L'ascensor

S'acosta l'hivern. Demà entrarem al mes de desembre i les temperatures van baixant. Aquest no és l'hivern que més em preocupa. Hi ha altres situacions que et deixen més glaçat. Hi ha altres perspectives més fosques i fredes. Aquest és l'hivern que em fa perdre el son. Tots els inputs que rebem cada cop enfosqueixen més el futur. El compliquen més. Com juguen amb nosaltres. Com ens manipulen. Aquests dies escolto a les notícies el terme ascensor social. Resumint venen a dir que els joves d'avui no milloraran, no pujaran en l'escala social per sobre dels seus pares. Carai amb els experts. Quina gran visió. En plena bombolla immobiliària, ja en fa uns dies, comentava en sessions de tutoria grupal, individual i en famílies que calia espavilar-se. Que en aquella situació els fills, els nostres alumnes, no aconseguirien viure millor que els seus pares. De fet comentava que mai podrien reproduir el model de vida. L’estatus que tenien en aquells moments. Segurament la cosa aniria a pitjor quan s'haguessin de valer per ells mateixos econòmicament. Que l'accés a l'habitatge era i seria molt complicat. Que l'accés al món laboral era molt dur i competitiu. Que calia formació i lluita. Que calia ser actiu i no passiu. Que calia responsabilitat. Que només els immigrants de segona generació estaven en disposició de fer aquest salt social. Eren els únics, que si s'espavilaven viurien millor que els seus pares. Que pujarien en l'escala social. Que tenien ambició i ganes per fer-ho. De fet ja començaven a ocupar bona part de la primera escala laboral i amb fills formats o formant-se aquí. I encara no sabíem res dels "mercats". Comentava també el que entenia per viure millor. No volia dir guanyar més diners, sinó tenir més qualitat de vida. En pocs anys la cosa s'ha torçat més. Ara la cosa sembla molt més complicada encara. El futur sembla molt més fosc i l'hivern molt més llarg i dur. Cal doncs en plena setmana d'exàmens lluitar i seguir lluitant. Cal reflexió. Cal motivació. Cal la cultura de l'esforç. Cal formació. Formació a nivell que sigui, però formació. Cicles, batxillerats, idiomes, informàtica ... però formació. Formació i mobilitat. Mobilitat i versatilitat. Versatilitat i capacitat d'adaptació. Capacitat d'aprenentatge constant. Cal preparar-se també a nivell mental. Cal entendre que difícilment estarem on estàvem. Cal aprendre a gestionar decepcions i frustracions. Gestionar les emocions. Cal aprendre a aixecar-se quan un cau. No esperar que t'aixequin. No a dependre exclusivament dels altres. Cal aprendre a valer-se per un mateix. Com deien a casa meva: ningú et portarà res a casa. Ningú et vindrà a buscar. Cal aprendre a treballar en equip. Cal aprendre a pensar en els altres. A fer pels altres. A entendre que només podem sortir d'aquí amb l'esforç de tots. Aprendre no ser manipulats. A tenir criteri. A formar persones amb esperit crític. A aprendre a destriar el gra de la palla. A saber quin futur vull. Quin futur vull construir. En quin món vull viure. A ser generosos... Cal ser forts a nivell mental si no volem tenir una generació perduda. Si volem tirar endavant. Si volem arribar a la primavera. S'acosten temps més durs. S'acosta l'hivern.