La República

Una de les obres mestres de la hipocresia humana és que encara rebutgem que el fi justifiqui els mitjans quan tots sabem que els justifica plenament.
Valentí Puig

14 d'abril, aniversari de la República. El destí sovint és cruel i proporciona notícies "curioses" en dates assenyalades. Si no, què n'opineu de la notícia que Sa Majestat ha patit un accident quan estava de caça a Botswana. Allò que fem tots quan tenim un parell de dies lliures. No em pronunciaré sobre l'opinió que en tinc de la caça. La caça com a diversió, és clar. No cal. En el cru hivern que estem passant notícies com aquestes fan pujar la temperatura. Al menys la temperatura corporal, perquè et fa bullir la sang. Si sempre estem demanant exemples i models, aquest és superlatiu. Superlatiu per qui és. Superlatiu per a qui "representa". Anem demanant esforços a interins, funcionaris, etc. Retallem en sanitat i educació, entre d'altres. Donem més diners a l'església que a la recerca, i així anem, Com deia aquell curarem els càncers passant el rosari. I més i més i més. En una època de llarg hivern on els gestos d'austeritat haurien d'estar a l'ordre del dia. L'austeritat que es demana a tothom. Austeritat que hauria de presidir sobretot la vida pública dels "nostres" i dels "seus" representants. Quin exemple és aquest? Què demostra aquest fet? Què il·lustra aquest accident? Amb quina cara, per no dir rostre, ens poden seguir "demanant" coses. Què hem de dir d'això als nostres fills i alumnes? No vull entrar en detalls de qui paga o qui deixa de pagar la cacera. Aquest fet penso que passa a segon terme. El fet és la imatge que desprèn. Era el millor moment? Per curar-lo ha anat a parar a llista d'espera com qualsevol altre ciutadà? I tot això és notícia un 14 d'abril. Quan fa, també, 100 anys que es va ensorrar el Titànic. Seran senyals premonitoris?

Bé com sempre cal prendre paciència. Us passo un parell de vídeos. El primer ens pot ajudar a entendre la situació actual. O, no. Perquè potser això no hi ha qui ho entengui.

El segon vídeo és delicat, senzill i tendre. Sempre estem buscant coses que ens ajudin a reflexionar. A parar un moment i pensar. L'Ingrid ens ha passat aquesta petita joia. Cal saber-la aprofitar. El que dona de si un punt.

14 d'abril, potser avui més que mai ... 

Allons enfants de la Patrie,

Le jour de gloire est arrivé!

Contre nous de la tyrannie,

L'étendard sanglant est levé,(bis)

Entendez-vous dans le campagnes,

Mugir ces féroces soldats?

Ils viennent jusque dans nos bras,

Égorger nos fils, nos compagnes

... tot té un límit