Refugi 307

Des de fa 500 anys, els catalans hem estat uns imbècils. Es tracta, doncs, de deixar de ser catalans? 
No, sinó de deixar de ser imbècils.
Joan Sales. Carta a Mercè Rodoreda (4 d'octubre de  1962)

Hivern. Més hivern. Les temperatures segueixen pujant. Cada dia tenim més hores de Sol. Cada dia l'hivern és més intens. Més alumnes per aula. Més hores pels profes. Ja està confirmat. Uf! Són algunes de les darreres mesures. Pas a pas ens acostem, no a un llarg hivern sinó, a una era glacial. Avui hem fet un salt en el temps. Avui hem retrocedit 75 anys. Avui hem sortit de l'escola per anar a buscar el metro. Això ho fem sovint en moltes sortides. Això d'agafar el metro. Algú. No direm el seu nom, ja estava remugant. Quin pal la sortida, deia. Altres no eren conscients del viatge que estavem a punt d'emprendre. La sortida d'avui era especial. La sortida d'avui ha estat especial. Aquest metro que hem agafat ens ha transportat no només en l'espai. Aquest metro ens ha transportat en el temps. Poc després de baixar a la parada de metro de Paral·lel i caminar unes cantonades pel carrer Nou de les Rambles, hem arribat a l'entrada del Refugi 307. Ha estat un viatge en l'espai. De Gràcia al Poble Sec. Ha estat un viatge en el temps. Del 2.012 a 1.937. A la porta del refugi ens esperava el Marc. Un gracienc que ens farà de guia. Les visites amb guia sempre són molt enriquidores. Quan el guia és com el Marc les visites esdevenen un plaer. La seva passió, el seu entusiasme, els seus coneixements i sobretot, les seves ganes de transmetre, han fet de la visita un autèntic plaer. Per aquells que no ho sàpiguen a Barcelona va arribar a haver-hi 1.401 refugis censats per l'ajuntament durant la Guerra Civil (o incivil). Nosaltres hem visitat el 307. 

Entrada del recinte del refugi

El Refugi 307 és un dels dos que es pot visitar a la ciutat de Barcelona. L'altre està a Gràcia, a la Plaça del Diamant. El Marc ens situa. Ens explica la situació política. Ens explica els perquès de la guerra. Els interessos d'uns i els interessos dels altres. El manteniment dels privilegis d'uns. La lluita pels seus drets d'altres. En el fons ens explica una lluita de classes. Apareixen noms ben actuals. Ens parla de la Casa d'Alba. Teniu present la "Duquessa". Parla de que pocs tenen molt i que molts tenen poc. Comento en veu alta: "no se de què em sona això". Passa el temps i les coses canvien ben poc.

El Marc fent les explicacions prèvies

En Marc, ràpidament capta l'atenció de la majoria. Alguns juguen amb les pedretes dels voltants del camí. En Marc segueix. Parla de la República i la seva feblesa. Parla del poble. Parla de l'associonisme. Parla del que el poble unit pot aconseguir. Parla del voluntariat. Parla de treballar pel bé comú. Parla de les tasques d'homes i dones durant la guerra. Parla de què durant la guerra Barcelona es va quedar sense gats. Parla de la lleva del biberó. Parla de la lleva del xumet. Nois de 15 o 16 anys preparant-se per anar al front. Vestits de militars i amb armes a la mà. Nois de 15 o 16 anys. Justament les edats d'ells. Ells i elles es miren. No entenen. No s'ho podem imaginar. De fet, us els podeu imaginar. Posem-hi noms. Us imagineu els Alejandros, el Marc, l'Adrià, el Mattia, el Daniel, els Joans, etc. Els imagineu amb un fusell a la mà. Us els imagineu excavant un refugi? Canvieu la BB, l'iPhone, els Samsungs per armes o pics i pales. Impressionant, no? Veiem imatges de manifestacions. Manifestacions contra els bombardejo de la Guerra Civil i els bombardejos de la guerra de l'Irak. Que poc hem evolucionat.

Plànol del refugi

Entrem al refugi. El 307 és especial. És especial perquè està excavat a pic i pala penetrant a la muntanya. No has de baixar escales. Tot és a peu pla. Montjuïc el protegeix. Era de fàcil accés per la gent gran, dones embarassades i persones amb mobilitat reduïda. Ens explica com es va construir. Ens explica quins serveis tenien: lavabos per homes i lavabos per dones, infermeria, bateries per alimentar les bombetes que il·luminen el refugi, bancs per seure, etc. 90 segons. 90 segons era el temps entre sentir les sirenes i la caiguda de les primeres bombes. Caminem pels túnels i ens imaginem com havia de ser. Els pèls es posen de punta.

Imatges de l'interior del Refugi

El refugi es conserva igual que com era a l'època.  Al final de la guerra Franco va connectar un parell de galeries més. Es preparava per la Guerra Mundial. Al voltant dels anys 70 una família va viure a l'interior durant 10 anys. Sortim a l'exterior i en Marc s'acomiada de nosaltres. Moltes gràcies, Marc. Ha estat un plaer.

Imatges de l'interior i l'exterior del refugi

L'interior en moviment:

Visita molt recomanable, per fer en família, per aquells que tingueu un forat un cap de setmana. Si voleu fer un viatge en el temps us deixo unes imatges per la reflexió: