L'Arxiu Joan Maragall

Quan jo era petit

vivia arraulit

en un carrer negre.

El mur hi era humit,

prô el sol hi era alegre.

Sol solet. Joan Maragall

Hivern. Dia d'hivern. L'hivern no ens vol deixar. Al climatològic li costa marxar. L'altre hivern és esperpèntic. Miris com t'ho miris és esperpèntic. Fins fa quatre dies pensava que vivíem en un país de pandereta. Ara penso que ja no ens queda ni la pandereta. Però tranquils. Aquí no passa res i tot segueix igual. Avui hem anat a visitar la casa museu de Joan Maragall. Aquest any en farà 101 de la seva mort i 152 del seu naixement. Les reivindicacions socials i polítiques d'ara fa 100 anys són les mateixes d'avui en dia. Les lluites de Maragall i Unamuno per la llengua catalana segueixen en el mateix punt. De fet, és fals que segueixin en el mateix punt. Dubto que les controvèrsies actuals tinguin la mateixa talla dialèctica que les de fa 100 anys. Que trist. Si això és evolució anem apanyats. La Casa Museu és l'antiga vivenda de Joan Maragall. On es va instal·lar el poeta i articulista en 1.898. Es tracta d'una de les anomenades torres de Sant Gervasi. Glosades per Mercè Rodorera en llibres com Aloma o Mirall trencat. La casa es troba situada just al darrera de la Plaça Molina. Impressionant torre que es manté, en bona part, tal i com era. 

Entrada de la casa. Donada per la família a la Generalitat.

Vinga que ja entrem

Només entrar ens rep l'inici de l'Oda Infinita. Davant les paraules de l'Oda Infinita ens recull el nostre guia. El nostre guia no podia ser un altre que en Pere Maragall i Mira, net del poeta. Al coneixement de l'autor se li afegeix, en aquest cas, un vincle familiar. En Pere ens ha transmès l'emoció en cadascuna de les estances de la casa. Ens ha fet reviure la situació històrica de l'època, amb la situació personal i emocional de l'autor amb els seus records personals. Malgrat no haver conegut personalment al seu avi si que ens ha explicat vivències personals a la casa. Casa on cada vigília de Nadal es reuneix la família per fer una trobada per recordar i glosar al patriarca. Es reciten les seves obres i es transmet el coneixement de pares a fills. Donat que som uns quants, en separen en dos grups. El primer grup gaudeix d'uns dels programes de TV3, el meu avi. Naturalment el dedicat a Joan Maragall. Els altres comencem la visita. Després canviarem els papers.

Al rebedor de la casa, davant les calaixeres isabelines de la mare del poeta, en Pere, ens explica la seva infantesa al barri de la Ribera. D'aquells records d'infantesa neix el poema Sol, solet. Passem després als dormitoris. Allà davant del llit alfonsí, ens comenta que en Joan Maragall va estar al liceu el 7 de novembre de 1.893. En aquella data, l'anarquista Santiago Salvador, va llançar la bomba a platea provocant una vintena de morts. D'aquell fet i pensant en la seva filla neix el poema Paternal. Al saló, l'estança noble, on es rebien les visites, ens parla de Pijoan i Unamuno entre d'altres. Al saló ens explica que malgrat sigui recordat principalment com poeta, en Joan Maragall, va ser un gran articulista. Va ser un gran col·laborador del Diario de Barcelona.  Diari conservador de l'època. Hem repassat la setmana tràgica de 1.909 i de com Maragall critica als de la seva classe social. Hem parlat de la seva oposició al pla Cerdà i de com trobava inspiració a la natura. D'una d'aquestes estades a la muntanya neix la Vaca cega. Aquí al saló en fem una lectura. Al despatx, el Joan i després en Ferran G., asseguts en un “sillonet” prenen la paraula i es dirigeixen a l'auditori de l'Ateneu Barcelonès tot llegint un fragment de l'elogi de la paraula. Finalment i reunit tot el grup al menjador parlem de la vida familiar. De com s'utilitza l'estança per les trobades familiars. Família molt extensa. El poeta va tenir 13 fills. Allà on abans hi havia hagut la coberteria, avui hi ha les obres complertes d'en Goethe. En aquell entorn llegim Nodreix l'amor. Per posar un punt i final digne a la visita, tots junts, al voltant de la taula, recitem Excelsior. Donar les gràcies als rapsodes que en cada estança han llegit els textos. Elles i ells han ajudat a que la visita prengués una altra dimensió.

Mirant el documental

Al menjador amb en Pere

Ha estat una visita molt enriquidora i emotiva. Ha estat un plaer poder caminar per les estances d'una de les torres de Sant Gervasi. No una torre qualsevol, sinó aquella torre on va viure i produir, Joan Maragall.

La Clàudia i la Carmen llegint Maragall mentre esperem per retrobar-nos amb els companys.

Fragment de Nodreix l'amor llegit pel Jordi sota l’atenta mirada del Lluís, la Marta i l'Àlex.

Hem acabat tots recitant l'Excelsior. Una bona manera de finalitzar la visita.

Moltes gràcies Pere, per la teva dedicació i amabilitat al llarg de l'estona que hem passat junts. Has dotat d'emoció, un plus afegit, al recorregut per la vida  i l'obra de Joan Maragall. Per una estona hem oblidat que a fora encara era hivern ...