Entre ponts

No corris, vés a poc a poc.
On has d’anar és cap a tu mateix.

Haiku japonés

S'acosta l'hivern. Mentrestant nosaltres entre festius. Com si es tractés de l'oca: "de puente a puente" ...  S'acosta l'hivern i la marea blava. La marea blava i els més de 750 milions no pagats de l'Estatut. Els milions no pagats i més retallades. Ja ho diuen això. Ves avisant de que les coses van malament perquè quan hagis d'actuar, quan més endavant, hagis de retallar més, tothom ho assumirà amb resignació. I nosaltres anar exigint responsabilitats als nostres alumnes. Aquí, en el nostre país, qui les assumeix? Estem a la setmana de la reunió Merkel - Sarkozy. Aquells que venen coses que no tenen i deixen diners que no existeixen a un preu caríssim. Tot per salvar-nos i tenir-nos una mica més collats. Perdoneu, però jo no entenc res. La cooperativa de l'Aldea. Aquells que passen totes les auditories i després els diners desapareixen. Deu ser cosa del mag Lari. De la cimera del canvi climàtic de Sud-Àfrica. On ningú compleix els tractats, ni els mínims dels mínims. Però es reuneix molta, però que molta gent. Si no han de fer cas, s'ha de reunir tanta gent? Del Madrid - Barça, n-èssim partit del segle d'aquest any. Si seguim així els segles cada cop seran més curs i això voldrà dir que viurem molts i molts anys. Sinó pregunteu-vos quants partits del segle heu viscut. S'acosta l'hivern. Mentre s'acosta l'hivern, nosaltres anem decorant la classe per Nadal. Ja us vaig deixar uns vídeos on els alumnes de 4t d'ESO participaven en la decoració de l'escola. Avui els veureu preparant la decoració de la classe. Aquest any amb materials reciclats: tetrabicks i cartrons dels rotllos de paper de cuina i wc. Ja veureu quines decoracions més currades. Sovint passa que actuen com el soufflé. Tots volen participar. Tots volen treballar molt i de la mateixa manera es desinflen. Resulta complicat mantenir la tensió i la producció global. Total que acaben pencant els de sempre. Res, o poca cosa comparada amb la realitat que ens envolta. A petició popular estem fent l'amic invisible. Recordo que el més important és ser actius i fer més agradable la vida a un company/a al llarg d'aquests dies. Això ho hauríem de fer més enllà de les vergonyes i timideses pròpies de l'edat. A aquestes vergonyes i timideses alguns li dirien "morro" o "passotisme". Sabem que hauria de ser sempre així, no només aquests dies, però ens podem donar per satisfets si com a mínim és al llarg d'aquest parell de setmanes. De les reflexions que anem escrivint al blog n’hauríem de treure conclusions i poder-les aplicar al nostre dia a dia. És un procés lent, però hem de confiar que donarà els seus fruits. Segur que si. De fet quan fem sortides tothom diu que són tan "macos". I és cert, no ens podem queixar. Però això tampoc vol dir que ens haguem de conformar.

Malgrat el que diguin els experts i els opinadors professionals que gaudiu dels dies de descans ... que s'acosta l'hivern!