diumenge, 9 d’octubre del 2011

Empúries, Divendres, 7 d'octubre de 2011

Primera sortida lúdico-festiva del curs. Aquestes sortides es fan per crear germanor. Per generar unes sinèrgies diferents. Per fer ambient entre els alumnes. Per fer relació entre 3r i 4t. Per tal que tots ells i elles passin un dia fora de les aules i estableixin punts de referència diferents que els d'estar a classe o jugar al pati. En aquest sentit penso que ha estat tot un èxit, tots els objectius assolits. Entre aquest 3r i 4t hi ha bona relació. Potser feia temps que no veia tan bona relació a nivell general. Normalment hi ha respecte, però en aquest cas aquesta barrera s'ha traspassat. A l'autocar cares il·lusionades.
Gemma i Joan


Jordi i Alejandro


Clàudia i Mee


Tània, Rut i Fredy
Altres venen cansats de casa o malgrat no trobar-se massa bé fan l'esforç de venir a la sortida.


Marc


Joan
Empúries és una molt bona sortida. L'entorn, el marc, és incomparable. Personalment m'agrada pujar les escales que porten a la ciutat romana i mirar el golf de Roses amb Roses al fons i la punta del cap de Creus a la meva esquerra i l'Escala i Begur més enllà a la meva dreta. M'imagino els primers grecs provinents de Marsella aturant-se en aquest indret de privilegi. Portem molts dies de molta calor. Els telenotícies expliquen que anem batent rècords de temperatura pel mes d'octubre. Que si 25 o 30 graus i uns cels blaus. Doncs avui cop de realitat i la tardor ha tret el nas. Empúries ens ha rebut amb el cel tapat, núvols compactes i amenaçadors i una tramuntana intensa i constant. Cops de vent aixecant sorreta i tothom a protegir-se el ulls. Aquesta tramuntana provoca que la mar estigui arrissada. Que només els agosarats windsurfistes s'atreveixin a deixar les seves esteles al mar. Les tonalitats blavoses d'aquests darrers dies han deixat lloc a una paleta de grisos i blancs pràcticament infinita. 




En aquestes condicions meteorològiques adverses el Josep dóna les últimes instruccions per fer una visita que han preparat amb la Sílvia. Entrem doncs a Empúries. Entrem dins la història.



Sota una tramuntana intensa el gran grup es converteix en petits grupuscles per avançar a través de la història i el vent, i descobrir les intimitats de les ciutats gregues i romanes. Per aquells que vulgueu aprofundir i tenir més informació d'Empúries us passo l'enllaç. Alguns passen ràpid i només pensen en la pilota. Es poden atrevir a jugar fins i tot a la plaça del fòrum. Quin sacrilegi!!! Altres van per feina i només veuen pedres i pedres. Quatre fotos aquí i quatre allà i feina feta, ja treballarem a casa. O no. Altres pregunten i demanen. Estan encuriosits. Mai saps si és per poder fer bé la feina que se'ls ha manat o perquè realment hi ha interès, però la realitat és que pregunten i s'interessen. Suposo que pocs d'ells són realment conscients del terra que trepitgen. Als adults ja se'ns escapa. Mai havia vist tants alumnes dels nostres visitant el museu d'Empúries. Suposo que la tramuntanna convida a fer cultura d'interior. Tenim alumnes colonitzant tot l'espai. Han conquerit tant la ciutat grega com la romana. Cert és que hi havia poca resistència. Les pedres no s'oposen gaire. El lloc és tan inspirador que incita a fer "performances".





Una horeta i quart després arriba el passeig pel camí de ronda a la recerca d'un espai a la platja per dinar. Una platja espectacular amb una sorra virginal ben pentinada pel vent. Nosaltres trenquem l'estètica amb les primeres patjades.


Poesia
Platja i parc infantil han estat les localitzacions del dinar i l'esbarjo. Una estona abans de l'hora de marxa els Déus ens beneeixen amb l'escalfor del Sol. L'espessa capa de núvols ha desaparegut i el Sol escalfa les pells castigades per la tramuntana. Aprofitem per fer algunes fotos de grup. 




Del gran grup que avui ha fet la sortida. 


On està ara la tramuntana!

Amb les motxilles buides de menjar i begudes, però plenes de records i experiències tornem a desfer el camí de ronda, entre acudits i bromes, per arribar a l'autocar i deixar centenars d'anys d'història enrere. Deixem descansar les pedres en pau. Que siguin uns altres els que torbin la seva tranquil·litat ... Si voleu la sortida en imatges aquí la teniu.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada