¿Ve el destí
o mai no s’ha mogut
de les nostres mans?
o mai no s’ha mogut
de les nostres mans?
Màrius Sampere
Avui temperatures agradables i cel blau. Malgrat tot seguim en ple hivern. I el que ens ha de venir a sobre. Que no ens passi res. A les 8h30 puntual ens reunim per obrir els sobres de les proves d'avui. Comencem el ritual. Obrim els sobres i comptem les proves. Són 3 grups i per tant n'hi ha 99 de castellà i 99 d'anglès. Comprovem el CD del listening. Tot controlat i cap a les aules. Torno a petar al grup A. Ens saludem. Fan cas i es col·loquen en posició d'exàmen. Alumnes i taules es mouen seguin una coreografia harmònica fins trobar les posicions finals a l'aula. Formen 5 columnes. Mantenen les posicions d'ahir i això ajuda alhora de posar les etiquetes. Ja conec bastants noms de la classe. L'ambient és molt distès. A les 9 en punt comencem amb el castellà. Mateix protocol d'ahir. Lectures comprensives i redacció. No sembla molt complicat. A les 10 posem el listening d'anglès. El Pau m'ajuda a regular el so. El listening dura uns 9 minuts entre instruccions silencis i lectures. Després dels listenings, n'eren 2, readings, 2, i writings, 2. Exàmens acabats ens acomiadem. Els desitjo molta sort i ànims. Demà tenen festa de carnestoltes. Ens tornem a reunir al despatx del director i tanquem les actes de les dues sessions. Ara només queda portar els controls al centre de recursos de Gràcia. El Sol castiga i durant la pujada fa fins i tot calor. Ja hem acabat les competències bàsiques. Ara només queden les correccions. Com deia ahir, és el que hem d'avaluar? És el que ens cal per tirar endavant el país? Els resultats algú pensa que ens donaran alguna pista d'alguna cosa? D'alguna cosa que no sapiguem, és clar. Realment aquestes han de ser les competències bàsiques. Ahir parlava un altre cop de les emocions. Avaluar emocions segur que és molt més complicat. Sobretot quan oficialment no es contemplen dins del sistema educatiu. Ens seguim barallant per moltes coses i per aquestes que realment haurien de ser fonamentals, no ho fem. Per què? Un primer pas potser seria valorar les intel·ligències múltiples. Per aquells que tinguin curiositat us deixo un test. Està en castellà i a vegades alguna expressió és d'altres latituds. De totes maneres s'entén força bé i així cap castellanoparlant a Catalunya se sentirà discriminat. En els temps que corren i que vindran ja és molt. Us convido a provar i ja em direu. Test intel·ligències múltiples. L'hivern serà llarg, molt llarg ...
La crònica de la Carmen
La crònica de la Carmen
“Teniu una hora a partir d’ara”
No han passat ni 30 minuts quan la gran majoria dels alumnes guarden el bolígraf i esperen a que passi la mitja hora restant.
Es poden llegir fàcilment les ments dels alumnes: “Podrien posar un apartat d’entreteniments a l’examen”; “Quina hora és?”; “Com es deu dir l’home que ens ha repartit l’examen?”; “Qui fa aquests exàmens?”...
Aquestes són les preguntes que els hi sorgeixen després de fer unes “Competències Bàsiques”. Preguntes que desapareixen quan senten:
“Ja podeu entregar l’exàmen”
La crònica de la Clàudia Subirà
Avui ha estat un dia una mica extrany. Hem arribat tots al cole amb uns nervis a sobre que no ens els aguantavem i hem esperat a que ens diguesin què havíem de fer. Ha vingut el Lluís que ens ha explicat com aniria el dia i que l'examinador ja havia arribat. Ens hem espantat una mica però hem recobrat el color quan l'hem vist. Era un home una mica serio però amb les idees clares: ell sabia perfectament que l'examen havia de durar una hora, ni un minut més ni un minut menys. Ens ha dit que les instruccions estaven a l'examen i que ens les llegíssim un parell de vegades abans de començar a fer fer-l'ho. Acte seguit ens ha anat cridant pels noms per donar-nos els examens que tenien uns codis per saber de qui era cadascun. Quan ja tots teníem l'examen, per fi, ens ha dit que podiem començar i hem començat tots a fer-l'ho. La Maria Batlló i l'Albert estaven també al menjador amb ell fent-nos companyia. L'examen era de Castellà. Al cap d'una hora els ha recollit i els ha començat a ordenar per codis mentres tots el miràvem amb cara com de: "¿Qué hace este hombre?" Ens ha deixat cinc minuts per parlar que per ell era un temps i després ens ha repartit els exàmens d'Anglès. Ens ha donat les mateixes instruccions que en els altres examens afegint que aquest examen era el més llarg perque era l'últim. Ens ha posat uns lisenings perquè era una de les parts de l'examen, que ha costat posar-los perquè trigava molt en començar la veu a parlar. Els hem escoltat, hem completat els exercicis i després hem fet les altres parts de l'examen. Quan ha passat una hora els ha recollit i els ha tornat a ordenar com ens els examens anteriors. Com he dit al començament ha estat un dia bastant estrany, però, també s'ha de dir que ha servit per posar-n'hos firmes i per avisar-nos de què ens trobarem quan marxem d'aquesta escola. La veritat sigui dita que espero que els professors siguin una mica més simpatics que el que ha vingut avui, per dir-ho d'alguna manera, i que tinguin més veu. Per finalitzar he de dir que després de tot ha estat un dia satisfactori.
La crònica de la Clàudia Subirà
Avui ha estat un dia una mica extrany. Hem arribat tots al cole amb uns nervis a sobre que no ens els aguantavem i hem esperat a que ens diguesin què havíem de fer. Ha vingut el Lluís que ens ha explicat com aniria el dia i que l'examinador ja havia arribat. Ens hem espantat una mica però hem recobrat el color quan l'hem vist. Era un home una mica serio però amb les idees clares: ell sabia perfectament que l'examen havia de durar una hora, ni un minut més ni un minut menys. Ens ha dit que les instruccions estaven a l'examen i que ens les llegíssim un parell de vegades abans de començar a fer fer-l'ho. Acte seguit ens ha anat cridant pels noms per donar-nos els examens que tenien uns codis per saber de qui era cadascun. Quan ja tots teníem l'examen, per fi, ens ha dit que podiem començar i hem començat tots a fer-l'ho. La Maria Batlló i l'Albert estaven també al menjador amb ell fent-nos companyia. L'examen era de Castellà. Al cap d'una hora els ha recollit i els ha començat a ordenar per codis mentres tots el miràvem amb cara com de: "¿Qué hace este hombre?" Ens ha deixat cinc minuts per parlar que per ell era un temps i després ens ha repartit els exàmens d'Anglès. Ens ha donat les mateixes instruccions que en els altres examens afegint que aquest examen era el més llarg perque era l'últim. Ens ha posat uns lisenings perquè era una de les parts de l'examen, que ha costat posar-los perquè trigava molt en començar la veu a parlar. Els hem escoltat, hem completat els exercicis i després hem fet les altres parts de l'examen. Quan ha passat una hora els ha recollit i els ha tornat a ordenar com ens els examens anteriors. Com he dit al començament ha estat un dia bastant estrany, però, també s'ha de dir que ha servit per posar-n'hos firmes i per avisar-nos de què ens trobarem quan marxem d'aquesta escola. La veritat sigui dita que espero que els professors siguin una mica més simpatics que el que ha vingut avui, per dir-ho d'alguna manera, i que tinguin més veu. Per finalitzar he de dir que després de tot ha estat un dia satisfactori.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada