París. Primers preparatius

Quan som infants, no tenim on aferrar-nos, i quan som grans ens aferram
a ses poques estones alegres que vàrem tenir quan érem petites. 

Maria Antònia Oliver

Cerquem doncs motius per aferrar-nos. Aferrar-nos aquí i ara. Un d'aquests motius ha de ser, o hauria de ser París. Avui hem començat a posar fil a l'agulla. Avui hem començat a parlar de París. Del viatge. Com sempre en els debuts molta emoció continguda. Moltes mirades d'il·lusió. No importa si és París o qualsevol altre lloc. El més important és estar junts. El més important és acomiadar aquesta etapa educativa junts. Són els darrers dies d'escolaritat obligatòria. Són els darrers dies els que acostumen a marcar el record. El record del pas per l'escola. El record dels companys. París genera l'efecte Gran Hermano. Són 7 dies de convivència. Són 7 dies d'estar junts 24 hores al dia. Són 7 dies molt intensos. Són 7 dies on s'estableixen dinàmiques de grup diferents. On retrobes velles amistats i en fas de noves. On relativitzes o magnifiques els problemes i les situacions. On és més difícil que mai controlar les emocions. Emocions, maleïdes emocions. Per molts no deixa de ser un viatge iniciàtic. Una experiència que no repetiran mai més. Si més no és un punt d'inflexió en el creixement personal. Malgrat no importi el lloc, París és París. París té un encant especial. París té llum pròpia. París té racons entranyables. París és ... París. Bé, més endavant ja en parlarem i escriurem sobre París. Avui només ha estat un tastet. Un tastet emotiu, però un tastet. Un tastet per començar a escalfar motors. Cal enfocar París amb ganes. Amb moltes ganes. Amb ganes de passar-s'ho bé. De gaudir de cada minut i cada racó. D'intentar retenir les sensacions de cada instant. De generar records on ens puguem aferrar. Cal recordar però, que es tracta d'un viatge escolar. Cal que tots posem de la nostra part perquè tot surti bé i a la tornada puguem dir ... sempre ens quedarà París ...