Més emocions

A certa edat les emocions ja no transformen l’ànim 

en força, les forces es concentren a dosificar emocions.

Vicent Berenguer

Les emocions. Les emocions i la seva gestió, tema tractat de manera recurrent en aquest espai. Suposo que fins i tot per algú de manera cansina. Repetitiva. Reiterada. Si ho fem és perquè pensem que encara hi ha necessitat de fer-ho. Si aquest problema estigués resolt segurament la societat seria d'una altra manera. Si no hi hagués una necessitat, segurament les escales de valors no serien les actuals. A vegades tens la sensació de nadar contra corrent. A vegades tens la sensació que l'opinió generalitzada és si, si, d'acord, però el que interessa és el clàssic (poseu la veu que correspongui). El clàssic són les mates, el català, el castellà, les socials, etc. És cert tot això és molt important, perquè és molt important. Però no cal oblidar que el més important de tot són les persones. Sense les persones. Sense aprendre a ser persona, tots els altres coneixements tenen poca cabuda. Tenen poca trascendència. Perden tota la seva potència. Per això quan en premsa surten notícies com les d'avui, per nosaltres és aire fresc.   Oxigen que ens ajuda. Que ens ajuda a entendre que tan desencaminats no hem d'anar. Que potser no nedem tant a contra corrent. Tant de bo els organismes competents enlloc de barallar-se si hem de fer un batxillerat de 3 anys. Si no perdessin el temps discutin si els alumnes només tindran el títol de l'ESO després de cursar primer de batxillerat o un primer curs d'un cicle formatiu. Potser els que tenen competències en la matèria haurien de posar fil a l'agulla i tractar seriosament l'ensenyament. Tractar seriosament la capacitat i formació dels docents. Preocupar-se de la formació humana de l'alumnat i dels professors. Dotar de recursos als mestres. Facilitar la seva tasca i no complicar-la. Si no ho fem així ens espera un hivern molt i molt llarg.