Recuperacions

Impossible començar de nou. 

Sempre continuem d'una manera o una altra.
Josep Iborra

Estem a la setmana de les recuperacions. Les recuperacions són necessàries. Es tracta de donar una nova oportunitat per aquells que no han assolit els objectius en el seu moment o que la seva evolució no ha estat tot lo satisfactòria que hauria d'haver estat. Sigui com sigui, és una nova oportunitat de posar-se en sintonia. De recuperar el ritme. De posar-se a to. D'aprendre dels errors comesos. De poder rectificar. Bé, de fet, aquest és l'objectiu. Aquesta és la idea de les recuperacions. Però, sempre és així? De ben segur que no. Per alguns si. Aprofiten les oportunitats, treballen, s'esforcen i es posen a nivell. Per altres, és una manera més "senzilla" de poder aprovar. Finalment per d'altres, per aquells que no treballen habitualment, no és una oportunitat. El cert és que els que no treballen habitualment tampoc ho fan durant les recuperacions o de cara a les recuperacions. És mereixen doncs tenir més oportunitats? Es mereixen tenir aquesta nova oportunitat? Aquesta és la gran pregunta. O una de les grans preguntes al respecte. És evident i sense voler fer demagògia que tots en som una mica responsables. Està clar, que principal responsable, és el propi interessat, l'alumne. Com dic moltes vegades cal que els alumnes siguin els principals actors de la seva vida. Com més grans es fan, més responsabilitats han de tenir. Són ells els màxims responsables dels seus actes. I per tant, és feina seva, la de lluitar per tirar endavant. La d'aprendre. De formar-se. De treballar per tenir la millor formació possible. En principi, i sense ser cap garantia, a millor formació, més oportunitats. Per l'altre costat, la nostra responsabilitat és lluitar perquè aquests alumnes no tirin la tovallola. De seguir lluitant per poder connectar amb ells i estirar-los cap endavant. Avui, sembla lluitar contra molins de vent intentar convercer a algú que s'ha d'esforçar. Amb tots els estímuls que tenen, la immediatesa de les gratificacions i amb una escala de valors girada com un mitjó, sembla missió impossible. La nostra responsabilitat és la de trobar noves estratègies de motivació. Això és cert. Però, on està el límit? On està el límit entre cercar les estratègies de motivació i l'esforç individual i responsable de l'alumne. Aquest és un dels mars de dubtes per on hem de navegar els docents. Segurament el nostre model educatiu té moltes deficiències, però, és el que és i amb això hem de lluitar, nosaltres i els alumnes. Cada cop tenim més a prop el cru i llarg hivern ...