divendres, 13 de gener del 2012

La Rosa

L'hivern de veritat és ben a prop. Aquest matí les temperatures eren baixes. Francament baixes. Això, entre d'altres, és un indicador de que ben aviat tindrem el cru hivern a sobre. Dins d'aquest ambient fred, avui és un dia especial. De fet hauríem de fer sempre que cada dia fos especial. Cada dia és únic i irrepetible i per tant ho hauríem de donar tot perquè no sabem que passarà demà. En qualsevol moment, la nostra vida pot fer un canvi radical. Per això hem de fer que cada dia sigui especial. No ens podem esperar a demà. Demà, pot ser massa tard. Ens hauríem de sentir orgullosos del que fem cada dia. Bé, avui aquest no era el tema. Deia, que avui és un dia especial perquè ha estat l'últim dia laboral d'una companya nostra. La Rosa. La Rosa, després de 43 anys de docència a l'escola, avui ha impartit les seves últimes classes. Avui uns quants alumnes han tingut l'honor, sense ells ser-ne conscients, de ser els últims als quals la Rosa ha donat classe. Ells no ens seran conscients. Segur que, la Rosa, sempre els tindrà presents. Igual que té presents i gravats a la seva memòria els noms i les cares dels primers alumnes que va tenir a l'escola. Alumnes que avui ja tenen totes les edats. Alumnes amb els que va iniciar una carrera de mestra al Patufet que ha durat 43 anys. 43 anys de 46 que en té l'escola. Història. Història viva. Història i moltes, moltes anècdotes. Anècdotes, patiments i alegries. Sobretot, una vida vocacional plena. Poques coses podem dir de la Rosa que els centenars i centenars d'alumnes que han passat per les seves mans no tinguin present. El seu rigor. El seu mètode. El seu caràcter. La seva humanitat. La seva enteresa. La seva capacitat de superació. El seu ordre. La seva meticulositat. La seva pulcritud. La seva honradesa. La seva discreció. La seva dedicació. El seu compromís amb l'Escola. La seva passió per la nostra llengua i les nostres tradicions. Les seves ganes per transmetre uns valors universals. Finalment, la seva habilitat per ensenyar. Tot això i molt més la fan mestra de mestres i un exemple per tots nosaltres. Una de les últimes promocions que va tenir com a tutora va ser la dels alumnes que avui fan 4t d'ESO. Quan van passar per les seves mans feien 4t de primària. Avui, en el seu últim dia a l'escola, ens ha fet el regal de la seva visita i un recordatori dels seus principis bàsics. Des d'aquí enviar-li una forta abraçada. Moltes gràcies, per tot i més, Rosa.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada