És el que té l'hivern. Malgrat ja haguem creuat el solstici d'hivern, els dies encara són curts i les nits llargues. Es fa fosc aviat. Fa molt i molt de temps ja, amb un amic meu, vam elaborar una teoria sobre les tardes de diumenge. No patiu, no la desenvoluparem aquí. De totes maneres, un dels punts era que les tardes de diumenge convidaven al recolliment i a la reflexió. Sembla força evident. Normalment, són tardes tranquil·les i sense masses estridències. Són unes tardes a vegades llargues. Són unes tardes que inevitablement, minut a minut, et porten a dilluns al matí. Avui voldria recuperar part d'aquesta teoria. La que parla de la reflexió. La que parla del parar per pensar. Sovint us parlo de gestionar emocions, educar emocions i d'aprendre a aprendre, entre d'altres coses. Doncs bé, una companya, la Vanessa, tutora de P4, em va fer arribar un vídeo. Moltes gràcies per obrir finestres i compartir. És un vídeo sense paraules. Sovint les paraules són sobreres. Aquest n'és un cas. És un vídeo de detalls i sensibilitat. Espero que algun dia ella i tots els companys i companyes que vulguin, si els ve de gust, pengin aquest vídeo als seus blogs. És un exemple que sense paraules es poden dir moltes i moltes coses. Dins la foscor de l'hivern sempre es poden trobar espurnes que ens marquin el camí. Un camí cap a l'esperança i l'optimisme. Un camí que demostri que no tot està perdut. Un camí que ens doni energia per seguir lluitant. Us el deixo i que cadascú interpreti lliurement.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada