És hivern. De totes maneres les temperatures d'avui són més agradables que les dels darrers dies. Sembla que la climatologia es vol compadir de nosaltres i no ens colla gaire. Ja hi ha altres fets que ens ofeguen més i fan que l'hivern sigui cru. En aquest escenari avui comencen les proves de competències bàsiques. Un servidor ha de fer d'aplicador al Claret. No entrarem en detalls sobre la utilitat o no de les competències bàsiques i si són aquestes o no les que actualment s'han d'avaluar. Suposo que són les més fàcils d'avaluar. De totes maneres si realment volem evolucionar com societat, si ens omplim la boca dient que els sistema actual no funciona gaire i s'ha de canviar, per què seguim avaluant les mateixes coses? Si fem sempre el mateix, sempre encallarem al mateix lloc. Per què no avaluem la humanitat de la gent. Per què no avaluem l'empatia. Per què no avaluem la capacitat de gestionar les emocions. Per què no avaluem les intel·ligències múltiples i les múltiples intel·ligències, Per què no avaluem ... M'estan esperant. Al Claret m'estan esperant. Sembla ser que ha corregut la veu. Vaig a petar a al grup A de 4t d'ESO. Allà hi ha la Maria, amiga de la Maria de la nostra classe. Això crea vincles i fa la feina més senzilla. Comencen a preguntar-me per alumnes de 4t del Patufet. Fins i tot per alguns de 3r. Tenen curiositat. Pregunten. Com a totes les classes hi ha de tot. No em deixa de provocar somriures fer paral·lelismes amb els nostres. Són mons paral·lels. L'univers es va repetint. Les 9. Comencem les competències. Mentre els alumnes van fent la prova de català, miro de què va. Comprensió lectora, dues, i redacció, una. Relativament senzill. Miro la prova de matemàtiques i ... això són competències bàsiques? Cert, però molt bàsiques. És això el que hem d'avaluar. Això és el que ens ha de permetre superar l'hivern? Aquest és el camí? No ho tinc gens clar.
Us passo la visió d'una persona que ha fet les competències, la Maria. Ella ens parla de les competències bàsiques des del punt de vista de l'alumna.
La crònica de la Maria Ros
En general, les expectatives que tenia i teníem tots d’aquests exàmens eren bastant més altes. A molta gent els hi han semblat fàcils i més curt del previst, en altres casos, difícil i curt i altres que preferien callar.
El profe que venia de fora, ens ha cridat per repartir l’examen i quan ja tothom tenia l’examen assignat i amb el número corresponent ens ha dit que teníem una hora per fer-lo. Bé, a les nou del matí hem començat amb l’examen de mates. Era senzill però complet. Cinc minuts per descansar i l’examen de català. Aquest a tothom li ha agradat (m’incloc) ja que eren textos quotidians i amens.
La veritat es que hagin agradat o no la majoria teníem una opinió fixa: De veritat, cal? Vull dir, si es té que fer es fa, però quan estava fent l’examen m’he plantejat, i això perquè serveix, per avaluar els profes? Tanta exigència! Semblava que ens anava la vida!
En fi, demà serà un altre dia, Carnestoltes, quina ironia, competències el dia de Carnestoltes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada