L'efecte túnel

 La calle es mia.

Manuel Fraga

L'hivern cada cop és més present. Malgrat ja hem superat les nits més llargues i els dies més curts. Malgrat poc a poc es fa de dia més aviat i de nit més tard. Malgrat anem esgarrapant segons i algun minut a la foscor. L'hivern cada cop és més present. Les temperatures van baixant i cada cop l'ambient és més fred. Parlant de l'hivern i la foscor d'altres temps no massa llunyans hem rebut la notícia de la mort del Fraga. La mort del Fraga planteja molts dubtes ètics. De fet, a mi, em planteja molts dubtes ètics. És veritat que aquest obituari és un pas més cap a l'alliberació d'un llarg temps de foscor. D'un passat negre. Molt negre. Els dubtes ètics que em planteja són els de parlar, sistemàticament, bé d'una persona quan fa el traspàs definitiu. És evident que tothom es mereix un "respecte". Però d'aquí a parlar bé i comentar que és un dels pares de la "democràtica" "constitución española", hi ha tot un món. Una persona tant anticonstitucional com ell. Una persona que va arribar a dir "la calle es mia". Una persona que va arribar a dir que ell que parlava sempre sense condó i que per tant mai se'n posaria un. No cal seguir posant exemples. En trobaríem un munt. Una persona així no hauria de ser referent per ningú. No hauria de ser exemple per ningú. Les imatges que hem vist aquests dies ens transporten a altres èpoques. Èpoques altament casposes. Èpoques de les pel·lícules del Berlanga on els mestres eren part de les forces vives dels pobles i ciutats. Com ha canviat tot això. Avui en dia els mestres, els professors, els docents en generals, no se sap massa bé què són. No se sap si són orientadors, acompanyants, formadors, psicòlegs, referents, mediadors, gestors d'emocions alienes. El que se sap és el segur que no són. No són forces vives. En general, poc reconeixement i sovint criticats arbitràriament. Ara no farem corporativisme, no cal. Malgrat això han d'intentar ser referents. Han d'intentar ser un model. Han d'intentar ser un exemple. Tot i que avui en dia hi ha altres models molt més atraients. Uns models que triomfen molt més. Uns models d'"èxit" fàcil. Per aquest motiu és bo intentar predicar amb l'exemple. Com a profe de física, a les classes, sovint cerquem arguments, cuidem el llenguatge, intentem ser curosos amb els nous aprenentatges, qüestionem les coses, plantegem reptes, etc. Deu ser degut a l'esperit i al mètode científic. Per aquest motiu, a vegades, és bo experimentar. L'últim experiment que he intentat fer és el de l'efecte túnel. La idea era veure, era comprovar, si els cossos macroscòpics quan es mouen a velocitats relativament baixes són capaços de travessar objectes sòlids. M'explico sense estendre’m massa. La major part de la matèria està formada per espai buit, això és una certesa física. Doncs bé, si la major part dels cossos està format per espai buit, a priori, sembla evident que un cos en podria travessar un altre. Doncs bé, després de fer l’experiment puc concloure que això és fals. Els cossos macroscòpics viatjant a velocitats baixes no poden travessar objectes sòlids. Així doncs no ho intenteu que no ho aconseguireu. Aquí sota us deixo el resultat de l'experiència.