Hem oblidat que el somriure, com el somniar,
és una qüestió d'higiene mental.
Nèstor Luján
No us penseu pas que ens hem oblidat de vosaltres. De cap manera. Seguim en ple hivern. Malgrat les temperatures en clar augment, seguim en ple hivern. Un hivern que cada cop tenim menys clar quan s'acabarà. Totalment col·lapsats. Col·lapsats en tots sentits i en ple hivern. Paradoxes de la vida avui hem anat, amb el grup de Biologia, al Cosmocaixa. La visita, amb guia, porta per títol: Història de la Matèria. La Neus, la nostra guia, ens ha fet bun recorregut per la planta -5 del museu. Hem començat per la formació de la matèria. La matèria inorgànica. Hem vist i tocat meteorits i el bloc de gel.
Tot seguit ens hem endinsat en el món de la matèria viva. Hem parlat dels organismes unicel·lulars. De les primeres conversions de CO2 en O2. De l'evolució cap a les primeres espècies aquàtiques.
De les etapes, amb exemples vius, del pas de l'aigua a conquerir la Terra. De l'evolució de les extremitats, de la manera de respirar i de la manera de reproduir-se per aconseguir aquesta fita. Un cop a Terra, l'evolució a derivat cap a la intel·ligència.
Hem parlat de les formigues, dels pops, dels gossos, per arribar als homínids com exemples d'intel·ligències diferents. D'intel·ligències cada cop més evolucionades. Com sempre diem, aquestes visites amb guia, són fantàstiques. Aquestes sortides et permeten fer algunes reflexions. Sobretot reflexions sobre l'evolució i on ens ha portat. Malgrat sembli demagògic, et fa reflexionar sobre si seguim evolucionant. Et fa reflexionar sobre en quin punt ens trobem actualment. En quin punt ens trobem i cap on anem. Penso en la intel·ligència de la formiga, del pop o del gos quan sento certs comentaris dels que tenen poder de decisió. Dels que ara diuen blanc, ahir deien negre i demà diran gris, sense cap vergonya. Dels que van a caçar elefants. Dels que deixen que el seu fill es dispari al peu. Dels que pensen que tot s'arregla amb diners. Penso en la intel·ligència de la formiga, del pop o del gos, quan veig cert comportament dels que han de ser referents esportius dels nostres alumnes. Dels que fan botifarra, fins i tot, quan guanyen. Dels que viuen en la permanent crispació. Dels que tenen un ego tan gran, tan gran, que fins i tot està per damunt de la seva institució. De la institució que representen. Penso en la intel·ligència de la formiga, del pop o del gos quan veig la portada de cert diari estatal que posa "soy del Madrid". Que posaran "soy del Bilbao", "soy del Barça", etc. quan altres equips guanyin la lliga. Penso en la intel·ligència de la formiga, del pop o del gos ... tantes vegades. Tantes vegades que sovint poso en dubte això de l'evolució. De fet no poso en dubte l'evolució. Poso en dubte cap on estem evolucionant. Aquesta és l'evolució que volem? Sigui com sigui aquesta és l'evolució que tenim.
Tot seguit ens hem endinsat en el món de la matèria viva. Hem parlat dels organismes unicel·lulars. De les primeres conversions de CO2 en O2. De l'evolució cap a les primeres espècies aquàtiques.
De les etapes, amb exemples vius, del pas de l'aigua a conquerir la Terra. De l'evolució de les extremitats, de la manera de respirar i de la manera de reproduir-se per aconseguir aquesta fita. Un cop a Terra, l'evolució a derivat cap a la intel·ligència.
Hem parlat de les formigues, dels pops, dels gossos, per arribar als homínids com exemples d'intel·ligències diferents. D'intel·ligències cada cop més evolucionades. Com sempre diem, aquestes visites amb guia, són fantàstiques. Aquestes sortides et permeten fer algunes reflexions. Sobretot reflexions sobre l'evolució i on ens ha portat. Malgrat sembli demagògic, et fa reflexionar sobre si seguim evolucionant. Et fa reflexionar sobre en quin punt ens trobem actualment. En quin punt ens trobem i cap on anem. Penso en la intel·ligència de la formiga, del pop o del gos quan sento certs comentaris dels que tenen poder de decisió. Dels que ara diuen blanc, ahir deien negre i demà diran gris, sense cap vergonya. Dels que van a caçar elefants. Dels que deixen que el seu fill es dispari al peu. Dels que pensen que tot s'arregla amb diners. Penso en la intel·ligència de la formiga, del pop o del gos, quan veig cert comportament dels que han de ser referents esportius dels nostres alumnes. Dels que fan botifarra, fins i tot, quan guanyen. Dels que viuen en la permanent crispació. Dels que tenen un ego tan gran, tan gran, que fins i tot està per damunt de la seva institució. De la institució que representen. Penso en la intel·ligència de la formiga, del pop o del gos quan veig la portada de cert diari estatal que posa "soy del Madrid". Que posaran "soy del Bilbao", "soy del Barça", etc. quan altres equips guanyin la lliga. Penso en la intel·ligència de la formiga, del pop o del gos ... tantes vegades. Tantes vegades que sovint poso en dubte això de l'evolució. De fet no poso en dubte l'evolució. Poso en dubte cap on estem evolucionant. Aquesta és l'evolució que volem? Sigui com sigui aquesta és l'evolució que tenim.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada