Waitin' on a Sunny Day

L'exageració té efectes pedagògics. L'educació i la correcció

no provoquen reaccions sinó que passen desapercebudes.

—Isaiah Berlin, filòsof britànic d'origen letó (1909-1997)

Hi ha coses que tothom hauria de fer almenys una vegada a la vida. Una d'elles és anar a un concert de Bruce Springsteen. És espectacular, encara que no siguis un fan. És un espectacle en majúscules. El festival comença amb tota la concurrència cridant Bruuuce, Bruuuce, Bruuuce ... Amb un so monumental, l'energia que desprèn aquest home durant més de 3 hores dalt un escenari és envejable. La comunió amb els assistents és pràcticament mística. La gent absolutament predisposada a cantar, ballar i gaudir fins l'extenuació el que el Boss proposi. El Boss no falla. Mai falla. Sempre encerta. Per això és un dels més grans. Per aquells que no l'heu pogut gaudir us deixo el setlist, amb audio incorporat, de dijous, 17. Per aquells que en volgueu una miqueta més, us passo uns vídeos. A youtube en trobareu centenars més. Per exemple, el mític Born in the USA:

El Waitin' on a Sunny Day:

o el The River:

Us deixo un vídeo amb les dues últimes cançons del concert. Això és el que pot fer després de més de 3 hores a l'escenari sense parar. Vosaltres mateixos. Avui hi torna. 3 hores més. Un animal escènic. Gràcies Bruce.

Mentrestant nosaltres estem apurant els darrers dies a l'escola. El final cada dia és més proper. Maquinària a tope. Preparant i venent entrades pel teatre.  Organitzant el servei de bar. Fent els darrers assajos. Les darreres proves de vestuari. Ritme frenètic. Venent samarretes i preparant el Joc de Barri i el Joc de Pati. Molta feina i cada cop menys temps. Paral·lelament a aquestes activitats, no estrictament curriculars, tenim les acadèmiques. Cal tenir a punt les presentacions dels treballs de recerca per la propera setmana. Molta feina que necessita el cap fred i molta organització. Cal recuperar les sensacions positives. Ara és el moment més que mai d'estar tots i totes units. S'acosten els grans objectius pels quals hem lluitat tot el curs i no és moment de baixar la guàrdia. És moment de tancar files. Per tal que res grinyoli i la banda estigui afinada cal que cadascú doni el seu màxim. Si algú desafina, el concert no pot sortir bé. Perquè la banda soni afinada necessitem a tothom. Ara comença l'hora de la veritat ... si seguim l'exemple del Boss tot anirà bé.