Ja ho tenim. Ja hem donat el tret de sortida al Treball de Recerca. Ja estan constituïts oficialment els diferents grups, tenim temes i assignats els tutors de cada treball. Fins i tot ja tenim data de lliurament. Si, si. La data límit de lliurament serà el "proper" dijous, 29 de març de 2012. Ara doncs, ens hem d'organitzar. Ens queden més de 4 mesos que sembla molt de temps. Sembla comento que en un treball d'aquests hi ha la regla de 80-20. El 80% del temps me'l passo fent recerca i organització de la informació i el 20% escrivint. Abans d'escriure he de saber molt bé el què vull posar i com ho vull posar. Recordeu que tenen tutors per fer el treball. Els tutors són els guies. Si tot va bé i van treballant i fent cas als tutors, tot flueix amb normalitat i no hi ha sorpreses al final. De fet, d'això es tracta. Per això serveix el tutor del treball. Cal però que ells i elles l'utilitzin i li facin cas. El més important de tot és una bona organització i unes bones trobades de seguiment. Que vagi molt bé a tothom!
S'acosta l'hivern. Ha començat la campanya electoral. Quina mandra. Cal fer campanyes electorals d'aquest estil? Cal la jornada de reflexió? Cal fer mítings mediàtics a les hores dels telenotícies? Cal fer mítings? Confesso que no entenc res. Cal desqualificar sempre a tort i a dret i no explicar un programa que després no aplicaràs i ningú et demanarà justifcacions i seguiràs fent el que vols o el que et deixen des de fora? Cal fer programes del dia de les eleccions on guanya tothom. Segueixo sense entendre res, però aquests dies de preeleccions em fan molta mandra. Per donar una nota d'optimisme us presentaré un autèntic brot verd. L'espectacle Raoul de James Thiérrée. Espectacular i força, força, recomanable. M'atreviria a dir que imprescindible. Ple de sensibilitat, plasticitat, imaginació, condició física, creativitat, originalitat, sorpresa, humor i domini de l'espai escènic. 90 minuts de teletransportació a un món de fantasia per seguir creient que quan s'ajunten talent i l'esforç els resultats són extraordinaris. Un model a seguir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada