Cementiri. La visita.

... i a la tercera, va la vençuda. Finalment ho hem aconseguit i hem anat al cementiri. Sortim de l'escola amb un cel clar. L'expedició marxa tranquil·la. És una sortida amb destinació estranya, però plàcida. No hi ha la pressa de l'horari. Anem fins a Fontana per agafar la línia verda que ens porti al paral·lel. Allà, davant del teatre Apol·lo hi ha la parada del 21. L'autobús que ens ha de portar fins el cementiri. Abans el 21 anava del Paral·lel al Carmel. Els temps canvien. Ja veig que em faig gran. Ara va del Paral·lel al Prat. Només en passen tres cada hora, així que ens toca esperar una mica. Esperem sota els lluminosos del teatre Apol·lo on s'està representant el sopar dels idiotes ... L'autobús circula deixant la muntanya de Montjuïc a la dreta i el port a l'esquerra. Aviat es reconeix el paisatge de la dreta. Nínxols i tombes omplen la paret de la muntanya màgica. Ens esperen més de 144.00 nínxols, més de 4.400 tombes, més de 1.500 panteons i més de 1.000 cineraris. Ocupem un autobús que va força buit. Poques parades fins a destinació. Baixem a la parada del cementiri. A l'entrada, la clàssica parada de flors. Es nota una mica de tensió a la comitiva. El lloc imposa. Suposo que imposa més en una generació poc treballada en el tema de la mort. Una generació a la que voluntàriament protegim d'aquestes coses. Fem bé? Ens dirigim al punt d'acollida per dir que hem arribat. Per sorpresa nostra, no ho teníem previst, ens rep la Carolina. La Carolina és encarregada de comunicació del cementiri. Diu que ens acompanyarà una estona. Vol venir amb nosaltres. Té curiositat. Tot una troballa. Circulem entre tombes, nínxols i panteons. N'hi ha de tots tipus i formes. Els estats de conservació també són molt diferents. 

 

La Carolina ens parla de les diferents rutes que es poden fer pel cementiri: l'artística, la històrica i la combinada. Ens explica que estan a facebook. El pensament és lliure i la imaginació també. No em deixa de provocar algun somriure pensant que s'explicarien entre ells els llogaters de l'indret. Entre Isaac Albeniz, Joaquim Blume, Francesc Cambó, Màrius Cabré, Xesco Boix, Joan Gamper i Joan Miró entre d'altres. M'imaginava la versió moderna de les connexions que  comentava en l'entrada del bloc del dia 2. Mentre caminem i anem cap el passeig de les escultures on els alumnes faran la seva feina, es nota certa tensió. Certa intranquil·litat. Encuriosits no paren de mirar panteons, làpides malmeses, nínxols desnonats, etc. Queden sorpresos d'algunes de les escultures. No a tots els fa massa gràcia passejar per aquell entorn. Sort que no veiem massa activitat pròpia del lloc. De fet algun treballador amunt i avall i poca cosa més. Ens crida l'atenció algun familiar netejant una sepultura. Fins i tot arribem a establir conversa. Els familiars es preguntem què fem allà. Xerrem i els expliquem quina tasca estem fent i els parlem de les rutes que es fan al cementiri. Ens desitgem bon dia i segueixen netejant la sepultura. La Carolina ens parla de la xarxa europea de cementiris. De les trobades que fan. Li seguim preguntant moltes coses. Fins i tot pel sentit actual d'un cementiri. Ella ens parla de la història de la ciutat, dels costums, de la necessitat de tenir localitzats als éssers estimats. És un bon lloc per cert transcendents. La conversa és amena, agradable i informal. Seguim caminant i localitzant estàtues i escultures. Ens explica que per demà dijous hi ha una ruta nocturna amb més de 500 persones. Han hagut de tancar inscripcions. Entre elles 35 dels anomenats gòtics. Es volien presentar vestits de victorians. Les habilitats dialèctiques, de la Carolina, els han dissuadit d'aquesta vestimenta. Ens acomiadem de la nostra guia. Abans ens comenta que volen fer concursos de dibuix i/o escultura aprofitant les visites. Tinc la sensació que seguirem en contacte. Ha estat un plaer compartir passejada i conversa amb ella. Cal felicitar-la per les iniciatives que volen tirar endavant. 

 

 

Els nois i noies trien les escultures. Treuen carpetes, fulls i mòbils i es preparen per recollir informació per treballar després a classe. Acabem la feina i respectuosament reprenem el camí de l'entrada. L'autobús no tarda gaire. Metro i cap a l'escola. Ara ens queda acabar el treball de plàstica i reflexionar sobre les impressions de la jornada.

Com sempre, totes les imatges a la web de l'escola.