Els vaixells ens recorden que hem de reciclar

La prosperitat no és una mesura; 

només l'adversitat serveix de balança per pesar els amics.

Plutarc

L'hivern cada cop es fa notar més. Cada cop el seu pes és més feixuc. Aquests darrers dies amenaces de vagues a metro i autobús. Avui vagues d'estudiants. Serà només l'inici? Tindrà continuïtat? Serà un pas definitiu cap a un nou model de societat? Això només el temps en ho dirà. Només el temps ho decidirà. No sigueu naïf i recordeu que la Història l'escriuen els vencedors. Els que tenen la paella pel mànec... Nosaltres no hem fet vaga. Hem fet una sessió de reflexió. Una banda hem reflexionat sobre l'entrada del blog d'ahir. Hem reflexionat. Hem pensat. De fet ha estat bàsicament un monòleg. Una reflexió en veu alta. Hi havia certa tensió a l'ambient. L'idea era recapitular on ens trobem. El pensament era aturar un bullici creixent. Una situació que corria el risc d'enquistar-se. De generar conflicte. L'idea era saber on estem.  L'idea era reflexionar què fem. Però no només, on estem i què fem. És molt important també on volem anar i com i volem anar. Hem reflexionat sobre si volem ser grans i el que això implica. Si volem lluitar per algun objectiu comú. Si ens volem ajudar com a companys. Si som capaços de fer sacrificis pels altres. Si som capaços de pensar en algú més que en nosaltres mateixos. Si som capaços de ser generosos amb els companys. Si som capaços de ser generosos sense esperar res a canvi. De ser generosos pel plaer de ser-ho. De ser generosos perquè creus en el projecte comú. Ens hem dedicat un temps per saber si som capaços de veure més enllà del nostre propi nas. Més enllà dels interessos estrictament personals. De si volem que ens ho facin tot o volem contribuir a fer alguna cosa. Si volem formar part del projecte o senzillament ser espectadors. Si malgrat ser individus força diferents i tenir motivacions molt diverses, de tant en tant podem treballar junts i assolir objectius comuns... Igual que les vagues d'estudiants només el temps dirà si aconseguim els objectius inicials. La llavor una vegada més està plantada. És qüestió que cada test en funció del seu adob la faci germinar. Si germinen totes, al final el jardí serà força lluït. Si no és així ... La segona part de la reflexió, encara que la primera en ordre cronològic, ens l'han aportat els nostres companys de P4. Avui 3 companys de la classe dels vaixells ens han fet una visita. La Laia, la Mariona i el Pau. Ens han visitat per tirar endavant una part del projecte Agenda 21. Dins de les activitats de relació entre cursos, ens han vingut a explicar el reciclatge. Igual que els companys de 1r de Primària, que van venir fa algunes setmanes, han estat uns mestres fantàstics. Passades les primeres pors i vergonyes, entrar a una classe amb alumnes de 4t d'ESO impressiona, ens han explicat les 3R. Ens han parlat de reduir, reciclar i reutilitzar. També ens han parlat dels diferents contenidors que hi ha: el blau, el groc, el verd, el marró i el gris. Gràcies a ells hem après moltes coses i recordat moltes altres. Ara ens toca a nosaltres aplicar-ho seriosament a la nostra vida. Integrar-ho com una cosa més. No només hem de dir que sabem la teoria. L'hem de portar a la pràctica. A la pràctica del dia a dia. Moltes gràcies al Pau, la Mariona i la Laia per aquesta estona de reflexió. Per les ganes de comunicar. Per l'esforç de gestionar les seves emocions davant l'auditori. Per vèncer les seves pors i transmetre els seus coneixements. Felicitats. Cal fomentar aquestes trobades. Aquestes trobades enriqueixen a uns i altres. Als uns, als altres i a l'escola en general. Aquestes estones són les que ajuden a suportar el llarg hivern ...

La Laia ens ha fet un dibuix. Moltes gràcies Laia.