Biblioteca Nacional de Catalunya

El món en el que vivim és forjat per la meitat de la humanitat, la meitat masculina, i el cas és que no ens acaba d'agradar. Sempre és lícit suposar que un món on col·laborés tota la humanitat faria aquesta més humana, per tant, més responsable i més lliure.

Maria Aurélia Capmany

Uf! Avui tocava cultura de la bona. Visita a la Biblioteca Nacional de Catalunya. Ja us podeu imaginar les cares. Tret d'uns quants els altres semblava que anessin a l'escorxador. Sort que el dia, climatològicament parlant, era força agradable. En dies així ve de gust passejar. Trencar les rutines. Trencar hàbits. Creuar Gràcia, agafar el metro a Fontana i aparèixer davant del Liceu. Molt d'ambient a la Rambla. Sol i molt de color.

La sortida ha anat força bé. El grup necessitava prendre una mica d'aire. Aquests darrers dies l'ambient està tens. Demà, a Girona, més aire. Potser necessitem un tramuntanada per acabar de fer net. Tot just entrar al carrer Hospital hem trobat la botiga ideal del Lluís. Esports i més esports. Ah! i en català!

Com és habitual al llarg del camí les converses van fluint. Petits grups es munten i desmunten. Es comenten els esdeveniments recents. Creuant els aromes, olors i diferents ambients del carrer Hospital arribem a les portes del recinte. El recinte de l'antic hospital de la Santa Creu. El primer complex hospitalari de la ciutat. Aquest antic complex hospitalari construït entre els segles XV i XVIII va funcionar com hospital fins els anys 20 del segle passat.

Dins del recinte trobem també l'Escola Massana, centre d'art i disseny. Quina alegria trobar a l'Eli. Alumna de l'escola fins fa un parell d'anys. Actualment fent segon de batxillerat aquí a la Massana.

En cinc minuts ens hem posat al dia. Després escales amunt i cap a la biblioteca.

La visita la conduïa la Glòria. Ella ha estat l'encarregada d'explicar la importància i l'excepcionalitat de la BNC. Ens ha explicat també la història de l’edifici des dels seus orígens fins l'actualitat. Edifici que custòdia les Homilies d'Organyà, primer escrit en llengua catalana del qual es té constància. Ens ha parlat de l'extens fons documental que conté i ens ha fet la visita a través de les espectaculars naus gòtiques. Veient aquestes impressionants naus t'imagines la funció d'hospital de l'època. L'edifici per si mateix ja val la visita. El fons documental la fa imprescindible. La Glòria ens ha portat per dins les naus fins arribar a llocs prohibits pels visitants comuns. És una de les sorts de ser profe i alumne. Tens accés a racons tancats al públic en general. Hem arribat a la sala de la creu, per les imatges que hi ha a les parets. A aquesta sala hi ha el fons documental del Frederic Marés. Sala espectacular plena d'incunables, primeres edicions i manuscrits. Ramon Llull, Petrarca, etc. La Maria, el Ferran i la Marta s'impregnaven de coneixement, conscients del privilegi que tenien. Altres miraven encuriosits. L'Adrià, el Lluís i altres intentaven llegir que deien aquelles edicions antigues. Aquells manuscrits. Aquells incunables. A alguns la seva presència en aquell temple de culte no els produïa cap sensació. Amb un cop d'ull tot vist. Per altres que ja tenim una edat hi havia primeres edicions de la revista Patufet o del Capitan Trueno.

Volta per la terrassa i tornada a la primera sala. Comiat de la Glòria i deixem enrere un temple de cultura. Un temple que custòdia documentació de la Història del nostre país.

Creuem les Rambles i ens dirigim cap a la Plaça Sant Jaume. Molta gent pel carrer. Turistes i curiosos per tot arreu. Nosaltres ens barregem entre ells. Sembla que estiguem de visita cultural per terres estranyes. El metro de Jaume I ens torna a la nostra realitat quotidiana.

Les germanes BB