Ja el tenim aquí

Qualsevol predisposició en favor d'una forma podrida

de govern ens incapacitarà per a discernir-ne una de bona.
—Thomas Paine, escriptor i polític

nord-americà d'origen anglès (1737-1809)

Ja no ho hem de dir més. Ja no cal dir ... s'acosta l'hivern. Malgrat tot, nosaltres ho seguirem dient. L'hivern astronòmic ja és aquí. Avui ha arribat amb temperatures suaus. Segur que aquestes temperatures són un brindis al Sol. Són la calma abans de la gran tempesta. L'altre hivern; el cru, fred i llarg de veritat, encara està per arribar. Ja el notarem, no patiu. De moment als treballadors públics als hi han retingut un IRPF d'una cosa que encara no han cobrat, i ja veurem si cobren. Però avui, per sobre de tot, és un dia d'emocions contraposades. La loteria, l'amic invisible, les notes, el dinar amb els companys, l'inici de les vacances ... Amb això no vull dir que les notes siguin una loteria encara que de fet són números cantats en la major part de casos. Són el resum del treball, l’esforç i l'evolució d'un trimestre. Hem fet molt, però encara ens queda molt per fer i cada cop menys temps. En molts casos segueixen treballant a batzegades. En molts casos encara no han aprés a controlar l'efervescència i, s'esbraven amb facilitat. No són regulars. Potser les noves generacions no ho han de ser de regulars amb l'esforç i estem lluitant contra molins de vent. Fem campanyes fortes i ens cansem. No mantenim el ritme. No som constants. S'ha de recordar que encara ens queden algunes plantes de nadal per vendre o es va suspendre el bolo d'ahir a la tarda per manca de cantants. És una llàstima, però a alguns no els podem demanar més. No els hem de demanar més. I tant que no, prou que fan. No podem cremar les naus sempre dels mateixos. No es pot abusar. Cal la implicació de tots. Dels altres. En aquest punt encara anem una mica coixos. Quan fallen els de sempre, els que fan de pal de paller, quedem a zero. En aquest sentit ens queda camí a recórrer. Hem de lluitar contra la cultura del ja m'ho faran, ja m'ho demanaran i, si em puc “escaquejar”, millor. Es tracta d'entendre que tots podem i tots hem d'aportar. Aportar sense que ens hagin d'estar al darrere. Al final és en benefici de tots. Seguirem lluitant. Seguirem treballant. Ho hem de fer perquè ... s'acosta el veritable hivern ... i cal que estem tots junts per fer-li front.