dimarts, 31 de gener del 2012

Primer contacte amb l'escenari

Matí fred. Força fred. Temperatures baixes. Molt baixes i més que baixaran. Serà que s'acosta l'hivern? Serà que s'acosta un front siberià. Serà que ja no hi haurà matèria d'educació per la ciutadania. Serà que haurem d'estudiar la Constitución Española. Serà que hauré de treure la pols a aquell exemplar que va arribar a casa meva cap allà l'any 1978 ... veig que tot segueix igual sinó pitjor. És un dejà vu. Què vindrà després de la Constitución? Potser millor no saber-ho, no? No cal tirar més enrere del 78, no? No anirem a parar al 75 o abans? És clar que a aquest pas mai se sap. Tisorada a la llei de l'avortament i que es vagin preparant els matrimonis homosexuals. Quina por. Matí fred. Força fred. A primera hora d'avui mates. Mates i fred, quina combinació. Ja us podeu imaginar. Ganes de fer trigonometria poques, molt poques. Demà examen ... Demà tots glaçats amb els sinus, cosinus i tangents. Més que llibres i apunts avui a classe hi havia maletes. Maletes? Què marxem a París i ningú m'ha avisat? Normalment marxem al juny, he pensat. Serà que s'han canviat les dates per culpa d'Spanair? Bé per culpa d'Spanair segur que no. Maletes obertes i al seu interior roba. Roba i més roba. No em vull ni imaginar les maletes i equipatges de París. En ple hivern i ja estic suant. N'haurem de parlar. De fet, en parlarem. Excitació entre el personal. Excitació i nervis. Nervis i tensió. Tensió i emoció. Venim del cap de setmana de gravació de veu. De fet, de gravació de cançons. I avui ... contacte amb l'escenari. Avui primera prova de l'espai real. Primera prova de la sala que veurà la nostra estrena el proper dijous 31 de maig. Dia que poc a poc es va acostant. Jornada de moltes emocions. Una jornada més d'emocions en aquest curs. Tantes emocions que semblen unes muntanyes russes. Ho he de viure tot. No em puc perdre res. He d'aprofitar cada dia. Cada instant. Vull recordar tot això que fem. Vull recordar cada gest, cada anècdota. Vull recordar .... vull recordar que a part de tot això que fem també hem d'estudiar. Si no ho faig recordaré aquest curs com un malson. Com el dia de la marmota, ara de moda, perquè hauré de tornar a repetir el curs. Així doncs, cal que treballi. Hi ha temps per tot. Per treballar també. Per estudiar també. Malgrat el fred hi ha temps per tot.





Dins d'aquest fred, fred hivern dos detalls a destacar. A destacar per exemplars. A destacar per ser punts de llum que il·luminen aquest fosc i fred hivern. Per ser punts de referència. Per coherència. Per senzillesa. Per sentit comú. Per l'elegància i per molts i molts altres motius. Parlo del partit i posteriors declaracions d'en Rafa Nadal després del més que ultramaratonià partit no guanyat, que no perdut, a la final de l'Open d'Austràlia d'aquest darrer cap de setmana i de la roda de premsa d'avui del Pep Guardiola. Senzillament per treure's el barret. Senzillament dos moments per emmarcar. Dos moments per reflexionar. Sublims per aquells que els vulguin escoltar i entendre. Comportaments exemplars en victòries, empats i derrotes. Malauradament no tenim referents d'aquest nivell en altres camps. Quina llàstima. Segur que moltes coses serien diferents. Segur que si.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada