complicada encara. El futur sembla molt més fosc i l'hivern molt més llarg i dur. Cal doncs en plena setmana d'exàmens lluitar i seguir lluitant. Cal reflexió. Cal motivació. Cal la cultura de l'esforç. Cal formació. Formació a nivell que sigui, però formació. Cicles, batxillerats, idiomes, informàtica ... però formació. Formació i mobilitat. Mobilitat i versatilitat. Versatilitat i capacitat d'adaptació. Capacitat d'aprenentatge constant. Cal preparar-se també a nivell mental. Cal entendre que difícilment estarem on estàvem. Cal aprendre a gestionar decepcions i frustracions. Gestionar les emocions. Cal aprendre a aixecar-se quan un cau. No esperar que t'aixequin. No a dependre exclusivament dels altres. Cal aprendre a valer-se per un mateix. Com deien a casa meva: ningú et portarà res a casa. Ningú et vindrà a buscar. Cal aprendre a treballar en equip. Cal aprendre a pensar en els altres. A fer pels altres. A entendre que només podem sortir d'aquí amb l'esforç de tots. Aprendre no ser manipulats. A tenir criteri. A formar persones amb esperit crític. A aprendre a destriar el gra de la palla. A saber quin futur vull. Quin futur vull construir. En quin món vull viure. A ser generosos... Cal ser forts a nivell mental si no volem tenir una generació perduda. Si volem tirar endavant. Si volem arribar a la primavera. S'acosten temps més durs. S'acosta l'hivern.