Progressar és guanyar independència en relació amb la incertesa de l’entorn.
Jorge Wagensberg
Queden 2 dies. Queden 2 dies per a moltes coses. Una d'aquestes ens afecta força. No, no es tracta de Bankia, que també ens afecta. No es tracta de la Marató de TV3, que també ens afecta, encara que em callo els comentaris, aquest no és el lloc de fer-los. No, no es tracta del comiat del Pep que també ens afecta. Com ja haureu endevinat es tracta del teatre. El teatre ens afecta. Hem estat treballant des del mes de setembre passat. Abans i tot. Hem posat moltes il·lusions. Hem posat molt d'esforç. Hem posat moltes hores. Hem posat moltes ganes. Hem posat moltes emocions. Hem posat molta dedicació. Finalment s'acosta el dia. Estem preparats i volem que surti molt bé. Per això hem de funcionar com un rellotge. Necessitem a tothom. Necessitem a tothom en plena forma i concentració. Necessitem a tothom al seu lloc. Cadascú la seva tasca. El projecte és comú. El projecte pel que hem treballat està per sobre de les individualitats. Si no estem cadascú de nosaltres implicats i concentrats els resultats no seran els desitjables. Això és un gran aprenentatge per poder després funcionar com a societat. Per si un dia hem d'organitzar alguna cosa entre molts, puguem aconseguir organitzar-nos dins del respecte i la correcció. Per tal que si un dia és el cas, entenguem que un projecte comú està per sobre els egos individuals. És una manera d'aprendre a negociar. D'aportar. D'escoltar. De comprendre. De renunciar. De fer un pas endavant o un pas enrera. De prendre decisions i finalment treballar units. Units i en harmonia segons els acords globals. D'aprendre a delegar i confiar. Per això nosaltres hem d'actuar. No cal esperar sempre que ens diguin el que hem de fer. Hem de ser autònoms, no anàrquics, per assolir l'èxit. Estem preparats i volem que arribi el dia. Queden 2 dies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada