Aquell dijous va fer molt bon dia. El passat dia 1 de març vàrem fer una petita escapada matinal a la Biblioteca Nacional de Catalunya. Cap a quarts de deu ja vam sortir de classe per agafar el metro i arribar fins al pintoresc barri del Raval. I dic pintoresc per donar-li algun adjectiu. Pensareu que sóc molt impressionable, però la meva primera impressió va ser de “guau!”, o sigui, que va ser molt bona. Només entrar i ja veies un magnífic jardí i uns edificis medievals que no deixaven indiferent. Era talment com si haguessin arrencat un castell i n’haguessis deixat allà uns trossos. Molt bonic. Quina enveja que vaig sentir en aquell moment dels estudiants de la Massana, que tenen allà l’institut! Doncs això només era el començament. Vàrem pujar per unes escales dignes del mateix castell de Hogwarts (castell de la mítica sèrie de llibres Harry Potter), i allà ens esperava la nostra simpàtica guia. Després d’entrar, ens va explicar una miqueta d’història de la Biblioteca, i també ens va posar una mica a prova, sort dels “friquis” de la literatura vàrem treure les castanyes del foc a la resta de la classe... Ai si no hagués sabut que les Homilies d’Organyà són els primers textos trobats en català... En fi. Al cap d’una mica ja vam procedir a entrar a l’interior pròpiament dit de la Biblioteca. La nostra guia ens va explicar que no és una biblioteca corrent, sinó que s’hi va a fer investigació i recerca, com vam poder veure en les cares concentrades dels usuaris. Realment impressionava una mica caminar sota aquell alt sostre gòtic, però al mateix temps, el fet que tot estigués fet de fusta feia la biblioteca més acollidora. A ningú va deixar indiferent els munts de catàlegs antics que hi havia arreu per poder trobar els llibres de la biblioteca. Per sort ara tot s’està informatitzant, però aquelles antiguitats, què voleu que us digui, feien patxoca, almenys, per a un amant dels documents antics com jo. Sí, estic una mica subjectivat pel fet que sóc de lletres... Després d’explorar els passadissos d’immens coneixement que oferia la biblioteca, la guia ens va portar a una petita exposició només reservada als treballadors i als que venen a fer visites guiades com nosaltres. Ara si que vàrem flipar de veritat. Autèntics llibres medievals amb cobertes de pell, pàgines banyades en or, llibres escrits a mà que devien portar una feinada de fer, documents gravats en pedra, etc. Una verdadera joia de la cultura literària catalana. Això ja va ser la cirereta del pastís. Realment em va desanimar veure les cares d’avorriment d’alguns al cap de cinc minuts d’alguns, però em va reconfortar el fet d’impregnar-me d’aquella literatura antiga que m’incitava a aprendre llatí. Vaig sortir d’allà realment content. Al sortir del museu, vàrem aprofitar per allargar-nos una mica, ja que teníem temps de sobres, i vam passejar per les Rambles gaudint del dia tan assolellat que feia, fins arribar, sense presses al metro, per tornar a la nostra petita rutina.
bona feina Ferran!:)
ResponElimina