Primer de tot voldria fer una referència a la diada. Avui és Sant Albert. Felicitem als Alberts i al món de la ciència en general. Dit això. Doncs, si. Estic d'acord amb el comentari a l'entrada anterior del blog. M'agradaria fer alguna puntualització. És així. La idea inicial era aquesta. Era la de donar eines per potenciar altres habilitats dels nostres alumnes. Eines pluridisciplinaries que en algun cas despertessin nous interessos, noves motivacions. D'innovar. Donar altres visions i alternatives al desenvolupament personal. Sortir una mica del món acadèmic formal. D'explorar i donar resposta a certes realitats, a vegades llunyanes pels alumnes. Mirar una mica el què hi ha a l'exterior de les nostres parets verdes i què podem fer aquí, a l'interior. Aquest era el veritable motiu d'introduir l’emprenedoria. Donar aquest servei. Però el nostre país és així. Nosaltres ja les fem aquestes coses. Som un país d'extrems. O tot blanc, o tot negre. O tot bo, o tot dolent. Sovint oblidem els matisos. Són importants els crèdits variables. Doncs tot crèdits variables. Qui recorda avui els crèdits variables. Si, segons PISA anem malament en mates. Vinga a fer mates. Si, segons PISA anem malament en escriptura. Vinga a escriure. Emprenedors. Tots emprenedors. Quan entendrem entre tots que l'educació, l'ensenyament o com vulguin dir-li al departament en qüestió és un tema de pacte nacional. Que és una necessitat bàsica de país. En una altra entrada, parlant de les retallades, ja comentava aquesta sensació. La sensació d’improvisació. Ara la sensació és la mateixa. La gallina dels ous d'or, l'ou de Colom, la quadratura del cercle, la solució a tots els problemes és introduir emprenedoria a tot l'ensenyament? Això ens permetrà tirar endavant. Ho dotarem de continguts sòlids, formació dels professionals, de recursos econòmics, d'assessorament real provinent del món empresarial, etc. O només ens quedarem amb el nom i quatre titulars de premsa?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada