Passada la primera efervescència

Permeteu-me fer alguna reflexió ara que arribem al primer mes de classe. Si, si, ja fa un mes que van començar l'escola. Com passa el temps, oi? I més aquest any. Ja ho vam comentar el dia de la reunió d'inici de curs, aquest any passa molt ràpid i tenim moltes coses a fer. La tria de futur: cicles o batxillerat. París i les campanyes econòmiques. La consolidació d'una manera de fer i treballar. Potser la tasca més important és preparar-se per poder escollir. Triar el que faran el proper curs. Per mi és molt important arribar a final de curs amb la possibilitat de triar. Que les accions que he anat fent al llarg de l'any em permetin està en condicions d'escollir. Per aconseguir-ho és bàsic consolidar coneixements i mètodes de treball. D'aquesta manera podrem afrontar qualsevol repte de futur, sigui quin sigui. Aquesta és una de les feines més rellevants d'aquest curs. La feina que hem d'assegurar que s'aconsegueixi. És per això, que cal que els nostres alumnes piquin pedra i segueixin picant pedra. Que l'objectiu s'assoleix treballant dia a dia, setmana a setmana, mes a mes. Que un resultat parcial no els faci perdre el nord del veritable objectiu terminal. Cal que assumeixin la responsabilitat del seu treball, del seu estudi. En definitiva de la seva formació. Nosaltres des d'aquí i vosaltres des de casa els podem ajudar, els podem acompanyar, els podem assessorar, els podem aconsellar, però els principals responsables del seu futur són ells. Nosaltres, ni vosaltres, podem fer o hem de fer les coses per ells. Han d'aprendre a volar i assumir les conseqüències dels seus actes o dels seus no actes. Han d'entendre que l'esforç que hi estan o hi han de posar ara, no dona els seus fruits de manera immediata. Aquest esforç, aquest treball, donarà els seus resultats a mig i llarg termini. És un procés lent, del dia a dia. És una tasca individual i personal de cadascú d'ells. Ells i elles han de ser jutges del seu propi esforç, de la seva dedicació, de la seva implicació. Hi ha temps per fer totes les coses de l'edat. Entre elles estudiar. Cal només organitzar-se. Sabem que és lluitar contra corrent. Que la moda són els premis i recompenses immediats i que l'esforç ha perdut punts dins les nostres escales de valors. Però hem de seguir lluitant i hem de seguir treballant per aquests objectius. Perquè els entenguin i facin seus. Per tant, no dimitim de les nostres responsabilitats, ni vosaltres com a pares i mares ni nosaltres com educadors, hi ha massa en joc. Al menys que no sigui per nosaltres ni vosaltres.