Sant Jordi

El millor homenatge que es pot fer a un llibre és rellegir-lo.

Imma Monzó

Sant Jordi. Diada gran. És un dels dies més impressionants de l'any. Al menys per nosaltres, llegiu el que vulgueu a "nosaltres". No cal fer declaracions institucionals. És un dia de la gent i per la gent. És la gent i el seu sentiment la que fa gran la diada. Aquesta sensació no cal que la manipuli ningú. És el dia dels enamorats. És el dia del llibre. Del llibre i la rosa. De la rosa i el llibre. És un dia de reivindicació nacional. La meva reivindicació és que ha de seguir sent un dia laborable. Aquí està un dels seus grans atractius. Cercar un forat al llarg del dia per gaudir de la diada. Aquest any he tingut la sensació que la gent en tenia ganes de Sant Jordi. Potser és que l'any passat va caure en dissabte Sant. A primera hora del matí, cap a les 8, anaven entrant cares adormides a l'escola. Poc a poc el personal s'anava traient la son de les orelles pel tal d'anar per feina. Sense massa coordinació s'inicia l'activitat. A mesura que van avançant els minuts la cosa millora. Es comencen a preparar les primeres roses i a recollir els estris necessaris per muntar les parades. Una mica més despert el personal comencen a sortir les quadrilles cap els diferents punts de venda. Cares d'il·lusió. Il·lusió perquè avui la jornada és diferent. Trenquem la monotonia de les cares per una nova experiència. Vivim noves sensacions. És un dia d'esperança. Esperança de vendre totes les roses i recollir diners pel viatge. És un dia de neguits. Neguits de no saber. No saber si complirem els objectius. Neguits de si vendrem tot l’stock. Neguits, per alguns, és clar. Altres es deixen arrossegar. A aquests els costa més implicar-se totalment. Són aquells de, ja m'ho faran. Ja em trauran les castanyes del foc. És senzill diluir-se dins del grup. A uns i altres gràcies pel seu esforç. En els fons tots comptem i de tots i totes n'aprenem.

Preparant la mercaderia

Un cop les parades instal·lades apareix la vergonya, en alguns. Vergonya de fer el primer pas. Vergonya de vendre la primera rosa. Vergonya d'una situació diferent. Poc a poc i veient que la cosa comença a rutllar la confiança va creixent. Diàlegs curts amb compradors. Insinuacions perquè comprin, a gent que passa. En definitiva interacció. Interacció al carrer a hores que no són costum per ells. Situacions noves. Experiències. Estones de més feina. Estones més tranquil·les. Estones per conversar. Estones per desenvolupar estratègies de venda. Estones de creixement personal. Algunes parades rendeixen més que altres. Alguns tenen més gràcia per vendre que altres. Coordinació. Comunicació. Assistència. Roses amunt i avall. Portar roses d'una parada a l'altre. Portar espigues d'una parada a l'atre. Portar cintes i fundes d'una parada a l'altre. El matí s'acaba i les roses també. Cap al migdia tanquem un parell de parades i anem a buscar més roses. Les existències s'esgoten. En total n'hem posat a la venda 410.

Les parades i els venedors

La jornada es pot qualificar d'exitosa. Objectius de vendes acomplerts. Els objectius de vendes eren importants. Els objectius relacionals també. Els objectius de noves experiències també. En un dia com el d'avui tothom ha après alguna cosa. Felicitar a tothom en la mesura de la seva implicació. Moltes gràcies pel vostre esforç.

Últimes  roses. Al final cal recollir