El temps va passant. O no.

Quan algú comprèn que obeir lleis injustes 

és contrari a la seva dignitat d'home, 

cap tirania no el pot dominar.
  Gandhi, polític i pensador indi

S'acosta l'hivern. O no. Tot just acabem de passar la setmana dels barbuts. La setmana dels barbuts és una de les setmanes, tradicionalment, més fredes de l'any, i aquí estem, amb temperatures primaverals. Resistim i resistirem allò que vingui. De totes maneres, mentre allà, a l'estat treballen per assolir els objectius del dèficit (?!). Quina por. El temps va passant, o no. De fet, sembla clar que el temps va passant, malgrat aquests dies sembla que no. Sembla que no hagi de passar res. Estem acostumats. Més que estem, estan. Estan acostumats a no tenir espera. Estan acostumats a esperar poc. A esperar poc perquè passin coses. A esperar poc per obtenir respostes. A esperar poc per rebre recompenses. És la generació de la immediatesa. És la generació de la manca d'espera. És la generació del ho tinc ara o no ho vull. D'això ja hem parlat en alguna altra ocasió. Ens trobem en una època de l'any que sembla terra de ningú. Hem tornat de vacances, han passat les recuperacions, i les classes recuperen el seu ritme normal. Això provoca certa monotonia i acaba provocant certa relaxació, cert trencament d'hàbits i de ritme de treball. És el que es respira a l’ambient. Per això aquest tram de curs en el que ens trobem és molt perillós. Si fem un símil futbolístic els títols es guanyen al final de temporada, això ho sabem tots. Encara queden algunes setmanes perquè torni la champions, queda molta lliga i només ens queda una competició menor, per alguns, com la copa. Si, els títols te'ls donen al final. Si, els títols es guanyen a final de temporada, però si aquest dies no guanyes partits, si aquests dies no entrenes fort, si no estàs concentrat i poses els cinc sentits al que fas, al final no pots guanyar la lliga. Si no estàs preparat, quan arribi la champions no passaràs ronda. És per aquest motiu que aquests dies són importants. No podem ni defallir ni deixar que passi el temps. No ens podem “permitir”, com diria el poeta, perdre el temps. Hem de seguir treballant. Hem de portar les matèries al dia i hem de recuperar allò que portem una mica coix. Hem de millorar la nostra concentració. Hem de millorar la nostra organització. Hem d'avançar el treball de recerca. Hem d'aprofitar les estones "mortes" per consolidar i no per relaxar. La recta final vindrà  de cop i no podem permetre que ens agafi fora de joc. No podem permetre que ens agafi descol·locats. Hem de tenir totes les alertes activades i seguir picant pedra. Hem de seguir fent base per allò que pugui venir. Hem de seguir fent base per poder estar en disposició de poder triar el futur. Per això és molt important seguir fent feina. Per això hem de consolidar vells aprenentatges i adquirir-ne de nous. Per això hem d'augmentar la concentració a les classes. Mentre això passa, els profes i mestres fan concursos. Evidentment, no són concursos de bellesa. Amb el Clooney no podem fer res. Ho tenim tot perdut. No hi ha color. Hauríem de lluitar per la segona plaça. Ens hem de rendir a l'evidència. Tenim sensació d'anar de blanc quan ell va de blaugrana. No, no fem aquests concursos. Fem concursos de captura de ginys de comunicació. Les peces més valuoses són les BB i els Samsung Galaxy. Els iPhones van molt buscats. Són escasos en les nostres contrades. El problema és que determinades peces perden valor quan l'stock va creixent. Us recordo que entre les nostres múltiples tasques no està la de ser policies de duanes. No estem en contra dels ginys de comunicació, però si del seu ús descontrolat. És molt pesat està pendent de donar classe, copsar l'estat d'ànims dels alumnes, intentar motivar-los, intentar cohesionar el grup, gestionar les seves emocions, ajudar-los a créixer, acompanyar-los a decidir el seu futur immediat, preparar la minifesta, coordinar les tasques de recollida de diners per París, etc ... i controlar l'ús dels ginys de comunicació. Més, quan tenim totes les de perdre. Sempre la culpabilitat del seu ús és nostra, dels docents. Són ginys molt llaminers, però no es poden utilitzar a l’interior del centre. Fer-ho, és fer-ne un mal ús. La responsabilitat, doncs, dels propietaris, és tenir-ne la custòdia i fer-ne un bon ús.  És a dir, no utilitzar-los a l’interior del centre. Hem arribat a trobar gent carregant mòbils als endolls de la classe. Tot té un límit i cal fer tot el possible perquè, ara que encara estem a temps, la cosa no es descontroli del tot. Cal que tots treballem per restablir l’ordre natural del bon ús del ginys. Penseu que tots els indicadors marquen que estan per arribar èpoques molt dures. Serà que s’acosta el cru, cru hivern...