L'assertivitat

Un bon mestre és només un trampolí i, 

tard o d'hora, cal saltar sol.

Eduard Márquez

Les temperatures segueixen suaus, sobretot a migdia. Malgrat tot l'hivern està plenament instal·lat. Les responsabilitats econòmiques es veu que sempre recauen sobre els mateixos. En seran ells i elles els grans culpables de la situació global? Es veu que si. Retallades del 3% del sou als treballadors públics acumulades en la paga del mes de juny. Això vol dir reducció a la mínima expressió de la "paga doble". Les vacances de molts, retallades. Aquesta retallada vol dir menys poder adquisitiu, vol dir menys diners circulant, vol dir menys consum, vol dir menys ... de tot. Així es crearan llocs de treball? I els responsables polítics d'aquesta situació on estan? Mentrestant anem preparant a les noves generacions pel futur. Quin futur? Quin futur els i ens espera? Com pots motivar a l'auditori quan veus estudiants adolescents atonyinats per la policia a València i no passa res. Per les reaccions dels "cossos de seguretat" semblaven activistes terroristes extremistes atacant amb artilleria pesada les arrels de la civilització occidental. Calia? Era necessari? El que passa és que ja tot ens sembla "normal". Ja estem plenament vacunats o idiotitzats i tot ens sembla acceptable. La sensació és d'haver baixat els braços definitivament. D'haver-se rendit i deixar que les coses vagin succeint. Que les coses vagin fluint. La nostra capacitat de sorpresa està sobrepassada. Ja tot ens sembla bé. Davant d'això ves parlant d'assertivitat. Avui hem començat el programa de l'Agència de Salut Pública del Consorci Sanitari de Barcelona pensat pels alumnes de 4t d'ESO. Actualment sota el paraigües del programa Fem Salut. El destinat a 4t d'ESO s'anomena Parlem-ne; no et tallis! Es tracta d'un programa escolar de salut sexual i comunicació. M'agrada començar aquest programa per la comunicació. De fet m'agrada treballar en primer lloc l'assertivitat. La veritat és que treballar això en grup resulta complicat. Més que complicat caòtic. És molt difícil poder agafar el punt just per tal que tot flueixi amb una certa naturalitat. La seva capacitat de concentració conjunta és en general baixa. A classe hi ha de tot: l'interessat, el passota, el que desconnecta al minut 1, el motivat, el que no s'entera, el que pensa que això és un pal, el que vol aprendre, el que ja ho sap tot, el que en sap més que ningú, el que no està content mai amb res, el que opina el mateix que el company, etc. Quan veus això és quan tornes a pensar la falta que fa la formació en molts altres aspectes de la capacitat humana que els estrictament acadèmics. Penses que mai és tard, però que cada cop costa més. Penses que cada cop estan més aïllats emocionalment. Que cada cop tenen més dificultats de desenvolupament en aquest sentit. Que cada cop els costa més superar situacions adverses. Que estan poc acostumats al patiment. Que els mantenim massa temps protegits. Que en general els sobre protegim. En l'activitat proposada d'avui es donaven tres situacions poc transcendents i ells havien d'explicar que farien en cada cas. En una els enviaven a comprar mentre estaven estudiant. En una altra els tornaven malament el canvi en una botiga i en l'última un amic arriba tard a una cita per anar a un concert i arriben tard. Es tractava doncs d'explicar que farien. La finalitat era veure si la seva resposta era agressiva, passiva o assertiva. Sovint en casos exemple tractats a classe apareix el que anomeno doble moral. A classe gairebé tothom respon el que s'espera que responguin i després sovint actuen d'una altra manera. Aquest cercle és complicat de trencar. L'altre aspecte complicat en aquest sentit és la gestió del grup. Els manca molt per poder realitzar aquestes tasques grupals. Parlen uns sobre els altres. Només s'escolten quan es dirigeixen la paraula directament. Creen debats paral·lels. Perden la concentració amb facilitat. Poca capacitat d'elaborar un discurs o defensar una opinió en públic. Es creen molt fàcilment mini grups de discussió tancats. Diàlegs creuats, etc. Queda molta feina per fer, però persistirem. Persistirem perquè és l'única manera de canviar les coses. De tenir una certa esperança de cara al futur. Us deixo uns imatges del principi. Al principi és quan encara mantenen un grau de concentració relativament elevat. Fins i tot hi ha una certa motivació. Persistirem ...