dissabte, 26 de novembre del 2011

Cap de setmana. Exàmens a l'horitzó proper.

S'acosta l'hivern. Els dies són més curts. Les nits llargues i més fredes. La calma tensa d'aquesta darrera setmana em preocupa. Les poques informacions que es van filtrant encara em preocupen més. La marea blava s'acosta. Després de la calma sempre arriba la tempesta. Aquesta calma em preocupa. A més calma, la tempesta és més forta. S'acosta l'hivern i quan esclati ho farà amb tota la virulència possible. Malgrat s'acosti l'hivern sembla que la primavera promet. Una flor no fa estiu, però, una flor és una flor. Hem de gaudir de cada instant. Perquè aquest instant ja no tornarà. Segur que, per primavera, almenys hi haurà un sunny day. Intentarem resistir el cru hivern waiting on a sunny day. Sembla que el 17 de maig serà un sunny day. Bé, una sunny vetllada. Està confirmat. Per anar fent boca:


Els caps de setmana previs a les setmanes d'exàmens em porten records. Records d'estudiant. Records d'altres temps. Records del temps perdut. Laments del què no havia treballat. Laments de kes coses no fetes. Laments del què no havia aprés. Laments de manca de concentració. Laments d'impotència. Laments que no conduïen enlloc. Laments que em feien perdre més temps. Laments que feien la pilota més grossa. Si hagués treballat abans ara no s'em faria una muntanya. Amb aquests pensaments perdia hores. Sempre l'ai si. Ai si hagués treballat una miqueta més cada dia. L'ai si que sempre acabes justificant. Sempre trobes una excusa que calma l'esperit. El que faci falta per no afrontar la realitat. No enfrontar-te cara a cara amb la situació. Al final, te n'adones que l'ai si ni ajuda ni reconforta. Només et fa perdre més temps. Cal madurar. Per alguns, la setmana d'exàmens, es fa una muntanya, pels altres ni la més mínima preocupació. De totes maneres tots haurem de passar la setmana. Sovint més nervis a casa que en els propis interessats. Recordeu que cal assumir responsabilitats. Cadascú les seves. És la seva hora. És el seu moment. És la seva vida.  Forgen el seu destí. Cal que espavilin. Han de seguir creixent. No hi ha un altre camí. Cal insistir i perseverar. A la llarga dona els seus fruits. Molta sort a tots. Que vagi molt bé la setmana. Cal segmentar. Cal anar examen a examen. Un cop fet un examen cal buidar la ment i anar pel següent. Tornar a començar de zero. Marcadors a zero. Un examen fet no pot influir en el proper. Hem de ser forts mentalment. Cal créixer també en aquest sentit. S'acaba el primer trimestre ... i s'acosta l'hivern.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada