Recta final

Conviccions se n'han de tenir, però poques.

Joan Fuster

Ha passat Setmana Santa i seguim a l'hivern. En ple hivern. Les notícies que arriben d'allà són tan esperpèntiques que ja no val la pena ni comentar-les. Tant les econòmiques. Sense paraules. Com les socials. Lamentables incidents entre bandes a casa nostra i augment dels accidents viaris. Com les que arriben de bisbes i cardenals. No patiu que molts de vosaltres ja us heu guanyat l'infern. Si més no alguna visita hi heu fet. Semblava que els resultats de les eleccions andaluses havien parat el cop. Res més lluny de la realitat. El tema cada cop és més profund i fosc. La desorientació cada cop és més evident i el caos, cada cop, més gran. Les vies de comunicació de les coses, llegiu retallades, cada cop més estrambòtiques. Els altaveus oficials ara passen per intereconomia abans que pels conductes naturals. El model sembla totalment exhaurit. Tot i semblar finiquitat seguim posant la banya per salvar-lo. No serà que a alguns els interessa mantenir l'estatus? Per què ningú no planteja canviar el model? Bé, prou. Com diria en Cuní. De totes dins tot aquest context i per reflexionar a tots nivells us recupero un vell vídeo. Quins són els exemples que donem, des de tots els àmbits, a les noves generacions:

A nosaltres ens queden 2 mesos. 2 mesos intensos. Estem a la recta final. 2 mesos en els quals han de passar moltes coses. 2 mesos que marcaran el futur proper. 2 mesos d'emocions. 2 mesos de treball intens. 2 mesos de presa de decisions constants. 2 mesos per evitar el "setembre". 2 mesos per deixar l'escola. 2 mesos per París. 2 mesos ... per animar-nos, 2 mesos per ajudar-nos a tirar endavant. 2 mesos per acabar curs.