Superat el pont

Preguntar una vegada és una vergonya momentània,

no preguntar mai és una vergonya per a tota la vida.
Proverbi japonès

Superat el pont, l'hivern està més a prop. Comencem el segon trimestre i s'acosta l'hivern. Aviat tindrem nous presidents del congrés i del senat. Ara ja començo a tenir fred, molt de fred. Serà que s'acosta l'hivern? Que Santa Llúcia, que serà demà, ens conservi la vista clara per veure el que ens ha de venir. Aquest cap de setmana hem tingut un altre brot verd. Això dona esperança. A alguns fins i tot una, dues i fins a tres alegries. M'imagino que algú es va mocar fins a tres vegades dissabte. Però, tots hem tingut un brot verd. No voldria frivolitzar amb el futbol que només és "un joc" i on es mouen molts diners. Però degut a la manca de referents a tots nivells ens hem d'agafar allà on podem. Ens agradi o no. Estiguin a un altre nivell o no. No podem negar que hi ha una manera de fer, un estil, una manera de comportar-se dins i fóra del camp que haurien de ser un model per molts. No sabem que passarà més endavant. No sabem si el model rebentarà en mil trossets. Però gaudim del que tenim ara. Una flor no fa estiu. Però anys de feina si fan un model, un referent. Que hi ha una trajectòria. Que no es depèn d’un fet puntual. D’un dia puntual. D’un resultat concret. És el triomf de la feina ben feta. De l'esforç. De la constància. Del sacrifici individual pel bé del col·lectiu. De la humilitat. De la implicació. Del respecte a tothom. De creure en el què fas. De seguir fidel a un estil passi el que passi. De creure en el model. De sentir-se orgullós del projecte. D’entendre que és un joc i en un joc a vegades es guanya i a vegades es perd. Que no és qüestió de sort. És qüestió de treball i esforç. Tot això front els egos pujats. La prepotència. Menystenir als altres. La supèrbia. El ser guapo, ric i jugar bé a futbol. Hem d'insistir molt. És la feina del dia a dia la que ens portarà als èxits. És el picar pedra el que ens acostarà als objectius. És el respecte a tothom i el treball en equip el que ens acostarà a les nostres metes. És la implicació de tothom. És la iniciativa individual pel bé de tots, pensant en el col·lectiu. És pensar el què puc fer pel grup enlloc de pensar el què el grup pot fer per mi. És pensar en què puc aportar al grup enlloc d’esperar que em diguin el què he de fer. És treballar pel grup encara que no llueixi individualment. És tenir un objectiu comú. És lluitar per aquest objectiu. És fer un pas endavant i no un enrere. És assumir responsabilitats. A veure si recollim algun d’aquests brots abans que ens atrapi l’hivern. Tic, tac, tic, tac ... l’hivern s’acosta i el temps passa. Aviat haurem de prendre decisions i hem d’estar en condicions de poder-les prendre. Hem de tenir controlades les emocions i pau interior. Són decisions que no es poden prendre a última hora ni en calent. S’acosta l’hivern. Per alguns serà més fred que pels altres ...