Cementiri. Dia dels morts.

Després de la tempesta d'aquesta nit a Barcelona sembla que si que s'acosta l'hivern. Cada vegada està més a prop. És curiós la quantitat de lectures que tenen aquests mots: s'acosta l'hivern. Només que deixis volar una mica el pensament de seguida en trobes moltes de significacions. És aplicable a molts  camps diferents. Ni us explico les que té quan la sortida és al cementiri. Aquest hivern és un tipus d'hivern llarg i fred. Molt, molt llarg. Molt, molt fred. Esperem que tardi molt ha arribar perquè després ja no ve una nova primavera. De fet, dura una eternitat. Els cementiris sempre m'han agradat i m'han cridat l'atenció. Tenen un no se què, que m'atrauen. Gairebé com un imant  Sempre que vaig de viatge, si puc, entro als cementiris. Sobretot dels pobles petits. Qui no s'ha acostat a un cementiri de nit deixant que les pors penetrin per tots els porus de la seva pell. Posant-te en estat d'alerta, com si algun perill fos proper. És un lloc on es respira pau i tranquil·litat. Quina ironia. Sort que és respira pau i tranquil·litat. No m'imagino els llogaters fent festetes nocturnes i reunions de veïns. M'agrada mirar les dates de naixement i mort. Deu ser per qüestions numèriques. M'agrada veure les tombes i els mausoleus. Les criptes. Les estàtues i altres ornaments. M'agrada especular sobre les seves vides i les seves morts. Què devien fer. Com devien viure. Quins neguits tenien. Van patir. No van patir. Van fer patir. No van fer patir. A qui van estimar. Com van estimar. Quins secrets inconfessables es van endur a la tomba. Quins perdons no van arribar a demanar mai. M'agraden els cementiris perquè són un lloc de comunió, de connexió amb les generacions precedents. Tinc la sensació que els que estan en descans etern penetren en el teu pensament i et fan reflexionar. D'alguna manera es comuniquen amb tu. Cada vida ha tingut la seva utilitat i té coses a dir. Ha estat important per algú. És un lloc que et fa tocar de peus a terra i et recorda quin és el nostre gran destí. Un destí necessari perquè hi hagi renovació. Cal renovació per seguir tirant endavant. Cal netejar. Cal airejar. Cal deixar lloc als que venen darrera. És llei de vida. És un espai que et recorda que les coses cal fer-les ara. Que cada dia s'ha de viure intensament i donant-li sentit. De tots els cementiris potser el de Montjuïc és el més especial per mi. És el que més a prop em connecta amb aquest més enllà, amb aquesta foscor eterna i per això li tinc un sentiment especial.

Sembla una sortida maleïda. L'hem hagut d'ajornar un altre cop. A veure si a la tercera ho aconseguim ...