Impressionistes. L'exposició Clark.

Com més anys passaran més estimaràs allò que mai no es coneix, allò que sempre es desitja, tot el que mai no es té: l'aire, la claror blanca de les  estrelles, el mar que el teu vaixell deixa enrere...

Mercè Rodoreda

Seguim en una setmana de ple hivern. Sol, però fred. Força fred. Sol que escalfa poc. Sembla que hagi perdut la seva força. Aquella força implacable que t'ofega a l'estiu. L'estiu. Tornarà l'estiu? Els ha abandonat definitivament? L'hivern. Ja ho té això l'hivern. Fa fred. Sense fer demagògia aquests dies no sento als del canvi climàtic i l'escalfament global. Deuen estar hivernant. Tema recurrent a les notícies, ja ens els trauran quan vingui la calor. Que lluny queda. Sembla impossible que pugui arribar. Quan vingui la calor. Quant temps ha de passar perquè comencem a notar l'escalfor. Ja ho diuen els que en saben. La propaganda manipulativa. Dominar la comunicació. Crear sensacions negatives. Jugar amb els sentiments de la gent. Jugar amb les seves sensacions. Amb les seves emocions. Que important esdevé, cada cop més, controlar i gestionar emocions. Les pròpies i les dels altres. Espantar al poble. Posa pressió i genera sensacions catastròfiques. Espanta a la gent que després podràs fer el que vulguis. Ja ho cementàvem en alguna altra entrada. Pinta la cosa molt negra, deixa uns dies, i tothom acceptarà amb resignació el que hagi de venir. Seguint el protocol. Seguint el guió establert sense saltar-se ni una coma. Utilitzant tots els canals de propaganda. Utilitzant la propaganda com en èpoques fosques. Molt fosques. Aquests dies ens van comunicant que el 2012 es preveu molt depriment. Més atur, més recessió, etc. I demà, ai demà. Demà s'aproven més mesures per la reforma laboral. Ja ens poden agafar calçats i ben calçats. Que diguin el que vulguin i tots a obeir. Que no ens passi res. Que no els passi res als nostres alumnes quan surtin definitivament al món. Al suposat món laboral. I mentrestant Europa ens renya. Ens renya perquè hem retallat massa en educació i recerca. Quina vergonya. Ens ha de renyar Europa? Si això ho veu qualsevol ciutadà. És evident que retallant per aquí estem hipotecant el futur. Qui ens ha d'ajudar a sortit del clot. Del pou. Del forat negre, però negre, negre. Anem ben apanyats. Veieu com tindrem un hivern molt i molt llarg. Molt i molt dur. Quina preparació tindran els nostres alumnes si retallem més en educació? No patiu, que "alguns", si que podran formar ve als seus fills per poder seguir dirigint. El camí està marcat ... Com marcat hem tingut el camí aquest matí. Ben calçats i abrigats hem passat per la porta verda. Messes ganes no hi havia. Recordeu que fa fred. De totes maneres metro i cap a la Plaça Espanya. A la Plaça Espanya també feia fred. Un fred diferent, però fred.  Palau Nacional al fons. Silueta retallada. Contrallum. 

La marxa fins el CaixaFòrum, fins la Casa Ramona, animosa. Agrupacions canviants d'alumnes. Sempre hi ha el que està una mica deprimit, trist, i els companys l'intenten animar. Les noies parlant dels seus somnis, les seves il·lusions. Potser de nois. Els nois a la seva bola. Alguns amb cara de ser portats a l'escorxador. La titular de la matèria, la Marta, de baixa. Portava uns dies muda i avui ha caigut definitivament. Fred. El fred implacable. Arribem a la casa Ramona amb el Sol a l'esquena. Dia molt lluminós. Contrast de color entre la totxana vermella i l'intens blau del cel.

Una estona de relax. No sabem cap on ens portarà la jornada.

Està retocada? "CA dixit". A qui es referia?

La nostra guia es diu Cristina. Una jove animosa. Ens condueix cap a la sala 4. La sala de l'exposició. Impressionistes. Mestres francesos de la col·lecció Clark. Està plena. Força plena. Exposició imprescindible. Algun grup de gent més grans i molts particulars. S’entén que estigui plena. L'exposició és sensacional. Com una cançó dels Manel, davant d'aquells quadres. Davant del llegat d'aquells artistes et vas fent petit, petit. La Cristina ens proposa una juguesca amb imatges de l'època. Per grups de tres treballem i imaginem que ens volen dir, el que ens suggereixen les imatges. El Fredy actiu, participatiu i encertat. La Marta assumint responsabilitats. El Sergi vergonyós però complint. El Marc, el Fuqun, el Mattia, el Kelvin, en Joan, el JJ, l'Ari, la Carmen, la Marta A, la Marta dC, etc.. I així un de cada trio ens situa a l'època. De meitats del segle XIX a principis del XX. Ens expliquen com es distreien els rics. Com vivien rics i pobres. Com en comencen a poblar les ciutats. Invents importants com: la màquina de vapor, l’aparell fotogràfic o la il·luminació elèctrica. París ciutat de les llums. París centre cultural. La rigidesa de les exposicions. Les tècniques pictòriques. Els temes principals dels quadres de l'època: guerra i religió. Com aquell que no vol la cosa, entre tots ho han aconseguit. Hem retrocedit 120, 130 anys. Ara ja estem preparats per gaudir de l'exposició. No hi ha res com que t'expliquin les coses i que les expliquin bé. Transmetent emocions. Posant passió. La Cristina és així. Interpretem cada quadre, cada pinzellada, cada traç. 

Pissarro. La casa de Piette a Montfoucault.
Sembla fet amb Typpex. "FG dixit"

Descobrim la importància de la llum. La importància del color. Descobrim la percepció. Descobrim personatges ocults. Descobrim transgressió. Descobrim provocació. Descobrim un canvi de mentalitat. Descobrim una lluita conta el poder establert. Descobrim reivindicació. Descobrim lluita pels ideals. Descobrim una passió. Descobrim sensibilitat. Descobrim una manera d'expressar. Descobrim una manera de pensar. Descobrim art.

Ballarines de Degas

Gerome. L'encantador de serps.

Badia de Nàpols. Renoir.

Bretonne en prière. Gaugin

Descobrim Pissarro, Manet, Monet, Renoir, Degas, Gerome, Tissot, Toulouse Lautrec, Gaugin, etc ... Descobrim un món ... Descobrim sensacions ... Descobrim emocions .... Descobrim ...

Descobrim als descobridors: