"Les paraules volen, els escrits perduren", diu l’adagi llatí. Però el que no diu és que, si s’escriuen, les mentides poden acabar passant per veritats perdurables.
Josep M. Espinàs
Ara si. S'acosta l'hivern. Ve el fred, la pluja i l'ambient gris. Més fred, més pluja i un ambient molt i molt gris. Si combinem això amb les tardes de diumenge, la situació és idíl·lica. Idíl·lica per l'hivern. Idíl·lica per un estat depressiu. S'acosta el cru hivern. S'acosta o ja el tenim a sobre ... a un pas dels cinc milions i mig d'aturats. Més i més retallades, sempre sobre els mateixos. Pugen taxes i impostos. Aprimament indiscriminat dels interins, un de cada tres, un de cada quatre, que sovint són els més implicats amb les feines. Reduccions de sous ... Caos a la sanitat. Els cossos de seguretat i serveis públics indignats. Caos a l'educació ... Batxillerat de tres anys (?!). I el pla que s'havia d'engegar el proper curs a 4t d'ESO? Ara si, ara no. L'ESO durarà 3 anys? I l'escolaritat obligatòria fins els 16? Serà fins els 15 i augmentarem els aturats. Serà obligatori fins els 16 i tothom haurà de fer 1r de Batxillerat o un curs de Cicles Formatius? Ja ho hem aconseguit. De fet ho hem aconseguit fa molt de temps. Tenim el rècord mundial de reformes educatives per unitat de temps, o de govern. No despleguem una llei que ja en tenim una altra i els docents desconcertats. Sembla que a part dels aturats i la prima de risc també augmenta la sensació de caos, la d’improvisació i la de desgovern ... Aquests són els nostres referents. Són només aquests els nostres referents? No! En tenim més, us sona un tal Pepe o un tal Camps, per citar dos exemples recents. Clara demostració que podem fer el que ens doni la gana i no hi ha conseqüències. 180 minuts, Messi una targeta groga, Pepe una targeta groga. Justícia? I del tal Camps? Cap comentari, que estem en horari infantil. En aquest marc hem de seguir explicant la cultura de l'esforç, la importància del treball cooperatiu (sense "mangoneos"), que la formació t'obre les portes del futur, i més, i més i més, etc... Nois la cosa està molt complicada. No patiu, no defallirem, però ens ho posen cada cop més difícil. Per sobre de tot alegria i bona cara. No fos cas que ens queixéssim o reaccionéssim. Serà perquè s'acosta l'hivern? Serà perquè ja estem a ple hivern? Serà perquè no som escocesos? Serà ...
La cultura és el remei que proposa Joan Ollé (El Periódico, 28/01/2012, pag.6). "On som? Potser en un desconcert? Potser aprenent unes noves regles de joc? Potser en una selva 2.0 amb l'ull per l'ull i dent per dent totalment institucionalitzat? Potser davant una nova justícia que no para de donar proves de la seva ineficàcia...? Davant d'uns mals tan grans, els remeis només poden ser tres: cultura, cultura i més cultura. És la millor inversió perquè crea criteri. I aquesta paraula s'aprèn a l'escola, a casa, al carrer, als llibres....sempre que algú amb autoritat s'ocupi que els seus continguts siguin alts". Per un instant m'he sentit una mica menys sola, per això crec que les Humanitats han de jugar un paper molt important en els propers anys. Carmen Mier.
ResponElimina