Santa Llúcia

Ara si que estem fotuts. Aquest matí ho he sentit a la ràdio. Han dit: "Ara si que ve l'hivern". Se m'ha gelat fins el moll de l'os. Malgrat tot, hem de ser forts i seguir. Això, és el que deu pensar la monarquia. Fins i tot la monarquia té problemes. El "pobre" Iñaki apartat dels actes oficials i la Casa Reial havent de fer públics els seus comptes. Explicant en que es gasta 8.5 milions d'euros anuals. Quina pena que em fan. Tenint el compte la presumpció d’innocència, li calia? De fet, cal la monarquia? La Place de la Concorde sempre ha estat massa al nord. Allà fa una mica més de 200 anys van rodar molts caps. Avui és Santa Llúcia. A Santa Llúcia li tinc gran devoció. Sempre m'ha fascinat. De petit vaig tenir un problema visual que va detectar la meva àvia. Es veu que més que llegir, jo entrava dins dels llibres.  La meva àvia va veure que allò no era normal i em va portar a veure a Santa Llúcia. Suposo que, si em passés ara, seria abduït per una consola i recuperar-me, tornar-me del ciberespai, seria més complicat. Sempre m'ha impressionat molt en aquesta diada la quantitat d'espelmes, avui en dia llumetes - sense comentaris -, i tot aquell fervor que envolta el claustre de la catedral. Aquella regulació de la cua de fidels per poder veure a Santa Llúcia. Llàstima que la fira ja no ocupi els laterals de la catedral. Allò feia encara més impressió, més caliu. Més calor humà. Més ambient de festes nadalenques. Catedral, que vaig veure l'altre dia, que fa pagar l'entrada, 6€. Per calmar la nostàlgia, la propera setmana anirem a cantar per aquells paratges. Si ens voleu venir a veure estarem els dies 20 i 23. Dimarts i divendres, de 18 a 19h30 a la plaça Garriga i Bachs, allà al carrer del Bisbe. Quedeu tots i totes convidats a la cantada de nadales. Sembla que Santa Llúcia em va recuperar una mica i em va permetre veure les coses amb una o a una certa distància. Aquesta distància va força bé per dies com avui. Avui avaluem 4t d'ESO. L'avaluació del primer trimestre. Per avaluar necessites aquesta distància. No només avalues a partir de notes dels exàmens. De números freds. Els exàmens són una part de l'avaluació, però no l'única. L'avaluació sempre té una part subjectiva. L'ha de tenir. Avalues tot un trimestre de feina. Tot un trimestre d'aprenentatges. D'on estaves i on estem. De la feina feta. L'evolució. Avaluar és molt complicat. La primera avaluació potser no, l'última si. I l'última de 4t encara més. A les nostres mans està el futur dels alumnes i malgrat veure a certa distància, aquesta és una distància espacial i no temporal. No veiem que passarà. No veiem el futur i hem de decidir el millor per aquell alumne. El que nosaltres pensem que és millor. Més enllà dels freds valors de les notes. Com he comentat altres vegades, nosaltres treballem amb persones. Amb persones com un tot. No amb ampolles. I les persones estan dotades de sentiments, sensacions i emocions. Emocions i circumstàncies personals. En plena adolescència tot això és un còctel molotov. Per això és tan complicat avaluar. Per això és bo tenir aquesta distància. Per poder veure i analitzar la globalitat. Per poder veure a distància. Per això avaluar és un fet de molta responsabilitat. De les nostres decisions depenen futurs. Futurs de persones. I això no és una cosa banal. Que Santa Llúcia ens conservi la vista. Amb tot això, us recordo el que han dit avui a la ràdio: "Ara si que ve l'hivern" ...